Cada vegada que escric sobre els assumptes d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi ho faig des de la vergonya que em produeix aquesta regidoria. Fa un any vaig denunciar una situació que em semblava insostenible en el temps: la deixadesa d’aquesta regidoria respecte a la Prevenció de la Violència de Gènere i em cite textualment en l’article que l’any passat vaig fer per aquestes dates:

“…la pàgina web de la Regidoria d’Igualtat d’Alcoi és un text pegat sense més explicacions. Dins d’aqueixa pàgina hi ha una subsección que dóna molt riure, però per no plorar i és el Programa de Prevenció de la Violència de Gènere de l’ajuntament d’Alcoi ofereixen sense dates, ni hores ni forma d’accedir a ells, Tallers per a la Relaxació i l’Adquisició d’Habilitats socials. A més, les úniques activitats reals (que es poden obrir i cercar) pertanyen a INFODONA (que no és de l’ajuntament d’Alcoi) i si piques per a veure Tràmits Dona et trobes una pàgina que posa NOT FOUND.

Açò és el que passa en l’Ajuntament d’Alcoi que la Dona Not Found…

( https://mondoalissia.wordpress.com/2018/11/21/alcoi-no-es-ciudad-para-mujeres/ )

Un any després, tot segueix igual.

Aquesta regidoria ens segueix oferint en el seu Programa de Prevenció de la Violència de Gènere, un Taller de relaxació (perquè quan el maltractador et solte un sopapo, et relaxes i no dolga tant) i un Taller d’habilitats socials, (perquè quan aqueix mateix maltractador venja a casa, sense ganes d’escoltar a ningú, tu sigues la seua geisha particular) Aquestes són les solucions que ofereix l’Ajuntament d’Alcoi, i en concret la Regidoria d’Igualtat, des de la seua pàgina per a la Dona.

Si alguna cosa vaig aconseguir l’any passat i em done amb un cant en les dents, però en negatiu va ser que s’apropiaren de la proposta presentada en els pressupostos participatius d’Alcoi per a convertir aquesta ciutat en una ciutat igualitària i contra la violència de gènere. Però, i ací ve la meua queixa i no pel apropiamiento, l’han intentat dur a terme amb la poca serietat i incompetència que els caracteritza. Si no fora pels grups aliens a l’ajuntament, donaria molta vergonya veure com es gestiona data tan significativa com el 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona i Contra la Violència de Gènere.

I açò ve al cas de la imatge de la campanya Alcoi diu no és no, de la qual ningú s’ha fet responsable excepte l’esmentada regidoria. I ho sé perquè he preguntat a tothom: (professionals-as-“docents”, dissenyadors, treballadors de l’ajuntament…)

Alcoi diu ‘No és No’, campanya contra les agressions sexistes

A més, aquesta regidoria presumeix de la falta de denúncies d’agressions:

https://pagina66.com/art/114206/sin-denuncias-de-agresiones-sexistas-en-fiestas

no obstant açò, si vas a la pàgina de EPDATA, la font de la qual és el Ministeri d’Interior:

https://www.epdata.es/datos/crimen-asesinatos-robos-secuestros-otros-delitos-registrados-cada-municipio/6/alcoy/645

Trobes que les AGRESSIONS SEXUALS A ALCOI han pujat des del 2016 quasi triplicant-se a partir de la campanya Alcoi diu no és no

Fuente: www.epdata.es

Açò pel que toca a l’eficiència de la campanya de marras. Ara anem amb el recurs gràfic utilitzat i que és condicionant d’aquests resultats. Han utilitzat un copipaste de diverses imatges de pop-art per a diferents esdeveniments des de xarrades a la campanya oficial. I és molt fàcil cercar per internet aquest popurrí d’imatges i el resultat és que aqueixes “icones” que ha utilitzat la Regidoria d’Igualtat d’Alcoi i els seus treballadors contractats, s’han utilitzat mil vegades i per a pàgines web molt diverses, com per exemple:

https://elmomentoinutil.wordpress.com/2016/03/07/audio-serie-los-mejores-piropos-y-los-mas-soeces-y-chungos-i-emi-10×89/

Però anem per parts:

