En el seu despatx provisional fruit de les obres de la casa consistorial continuem un cicle d’entrevistes amb els i les màxims-as responsables de la política local que són els alcaldes i alcaldesses dels municipis de la província: un cicle que hem denominat Alcaldes-Alcaldesses culturals.

Des de LOBLANC volíem estar prop de les persones que lideren els projectes a les ciutats perquè ens comptaren de primera mà la seua valoració sobre la cultura i el fet cultural, que ens avançaren les estratègies macro en aquest sector i que apuntaren qualsevol aspecte específicament local que per les seues posicions ho han de tindre tan en compte també en aquest àmbit.

La segona persona que participa d’aquest cicle és Javier Esquembre Menor, Alcalde de Villena, metge de professió que entén la salut de forma àmplia i integral. En la seua trajectòria ha treballat molt les drogodependències sent professional fundador de la comunitat terapèutica d’Alacant Els Reiets, així com en projectes de cooperació internacional on l’aposta per la pau i a sostenibilitat ha construït en ell la seua escala de valors amb projectes com el realitzat en Petén, regió de Guatemala, durant els anys 1993-1999. Té 56 anys, casat, i la seua trajectòria professional li va fer integrar-se en l’acció ecologista a Villena amb el partit dels Verds des d’on és alcalde de la ciutat des de l’any 2011 sent probablement el primer alcalde ecologista del país.

Pregunta: FITUR va permetre fa unes setmanes reforçar les fortaleses de la ciutat de Villena que moltes d’elles es troben emmarcades en el sector cultural, en sentit ampli, per a recolzar l’estratègia de turisme d’interior de la ciutat.

Resposta: A Villena tenim un compromís per la cultura des del punt de vista experiencial. La cultura i l’esport és un factor d’atracció. És una aposta molt àmplia i vàlida per la cultura aprofitant les nostres fortaleses.

P: Vull ressaltar el projecte d’I+D+I per al sector de l’artesania festera per a la seua renovació i visibilització del sector gràcies a la col·laboració de l’Agència Valenciana de la Innovació per ser un dels sectors econòmics de major rellevància en la vostra economia local des de l’àmbit de la creativitat.

R: Aquesta nova iniciativa ens permet millorar el model productiu: investigació, innovació i la promoció econòmica d’aquest valor que ofereix riquesa i que és tan pròpia de nosaltres i incideix sobre el canvi necessari de l’estratègia local.

P: El compromís amb l’ART en majúscules sembla estar més que demostrat i pose com a exemple l’esdeveniment de la setmana passada que heu encunyat amb un nom lluitador com a FRONT d’INICIATIVES CONTEMPORÀNIES.

R: Escoltem la proposta de la gent que crega. Aquest nou festival permet comptar i que la gent escolte. Crear i proposar posant-ho en valor.

P: En quina situació es troba el centre d’interpretació del jaciment arqueològic del CABEZO REDONDO?

R: Hi ha un programa continu d’investigació propi del centre. Ens trobem quasi al final del procés que ha sigut complex. Li calcule que tindrem un any d’obres i que aproximadament en el primer trimestre de 2020 el podrem inaugurar. La idea teòrica serà una obertura a demanda entre setmana i completament el cap de setmana. L’espai quedarà integrat de forma molt sostenible en l’entorn.

P: En quina situació es troba el Puente de los Espejos que tant apreciem des de la nostra editorial?

R: Ens sentim molt contents perquè la reforma arquitectònica realitzada ha aconseguit deixar el pont molt bell per a tots els visitants. Ara ens trobem en una fase de tall urbanístic que és una mica més lenta i complexa administrativament.

P: El nou Museu de la Ciutat es convertirà en un referent a la comarca. Què significarà culturalment aquest nou equipament i quin és el calendari pròxim.

R: Un increment del coneixement de les peces. Pretenem posar en valor elements menys coneguts en una segona etapa d’aquest nou museu. Si no abans, també a principis de 2020 la musealización interna estarà totalment finalitzada amb la part etnogràfica Jerónimo Ferris i la part arqueològica del Museu Soler. Entre les novetats que indicava s’incorporaran a la col·lecció peces de pintura i cultural tèxtil tradicional.

