Quan em vaig assabentar fa uns mesos que la Generalitat Valenciana anava a posar en marxa un «Districte digital» a Alacant la meua alegria va ser doble.

D’una banda, vaig veure com en nostra Terreta es començava a prendre de debò la digitalització econòmica i social; vaig poder viure en primera persona com una gran ciutat com Barcelona i un sector important com l’editorial impulsaven aquesta transformació, de la qual vaig voler formar part llançant un llibre «La odisea del libro, la transición digital» (Editorial Dièresi). Ara aquesta ona de canvi arribava a Alacant.

D’altra banda, vaig valorar molt positivament que la iniciativa partira de la Generalitat Valenciana, a la qual s’acusa a vegades amb raó i unes altres sense ella, de marginar a Alacant. Des de València se’ns proposava una aposta, un pla de futur.

Les comarques d’Alacant, crec, tenen una història econòmica, una manera de ser, que ens predisposa especialment cap a una indústria immaterial com és la digital. M’explique: la nostra província va ser de les primeres d’Espanya a especialitzar-se a vendre l’immaterial: el sol i el bon clima. També desenvolupem múltiples indústries mancant de matèries primeres i de les fonts d’energia necessàries. A més hem sabut posar en marxa una potent agroexportanció sent un territori amb molt pocs recursos hídrics.

Alacant és una terra d’emprenedors de l’immaterial i per això el sector digital és tan afí a la nostra idiosincràsia en la meua opinió.

El repte està plantejant doncs. Què necessitem per a arribar a bon port, per a aconseguir el desenvolupament efectiu d’aquest sector clau per a l’economia del segle XXI?: abans de res consens.

Els partits i líders polítics han de deixar a de banda el curtplaçisme i apostar per plans pluriannuals per a implementar la transformació digital d’Alacant.

Existeix un ministeri d’agenda digital amb el qual s’ha de col·laborar, cal coordinar a la Generalitat, a la Diputació i als ajuntaments. Independentment de com denominem l’assumpte (Alacant Futura, Districte digital), tots hem de remar en la mateixa direcció.

La implementació d’aquest sector de la nova economia pot així mateix generar nombroses sinergies:

-Pot servir per a aconseguir un major grau de coordinació entre les ciutats d’Elx i Alacant. Aquesta aliança vital per al desenvolupament de les nostres comarques pot començar amb la planificació conjunta del districte digital de la capital i la zona tecnològica del parc industrial d’Elx. L’ambiciosa i encertada aposta per la bicapitalitat de la nostra província suggerida des de la Diputació podria bé començar a prendre cos amb iniciatives com aquesta

-L’aposta pel digital ha de servir per a vertebrar la nostra província de nord a sud. Per parlar únicament d’universitats hauria de teixir-se un pla que unira esforços des de la Universitat Politècnica d’Alcoi (amb la seua important aposta per l’I+d+i) fins a la Universitat Miguel Hernández d’Oriola

-S’ha de constituir un pol d’empreses centrades en l’economia digital. No es tracta únicament d’atraure companyies foranes perquè s’instal·len a Alacant. S’haurien de crear fòrums on pogueren col·laborar empreses autòctones amb les recenment arribades, sumant tant a PIMES com a empreses de major envergadura. Iniciatives com la impulsada per Andrés Pedreño, Alicantec, opine que van en la bona direcció i la creació del districte digital hauria de potenciar-les enormement

-Però no es tracta únicament de crear ocupació i fomentar l’economia; la digitalització ha d’entendre’s de manera més global i transversal. La creació d’un pol digital a Alacant pot partir de l’economia però ha d’estendre’s la digitalització a la societat alacantina en el seu conjunt

L’educació en competències digitals, l’anomenada alfabetització digital, suposarà la creació d’una ciutadania més crítica i emponderada, que serà més capaç d’impulsar el progrés de nostra terreta en tots els sentits. Esmente alguns exemples d’allò que es podria fer: incrementar el percentatges de PIMES amb pàgina web i que exporten via internet, realitzar tallers d’alfabetització digital en els nostres 141 municipis o introduir en els centres educatius tallers perquè tots els nostres xiquets i adolescents sàpien programar

Vaig concloent ja. La societat del nostre segle serà cada vegada més digital: les nostres maneres de vida, la nostra economia, la nostra manera de relacionar-nos. La globalització no espera i els reptes són enormes si no volem quedar-nos arrere.

La disjuntiva a la qual s’enfronta Alacant és clara:

Atraurem simplement algunes empreses i crearem soroll mediàtic en un any electoral perquè, dins de deu anys, quede poc o res del districte digital com ja va ocórrer amb la Ciutat de la Llum i la creació d’un pol a Alacant dedicat al cinema? O…

Serem capaços d’aprofitar l’aposta del districte digital per a traçar i executar un pla que ens permeta a llarg termini modernitzar la nostra economia i la nostra societat i crear un consens polític i ciutadà que ens permeta avançar amb una idea clara d’allò que volem que siga el territori alacantí en el segle XXI?…De tots depén!, construïm dia a dia el nostre horitzó alacantí-digital.

Què t’ha semblat l’article?,segueix-me en twitter en @Alicantinismo i comenta’m el que vulgues en hola@antonioadsuar.com