La regidoria d’Igualtat, la titular de la qual és Merce Pairó (Cs), amb la col·laboració de la regidoria de Cultura, de l’edil Dorian Gomis (PP), va presentar dissabte passat 23 de novembre de 2019, la peça teatral “Dolores Valentina”, una oda a la coherència “enfront de les contradiccions i sentiments de culpa femenins”, que va emocionar a l’auditori Pedro Vaello, de la Casa de Cultura del Campello.La posada en escena duta a terme per l’actriu Ana Aguilar i dirigida per Ignacio Yuste va transmetre de manera superba el drama tragicòmic al qual s’enfronten les dones. Totes elles estan representades en “Dolores Valentina” però, a vegades Dolores impedeix ser lliure a Valentina i viceversa, perquè Dolores se sent culpable per haver aconseguit certes metes, per experimentar diverses emocions i Valentina s’enfronta a la mateixa culpa per projectar idèntiques emocions en sentit contrari.

En paraules de l’actriu, aquesta contradicció, aquesta oposició de sentiments “en la culpa de ser mare, la de no ser-ho, la de ser una prestigiosa i prestigiosa enginyera, la de no haver arribat a res, la projecció de punts i oposats yoes, sumat al retrat dels pares i mares d’una generació, la nostra, a vegades emmanillats per unes doctrines que els allunyen de l’important, de respirar i gaudir de la criança dels seus fills”, va quedar perfectament plasmada en la seua interpretació.

LA LLUITA CONTRA L’IMPOSAT A DEBAT

La regidora d’Igualtat, Mercé Pairó (Cs), assistent a la representació, va voler felicitar l’actriu i al director de la peça teatral, al final de la mateixa “per acostar a través de l’art escènic, la problemàtica, la dualitat, la lluita interna a la qual s’enfronten moltes dones tan sols pel fet de ser-ho”.

A més, Ana Aguilar i Ignacio Yuste van donar pas a un col·loqui en el qual el públic va tindre l’oportunitat d’expressar els sentiments i emocions que la representació havia despertat en ells: El com em cuide, la polaritat, el sentiment de culpa, les modes i tendències que ens controlen, l’estigma de l’educació, la sanció social, van ser algunes de les temàtiques abordades.

Per a l’actriu, aquesta empatia amb el públic és el més satisfactori de la seua professió. “Jo m’allibere contant la meua història i, amb ella, allibere als altres. Es tracta d’alguna cosa que parteix de mi i que després aconseguisc convertir en un teatre universal, que arriba a tota classe de públic independentment del seu origen, creença, ideologia cultura o religió”, va voler transmetre l’actriu al seu auditori, en un interessant i original colofó d’aquest dissabte cultural.