P: Quan pensem en les festes majors, amb independència de les majors, jo vull insistir en les festes de les Virtuts de Nadal, parle del seu Acte Sacramental organitzat per l’Agrupació de Festes de Nadal i Reyes que té una història d’uns 80 anys.

R: Són unes festes molt entranyables. Molt tradicionals que vinculen a famílies originat per la incorporació a l’acte sacramental de diferents generacions. Són unes festes que són la germana xicoteta del tradicional Acte que es realitza en el municipi de La Canyada. En qualsevol cas, aquestes festes són un element molt identitari de la pedania.

P: José María Soler és quasi un mite, però la Fundació municipal que porta el seu nom aqueixa és una realitat hui que recolza i dóna suport a la cultura i la investigació amb, per exemple, els Premis d’Investigació i Iniciació a la Investigació en les Modalitats d’Arqueologia i Científic-Humanística i que porten 25 anys en marxa.

R: La Fundació és una reina en la partida d’escacs de Villena. És una joia que recolza la cultura de la ciutat a més de ser el custodi del llegat de Soler.

P: A nivell patrimonial, què pots explicar-nos de la Villena Barroca, del qual al desembre es va editar un llibre en homenatge al professor Inocencio Galindo.

R: Hem descobert un xicotet Segle d’Or on s’estaven promovent accions culturals i d’investigació per persones de Villena, que residien o no ací, i que fora del territori estaven impulsant la cultura.

P: En la política cultural de la ciutat. quin pes específic té la xarxa de Biblioteques de Villena (Miguel Hernández, La Paz,…) com a prestadores de serveis i dinamitzador del sector de la literatura?

R: Té un paper molt important per la seua labor de potenciar l’aventura de la lectura amb una estratègia d’extensió en el territori. Tenim el nostre taló d’Aquil·les que és la biblioteca del barri San Francisco amb dificultats de mantindre de forma adequada per la pròpia situació del lloc.

P: Villena és una ciutat amb memòria històrica pràctica. A l’octubre es van organitzar les 3a Jornades de Memòria Històrica promogudes per la Comissió de Memòria de l’Ajuntament on esteu tots els grups polítics. Memòria Històrica és una mica més que canviar els noms dels carrers?

R: És important perquè la memòria fa que la comprensió ajude la convivència des de la informació, la formació. En el pràctic, canviar els noms, s’han canviat però ha passat quasi desapercebut perquè és important però no l’essencial: s’ha llevat la placa de Franco i quasi no es va assabentar ningú.

P: En l’Alt Vinalopó i a les comarques frontereres de Múrcia i València el Teatre Chapí és un referent clar i en l’àmbit provincial un espai escènic influent. La pregunta és si queden alguns reptes o papers que creus que aquest espai públic hauria d’emprendre més enllà de la representació teatral?

R: Probablement no està sent una prioritat però si tenim algunes accions formatives i accions de responsabilitat social. Hauria de ser un repte important a mitjà termini.

P: Un projecte per a copiar, quasi tal qual, seria VEM, 24 hores de música. Que m’encanta i que he viscut des de la seua primera edició en directe.

R: VEM, Villena és Música. Tota la nostra ciutat es bolca durant 24 hores ininterrompudament en espais musicals de tota índole. VEM és implicació de col·lectius musicals i artístics que en diferents places de la ciutat des de les 8 del matí que comença amb el so de les campanes fins a les 8 del matí de l’endemà finalitzant amb un concert i també les campanes, fa que es mostre el treball d’homes i dones que tenen la música com a centre i que trauen al carrer.

VEM és voluntariat i també solidaritat atés que sempre hi ha un projecte que recolza la captació de recursos. VEM és també expressió de tot un treball d’artistes que porten un any treballant i formant-se que després inunden tota la ciutat.

P: El Jutjat contenciós administratiu Número 1 d’Alacant va invalidar la decisió de l’Ajuntament de Villena per a prohibir els festejos taurins, al·legant que la tauromàquia és digna de protecció en tot el territori nacional.

R: La tauromàquia forma part de la història dels pobles, però com el dret de pernada que va significar en l’Edat mitjana un abús d’autoritat, les persones canvien i les coses evolucionen atés que és una barbaritat gaudir del dolor.

Per tant, no podem prohibir els bous però si podem no cedir espais públics per a això atés que la programació cultural és municipal.