La Universitat d’Alacant inaugura al seu Campus d’Alcoi l’exposició “Llenguatge per a la Igualtat. No té nom!” com a part de la seua programació cultural patrocinada per la Fundació Mutua Levante. L’acte inaugural tindrà lloc a la sala d’exposicions de la Cambra de Comerç d’Alcoi (Sant Francesc, 10) aquest dilluns 4 de febrer a les 19 hores, amb les intervencions d’Aroa Mira Rojano, regidora de joventut de l’Ajuntament d’Alcoi, Majo Pallarés, coordinadora d’activitats culturals del Campus d’Alcoi-UA, i Juan David Santiago, tècnic de la UA especialista en violència de gènere, coeducació, diversitat afectivosexual, qui presentarà el projecte «Dones Enginyeres» i «Vull ser Enginyera» de l’Institut de la Dona i Igualtat d’Oportunitats (IMIO) i la Universitat d’Alacant a través de l’Escola Politècnica Superior d’aquesta.
La mostra, comissariada pel Centre d’Estudis sobre la Dona de la UA, exposa diversos panells a través dels quals presenta la realitat de les dones, que són la meitat del món, no un simple col·lectiu o grup social, amb totes les seues diferències i tota la seua diversitat. La meitat del món a qui el llenguatge causa greuges comparatius. L’exposició és una aposta per un llenguatge per la Igualtat en la comunicació, un llenguatge en què les dones i el femení tinguen l’espai just i equitatiu. Les vinyetes que s’exposen en els panells de l’exposició són creació de Diana Raznovich.
Les creadores de la mostra afirmen que les dones actuals han variat enormement les seues vides respecte de les seues àvies. Han passat de la privació al reconeixement dels seus drets. I aquest, que és un dels canvis més grans, s’ha produït quasi sense sentir, com si fóra natural, com si això no haguera d’implicar cap altre canvi, com si no influïra en la vida social, silenciosament. Aquest silenci prové en gran part del llenguatge, que no s’ha adaptat a aquestes novetats. El llenguatge, el pensament i les emocions són indissociables i són aquests precisament els tres atributs que distingeixen els éssers humans dels animals. Però el llenguatge s’adquireix en la més tendra infància i costa de canviar l’après, això és cert. Potser per això ens oposem tant a adaptar les nostres paraules i formes d’expressió a la realitat actual d’igualtat entre dones i homes? Les dones i el femení han de tenir el seu espai just i equitatiu en el llenguatge. El llenguatge els causa greuges comparatius: no les nomenen, les obliguen a traduir-se en el masculí. No podem continuar usant la llengua d’una manera desigual i discriminatòria quan vivim en una cultura que ha adoptat la igualtat com a principi objectiu.
Comentarios