L’exposició ha sigut presentada per l’edil de Cultura, Mª Dolores Padilla, el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, juntament amb la comissària de la mostra, Ángela Molina, a més d’alguns dels artistes que formen part de l’exposició.

La injustícia comesa sobre els altres animals, el sofriment que els infligeixen els humans, ha entrat per primera vegada, a través del projecte Capital Animal, en les institucions artístiques. La major exposició contra el maltractament animal arriba a Alacant a través d’Alacant Capital Animal, una mostra que ja ocupa la caixa blanca del Centre Cultural Les Cigarreras i en la qual es poden veure més de 300 obres de 73 artistes i activistes, fins al 9 de desembre.

Padilla ha destacat que «després del seu pas per Madrid i València, estic segura que l’exposició va a atraure a milers de visitants a Cigarreras, el centre que s’ha convertit per mèrits propis en el referent d’avantguarda a Alacant». L’edil, ha volgut felicitar per l’excel·lent labor d’Ángela i Jorge com a comissaris, i dels artistes, així com la implicació i contínua col·laboració del Consorci amb l’Ajuntament, que ens permet hui inaugurar Alacant Capital Animal.

Pérez Pont ha destacat “el treball i el compromís dels més de 70 artistes per traure avant aquesta exposició, en defensa dels drets dels animals i ha afegit que “l’exposició conjumina sensibilitat i art mostrant algunes de les circumstàncies de maltractament més habituals com la ramaderia intensiva, l’alimentació, els espectacles amb animals, la caça o l’abandó, situacions que ens condueixen a la reflexió sense deixar de llançar un missatge positiu d’amor cap als animals”.

El director del Consorci de Museus ha destacat així mateix “la qualitat de les obres i el moviment tan important que s’ha generat des de l’àmbit cultural per aquesta causa, un moviment que a València, en el Centre del Carme va convertir aquesta exposició en una de les més visitades amb més de 50.000 visitants”.

L’any 2016 va nàixer a Madrid Capital Animal: una plataforma d’activisme cultural, plural i solidària que, amb la col·laboració d’institucions, artistes, pensadors i activistes va crear un esdeveniment cultural contra el maltractament animal.

Capital Animal va traslladar per primera vegada el debat animalista a les institucions artístiques. Primer a Madrid, després a València, Mèxic, Bogotà i ara a Alacant, incorporant cada vegada a més artistes i activistes de l’àmbit geogràfic. A través de l’art i de la cultura s’ha formulat una crítica a un sistema, antropocentrista i carnista, que regeix el món contemporani. Inspirat en el moviment d’alliberament animal, Cabdal Animal defensa la creació artística i cultural com a poder transformador de la societat a la qual es dirigeix.

La comissària de la mostra ha assenyalat que “l’exposició col·lectiva Alacant Cabdal Animal és un al·legat contra qualsevol tipus de violència infligida als animals. Volem manifestar la situació, desesperante i cruel, en la qual viuen i moren”.

Més de 300 obres de 73 artistes i activistes

En l’exposició Alacant Cabdal Animal s’ha plantejat un recorregut expositiu plural amb propostes la funció de les quals és informar, sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania sobre problemàtiques de profunda importància en la vida dels animals. L’exposició hibrida diferents disciplines i llenguatges, de manera que artistes i activistes dialoguen per a aconseguir ampliar la visió que tenim de la nostra relació amb els animals no humans.

El recorregut expositiu comença amb un homenatge als animals, els retrats dels quals omplen una paret configurada com un gabinet de curiositats; es crea així un espai antiespecista on el centre de la mirada és exclusivament per a ells. Apologia i celebració de la biodiversitat.

Enfront d’aquesta paret l’artista Ruth Gómez exposa la gran instal·lació (site-*specific) Estampida, que representa el caos produït en l’instant precís d’un canvi, la reacció davant una situació de pressió en forma de decisió radical i la força que es genera a través del moviment. Convidant, mitjançant l’agitació de la imatge, a l’avanç cap als Drets dels Animals.

