Sens dubte, la representació celebrada dissabte passat 27 de juliol pot considerar-se com una de les més brillants dels seus vint-i-tres anys de marxa. El recinte va albergar a quasi un miler d’assistents que van abarrotar les graderies i els seients instal·lats en l’avinguda de Lepanto, aforament que es va quedar insuficient doncs molts van haver de contemplar l’obra dempeus als voltants.

Es va representar Una família de músics, quatre monstres i un putxero (Una família de músics, quatre monstres i una olla), obra escrita i dirigida per Raquel Violero (té companyia pròpia, La Col·lectiva Imaginària) i Héctor Cruañes (forma part del grup Assaig) que a més va actuar encarnant al rei de les negres, explicant tots dos amb la col·laboració de Loreto García i Ana Cruañes com a ajudants d’adreça.

En el preàmbul, que va ser conduït per Irene Wittwer, el president de la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto —entitat organitzadora de l’esdeveniment— Vicente Gavilà va entregar una placa commemorativa al xiquet Pau Nieto Bou, classificat en el Torneig d’Escacs Fogueres de Sant Joan, que va dirigir les peces negres; i l’alcalde José Chulvi va fer el propi amb la pianista javiense Marta Espinós, Convidada d’Honor de la present edició que va llegir les jugades de les negres, obsequiant-li amb una escultura cedida pel reconegut escultor, també javiense, Toni Marí.

Comptar amb la presència de Marta Espinós va ser un privilegi per als Escacs Vivents, perquè s’uneix al destacat elenc de destacades personalitats (entre elles tres premis Príncep d’Astúries) que han participat en aquesta iniciativa, sent la primera músic. Recordem que, malgrat la seua joventut, ha aconseguit un acreditat prestigi en el panorama artístic internacional: ha actuat en les millors sales i auditoris del món i fa un mes va clausurar amb un enlluernador recital l’exposició de Joaquín Sorolla que s’ha celebrat en la National Gallery de Londres des del març passat, quan va ser inaugurada per la reina Letizia i el príncep Carles d’Anglaterra. Així mateix, hem d’assenyalar que pertany a Música en Vena, una associació sense ànim de lucre dedicada a transformar en alleujament el sofriment de les persones als hospitals a través de la música en directe.

La coordinació general de l’esdeveniment va ser a càrrec de José Erades, membre del comité organitzador; Rafael Andarias Estevan, director dels Escacs Vivents; i l’esmentat Vicent Gavilà.

La funció, que va capturar al públic des del primer moment, va resultar espectacular en conjuminar, en el peculiar escenari del tauler d’escacs, que proporciona quatre angles de visió a l’espectador, el teatre, la música simfònica en directe, les cançons i la dansa, i tot això acompanyat d’una luminotecnia i efectes especials que van aportar gran vistositat a l’obra. Hem de subratllar que va sorprendre comprovar com els xicotets actors i actrius havien memoritzat els seus diàlegs al llarg de les quasi dues hores que va durar la representació. De ben segur que tenim a més d’una figura de la interpretació en cerns. I no hem d’oblidar als narradors, l’encantadora xiqueta Iris Cholbi Crisóstomo, que va mostrar uns innegables dots d’actriu malgrat la seua curta edat, i al veterà Bartolomé Bas, Aspirina, que ens van obsequiar amb uns moments inoblidables en brodar els seus magnífics diàlegs. En realitat, més que narradors van ser autèntics actors integrats amb els quals van actuar sobre l’escenari.

En aquesta vintena tercera edició, assistim a una obra d’indubtable qualitat amb la base d’una sòlida història, excel·lentment coordinada i entrellaçada. Fins i tot, podem afirmar — i apropiant-nos d’un terme propi del llenguatge del guió cinematogràfic— que va ser escrita amb un llibret de ferro. Es va escenificar un argument que, de forma succinta, va ser el següent: “Després d’una discussió amb la seua família perquè vol dedicar-se a la música, el protagonista, Joanet, de tan sols dotze anys, visitarà el cel per a ensenyar-nos a tots una valuosa lliçó sobre el record i el perdó. En aquest camí, ple de moments tant tendres com de comèdia absurda, coneixerem personatges enigmàtics com la seua besàvia, famosa com totes les àvies pels seus menjars; un àngel en pràctiques una mica despistat, que amb el seu humor ens convidarà a viure la vida; quatre monstres oblidats de les rondalles valencianes o fins i tot uns altres més rocambolescos com una diva del pop addicta als smoothies que ens farà reflexionar sobre el significat de l’art”.

Es va tractar d’una trama que va oscil·lar entre la realitat i la fantasia, coral (setze figurants van portar micros sense fils), commovedora i, sobretot, molt divertida, el tema de la qual de fons, reflectit en l’al·legat final, va ser tractar de recuperar les nostres tradicions oblidades i fer-nos reflexionar sobre els valors de la nostra cultura.

Es va desenvolupar en castellà i valencià i van participar més d’un centenar de persones entre músics, cantants, ballarins i figurants, a més dels trenta-dos escolars que van exercir el paper de peces de la partida. Va intervindre l’Orquestra Simfònica de Xàbia sota la batuta de Joan Bou, membres del Taller de Teatre Jove de Xàbia i l’Estudi de Dansa Salomé Rodríguez que va ser a càrrec de la coreografia. L’autoria de les cançons originals que es van interpretar van ser creades ex profeso per a l’obra per Danai Delipetrou, Maria Ferri i Javier Miragall. La partida que va servir de base per a la representació teatral va ser Mikhail Botvinnik-José Raúl Capablanca, disputada en el mític Torneig del AVRO d’Holanda l’any 1938.

I no podem oblidar a la trentena de persones integrants de la comissió organitzadora i col·laboradors que fan possible que aquest esdeveniment es duga a terme, any rere any, mitjançant el seu treball en les més diverses àrees: decoració del recinte i la tarima dels jugadors, maquetació i impressió del programa, artista autor del cartell anunciador, muntatge del tauler, vigilància i seguretat, ajudants d’escena, megafonia i luminotecnia, fotografia i enregistrament de l’actuació, vestuari, maquillatge i atrezzo.

La iniciativa que organitza des de 1996 la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto amb la col·laboració de l’Ajuntament, i que en 2002 va rebre el guardó de Festa d’Interés Turístic Nacional, prompte es posarà en marxa amb vista a preparar la pròxima edició, preàmbul de la qual serà en un parell d’anys el seu vint-i-cinc aniversari.