En primer lloc, em sembla vergonyós que una ciutat com Alcoi vaig dedicar un pressupost anual de 900 € a la Regidoria d’Igualtat en un tema tan important i amb tant pes en la nostra societat com és la Igualtat i la Prevenció de la Violència de Gènere. (Xifra textual dita per la responsable o tècnica d’àrea en el context del regateig amb el mencionadx professional-“docent” en qüestió)

En segon lloc, em sembla terrorífic, com a professional gràfica que es dediquen 100 € per cada campanya de disseny gràfic perquè acabes contractant a aficionats-as sense escrúpols o abusant de professionals que engoleixen per a poder sobreviure. (Xifra textual dita per la responsable o tècnica d’àrea en el context del regateig amb l’esmentat professional-“docent” en qüestió)

I d’aqueixa mala praxi, d’aqueixa forma d’anar per la vida i d’aqueixos fangs ixen aquests llots. I llavors entenc que com a IMATGE per a prevenir la Violència hagen escollit un copipaste d’estil pop art que en tot moment recorda al famós programa de televisió SALVA’M (i que conste que la seua gràfica em sembla molt apropiada per al seu programa que és lúdic i divertit, però no per a una campanya per a prevenir la violència de gènere).

I per a acabar el xou, li han sumat un photocall amb uns paipáis monísimos i entrepans de còmics molt divertits amb mensajitos súper positius i súper cuquis, perquè totes les dones agredides/violades/assassinades es facen la fotuki corresponent després de l’agressió.

Què pretén dir-me amb açò la senyora regidora, la senyora tècnica i el/l’artista dissenyador i els qui ho han usat?

Què una violació, quina un atac sexual, quin un assassinat, quin un assetjament o un infanticidi són una cosa BANAL, LÚDICA I DIVERTIDA? O quin com som dones, l’àmbit que ens correspon és el de la incitació a la luxúria, la tafaneria i la fotuki de postureo? Així ens va: #yosítecreo

Quina espera de nosaltres-as aquesta regidoria? Que després que t’agredisquen sexualment, vas a anar al PU(N)TO VIOLETA, o photocall, i vas a fer-te una fotito megamoni traient morritos i ulls morats, amb un paipái que diu no és no, mentre relates la teua agressió sexual…

Existeix molt mal costum de copiar/plagiar a unes altres persones/treballs/obres d’art sense ni tan sols considerar l’adequació al missatge.

Existeix molt mal costum de NO pagar honoraris decents o simplement no pagar als treballadors qualificats, preferint quedar-se amb la propietat intel·lectual aliena per tot el morro, contractant aficionadillos-as amb el currículum unflat en coses tan greus com la docència, per a realitzar un treball en el qual no estan qualificats i que liquiden agafant qualsevol imatge que pulula per internet. Sense entendre la importància de l’adequació entre imatge i missatge.

I perquè no es paga bé, i perquè no es contracta bé, al final s’acaben fent mamarrachadas com aquestes. Perquè quan robes el treball d’una persona (que no és una idea de bomber, sinó fruit d’estudis i planificació en el temps) i ho afuselles per a estalviar-te quatre duros o perquè no tens vergonya, el resultat sol ser infumable.

I acabe on vaig començar: la moltíssima vergonya que em produeix aquesta regidoria i les seues acólitos-as. Però especialment les seues males arts. Com a persona en primer lloc, com a professional en segon, i com a dona en tercer, m’avergonyisc de totes aqueixes persones que s’aprofiten d’una situació tan greu de violència deslligada contra la dona per a donar-se autobombo, crear-se una identitat activista falsa o apropiar-se del treball d’uns altres.

Em sembla bochornoso.

https://feminicidio.net/articule/llistat-feminicidios-i-altres-assassinats-dones-comesos-homes-espa%C3%B1a-2018

(I per a rematar, entenga’s el joc de paraules, per a aquesta data han alternat la imatge “salva’m pop-art” anteriorment nomenada i una nova “after-punk”: sobre fons roig, una creu negra amb una llista de maneres d’assassinar-te. No solament agredeix el sentit estètic i gràfic, sinó que damunt sembla un manual de suggeriments per a assassins)

En fi, a veure si l’any que ve hi ha sort i no faig l’article.