Conquistar el Nou Món convertit en asteca, maia, inca o castellà és l’objectiu del videojoc New World Wars desenvolupat per estudiants d’Història i Enginyeria Multimèdia de la Universitat d’Alacant.

En concret, el videojoc ha sigut dissenyat com a Treball de Final de Grau (TFG) pels alumnes del grau d’Història Sergi Berrios y Ángel Córdoba, i David Ramón Sevilla, estudiant d’Enginyeria Multimèdia, sota la tutorització dels professors de la UA Antonio Carrasco (Història) i Rosana Satorre i Carlos Villagrá (Enginyeria Multimèdia).

En el cas dels ja graduats en Història, Sergi i Ángel, la proposta ha obtingut un 10 amb aquesta innovadora proposta candidata a convertir-se en Matrícula d’Honor. L’alumne d’Enginyeria Multimèdia presentarà el seu TFG en la primera quinzena de setembre i, a partir d’aquest moment, New World Wars estarà llest per a ser comercialitzat.

«A Espanya a penes hi ha productores de videojocs, la qual cosa dona més valor al treball fet a la Universitat d’Alacant per un equip tan reduït de persones des del novembre del 2019 fins al juny del 2020, confinament inclòs», destaca el professor d’Història Antonio Carrasco. En aquest sentit, el coordinador del grau d’Història, Juan Antonio Barrio, qualifica el desenvolupament del videojoc «com un succés memorable en la història de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant».

A més d’una proposta original de TFG, el videojoc és una eina excel·lent per a la docència. “L’any que ve els meus alumnes d’Història d’Amèrica hauran de jugar al videojoc com una de les activitats pràctiques de l’assignatura”, explica Carrasco.

Joc d’estratègia

Ambientat en els inicis del segle XVI i basat en un joc d’estratègia històrica, el videojoc reflecteix l’arribada dels castellans al Nou Món. New World Wars presenta les quatre civilitzacions principals que van coexistir a Amèrica en aquell moment: asteques, maies, inques i castellans.

Els asteques tenien un imperi molt poderós que obtenia tributs de la major part dels pobles de l’actual Mèxic. Els abusos fiscals asteques van posar en contra seua als esmentats pobles i alguns d’aquests es van aliar amb Hernán Cortés quan va emprendre la conquesta de l’Imperi Asteca. Per part seua, els maies estaven en decadència, encara que mantenien el prestigi cultural i científic.

L’Imperi Inca era, a l’arribada dels espanyols, la major estructura política del Nou Món. Pizarro va aprofitar una guerra de successió pel tron inca per a fer realitat la conquesta. L’estat inca era centralitzat i, igual que l’asteca, tenia un gran poder militar. “En aquella època hi havia en el Nou Món molts altres pobles, però en el joc només s’han arreplegat els més importants”, detalla el professor d’Història de la UA.

Explorar i conquistar

Entre altres localitzacions, l’alumnat de la UA autor del videojoc han representat la ciutat castellana a Santa María la Antigua, la primera ciutat fundada en el continent ja que n’hi va haver d’altres abans a les illes del Carib; l’asteca és la capital, Tenochtitlán; l’inca també és la capital, Cuzco; i la maia és Mayapán, la ciutat més important en el moment de l’arribada dels europeus.

Dirigit a qualsevol persona interessada en els videojocs i/o la història, els jugadors podran posar-se en la pell de comandants d’exèrcits que fan referència a exploradors i conqueridors castellans, o a governants asteques, inques i maies. A més, New World Wars disposa de la secció «Enciclopèdia» amb uns amplis continguts divulgatius de rigor històric per a millorar el coneixement sobre els asteques, els maies, els inques i els castellans. Cada jugador pot explorar la civilització, unitat militar, armes i edificis, i també les mercaderies que li atorgaran la conquesta del Nou Món.

Nova eixida professional

El desenvolupament d’aquest videojoc s’ha convertit en motiu d’estudi en el marc del Curs d’Estiu en línia de la Universitat d’Alacant «Història i videojocs: propostes docents i eixides professionals», que va arrancar el passat 6 de juliol del 2020. New World Wars es defineix com un clar exemple de com historiadors i humanistes poden ampliar el seu futur professional oferint productes amb gran potencial com a material didàctic en les Ciències Socials.