La sala Taberna obri les seues portes al públic a l’exposició «Mar de Fusta» de l’artista Fruitos María, que romandrà fins al 22 d’abril. Comisariada per l’alacantí Eduardo Lastres. Un total de 19 obres de fusta i metalls, tret tot del mar, conformen l’última mostra de l’artista, burgalés de naixement i alacantí d’acolliment. Des que en 1985, Fruits es va traslladar a Alacant, són nombroses les exposicions, tant individuals com col·lectives que ha realitzat.

Segons paraules de l’edil de Cultura, Mª Dolores Padilla «a través de Mar de Fusta, podrem gaudir una vegada més del seu treball. I estic convençuda que molts seran els alacantins i visitants que acudisquen a conéixer al Fruits més actual. Un ser estimat i valorat per companys, crítica i públic, és un regal a l’abast de molt pocs, però que només pot entendre’s després de molts anys de treball i dedicació»

Com ha explicat el comissari i amic personal de l’artista, Eduardo Lastres «el títol d’aquesta exposició fa al·lusió, a partir d’una rigorosa selecció a un treball prolífic i extens de l’autor, desenvolupat durant aquests últims anys, a la relació de l’expressió pictòrica sobre la materialitat de la fusta, treta del mar i reutilitzada per a compondre, a manera de collages, unes obres en les quals Fruits, amb vocació d’escultor, ens transmet les seues sensacions plàstiques, sobre diferents mesures i formes».

«El material tret del mar té unes característiques especials, la fusta ha patit unes transformacions, les parts més blanes s’han reduït, destacant les seues vetes més dures, canvis aprofitats per l’autor, com una textura de relleu significada per la intervenció pictòrica. La pàtina aportada pel mar és sensibilitzada per la intervenció que conjuga el relleu amb la pintura, creant un diàleg entre l’acció de l’agent natural i la mirada de l’artista que recull, fragmenta, recrea aquesta labor de creació que la mirada assumeix en el diàleg amb la naturalesa», explica Llastos.

Les dimensions i característiques de l’obra exposada ens dóna idea de l’afany de volum de Fruits, aconseguint diferents dimensions amb les quals es debat en el coneixement de l’estructuració de l’espai, partint de la geometria més bàsica, que va matisant amb l’aportació de la complexitat de la pintura.

El color, protagonista important de la seua concepció de l’espai i del tractament de la matèria, tempera els volums o els altera, donant llibertat a la seua visió personal, que a través de referències i cites a l’art, recolzades en la seua mirada selectiva, eminentment sensitiva, provoca l’interés en l’espectador en sentir-se partícip d’una idea que no el deixa indiferent.