L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, juntament amb la regidor de Cultura, María Dolores Padilla i el regidor de Seguretat, Tràfic i Transports, José Ramón González, així com representants del conjunt de grups polítics, han participat en l’acte en homenatge a l’artista, escultor, pintor i mestre foguerer alacantí, Remigio Soler, amb el descobriment d’una placa en la qual anara la seua casa i taller en la Calle Alberola, nº9, en el barri de Benalúa.

Al setembre de 2016, a través de l’AV de Benalúa, es va dur a terme en la Llotja del Peix una exposició homenatge a aquest artista. Poc després de finalitzar la mateixa, Remigio va morir, i l’associació juntament amb la família va sol·licitar posar una placa homenatge. Després de dos anys d’espera, l’artista per fi compta amb el seu merescut homenatge.

L’alcalde ha volgut destacar que “després de tant, no podíem sinó atorgar un xicotet reconeixement al seu treball i la seua obra emmarcant-ho en la nostra memòria i en aquest carrer on va viure la major part de la seua estada, pròxim al seu taller i tenda de manualitats i en la qual els benaluenses s’han reunit durant anys per a aprendre tècniques de pintura i decoració“. “Ací romandrà sempre el record de Remigio Soler, que igual que amb el seu retrat en forma de ninot indultat de la Casa de la Festa, quedarà immortal en el seu barri i en el nostre Alacant“.

Soler va dir adéu a una vida marcada per la lluita (orfe de pares als 9 anys, va residir en l’hospici) fins que va ingressar en l’escola de Belles arts d’Alacant, situada en la Rambla, on va rebre classes dels millors pintors com Perezgil, Pedro Valdés i Manuel Baeza. Més tard va viatjar a Barcelona, on va ampliar els seus coneixements en l’ofici on ja era un alumne avantatjat, el dibuix. De fet, el seu talent, li va permetre integrar-se en les plantilles de l’editorial Feher i Bruguera. Després va tornar a Alacant, la seua terra, la que hi ha darrere sempre de la seua obra, on es troba tota la seua vida i personalitat. I que resulta impossible de comprendre sense el paper de la seua mare i la seua esposa.

Pintava sobre paper o cartó i per a dedicar-se a aqueix art va ingressar en l’escola de Belles arts d’Alacant, situada en la Rambla, on, durant tres anys, va rebre classes dels coneguts pintors alacantins Perezgil, Pedro Valdés i Manuel Baeza. Posteriorment va treballar en el taller dels germans Rafael i Fulgencio Blanco, va desenvolupar la pràctica del dibuix, la talla i el fang per a adquirir la tècnica del modelaje. A més de realitzar talles de fusta, pintures, dibuixos, va participar en el món de les Fogueres com a dissenyador i constructor. Les escultures de Remigio Soler es troben en moltes esglésies com la imatge de Crist de la parròquia de San José de Calasanz, de la Verge del Remei, de l’església de les Llomes de Juan XXIII i de la capella de la Llar Provincial de la Diputació d’Alacant, en la qual es conserva també una talla de la Verge.

Per a Remigio Soler és importantíssim el treball. Així, en la seua obra, hi ha una gran presència de treballadors i, entre ells, importantíssim també és la mare i la dona treballadora (dones que van tirar i van mirar cap a avant sempre en moments molt difícils). En les seues pintures, en les seues escultures es troben a més sempre els oficis tradicionals”, agrega Roche respecte a un artista, Remigio Soler, que es va consolidar en la postguerra, arrelat sempre en el popular i els costums.

Remigio Soler, que va realitzar exposicions nacionals i internacionals (una de les seues últimes mostres va ser la titulada “Homenatge a la Medicina” en la CAM al març del 2005), va anar també un conegut constructor i dissenyador de Fogueres. Fins i tot l’artista Pedro Soriano li va dedicar en el 2001 un magnífic retrat que va ser Ninot indultat en les Fogueres d’aquell any.

Era un geni poc reconegut, almenys així ho asseguren molts dels experts consultats, encara que immensament volgut en el seu barri de Benalúa. “Era un personatge del carrer. Sempre se li trobava quan se li cercava. Sempre alegre i col·laborador, somrient, feliç”, apunta Manel Blasco, del col·lectiu del barri.