L’obra de l’artista Chema López, Un altre factor de l’Evolució, ens enfronta a un plantejament vital: Què passa si substituïm el denominat darwinisme social, que justifica les desigualtats socials i les lluites de poder, per l’anomenada llei de el “suport mutu”? Aleshores, i com postula Kropotkin, la competència no seria l’autèntic motor de l’evolució, sinó que seria la cooperació. Per a documentar el “mutualisme”, Chema López ens mostra a l’Ocell Fluvial al costat del Cocodril, en el que seria una relació de respecte i interès mutu que beneficia a les dues parts i fa de la convivència un acte d’intel·ligència.

Les obres de Robert Rauschenberg, Zoològics Humans i Community Copy Art creen un tríptic de situacions històriques en les quals els éssers humans s’han enfrontat al sistema en pro de provocar un avanç o canvi cap a un món sostenible i just.

A partir d’aquest posicionament l’exposició entra en un discurs reivindicatiu, solidari i empàtic, mostrant en el seu recorregut fragments d’una realitat insostenible com l’és el maltractament animal, abordat per l’artista Paco Català en totes les seues facetes amb les 240 vinyetes mostrades en l’exposició. Un treball activista i solidari de caràcter únic.

La resta de l’espai expositiu està dividit en cinc sales temàtiques en les quals es pot mirar de front situacions concretes de les vides dels animals en les quals, d’una manera o una altra, estem implicats i de les quals som còmplices en silenci (caça, zoològics, escorxadors, reificació i animals domèstics). En totes aquestes situacions normalitzades, els animals són tractats com un recurs disponible per a l’explotació per part dels éssers humans. No obstant açò, al costat de les imatges dels artistes s’alça la veu dels i les activistes que amb el seu treball de denúncia contribueixen al fet que se de visibilitat a allò que la indústria i el sistema volen ocultar.

“Un ampli sector de la comunitat científica ja els considera éssers sintientes, que tenen consciència, sensibilitat i emocions igual que nosaltres, però els tractem com a esclaus i els sotmetem a nivells de tortura que per a la majoria de la societat són realitats invisibles, ocultes després dels murs dels espais d’explotació, o realitats quotidianes consentides per les lleis” ha manifestat Ángela Molina.

Obres d’artistes alacantins

Entre els artistes participants en la mostra destaquen les peces dels artistes alacantins Jesús Zuazo ‘Sèrie Esclau’ (1989) que exemplifica comportaments que han sigut habituals en el nostre país fins a fa no molts anys. La utilització d’animals per a nombres circenses llistes de carrers com a mitjà de vida, és una més de les formes de maltractament animal que l’ésser humà porta realitzant des de fa milers d’anys.

Per la seua banda Pepe Calvo en la seua sèrie ‘Terra Fosca’ (2014-2015) aposta per desarmar la vida, un al·legat contra qualsevol tipus d’ús de les armes i condemna la mort que provoquen.

L’obra de Ricardo Cases ‘La caça del llop congelat’ (2009) és un treball fotogràfic entorn de l’activitat cinegética (caça), guardonat per la Comunitat de Madrid amb el premi de la cultura 2017 en la modalitat de fotografia.

La peça de Pau Sanz, ‘Ànec’ (2018), és un exemple del seu personal estil, (pinta només amb blau, rosa, groc i un delicat traç negre). En les seues representacions podem veure retrats de persones del seu entorn o animals, en igualtat.

L’artista Verónica Perales, resident a Alacant, està present en l’exposició amb dues obres titulades ‘Grans simis en positiu’. Des d’un punt de vista ecofeminista, l’artista realitza una reflexió sobre la maternitat en captivitat.

L’exposició adona així mateix del treball de la Societat Protectora d’Animals i Ambiental d’Ibi, amb la creació de l’Alberg d’animals abandonats S. Antonio Abad, fa 14 anys; així com del Projecte CES Asp, amb les colònies felinas de la ciutat.