L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha engegat un cicle titulat “Art audiovisual” en el qual difondrà una selecció de documentals sobre pintors alacantins que es van filmar en Súper 8 entre 1979 i 1983. La nova proposta arrancarà hui dimecres 10 d’octubre a les 19:30 hores en la Casa Bardín, amb la projecció de la cinta dedicada a José Antonio Cia i amb una xarra-col·loqui dirigida per la seua filla i escultora, Teresa Cia., i pel director cultural del IAC, José Ferrándiz.

El documental sobre Cia., que data de 1981 i té una durada de quinze minuts, inclou imatges del pintor en el seu estudi i de diverses obres seues quan estava bolcat en les seues experimentacions sobre el reflexismo, pràctica artística a la qual li va donar nom. La filmació de llavors es va incloure en una sèrie sobre artistes locals que va dirigir José Ramón Clement des de l’Aula de Cinema Amateur creada a la fi dels anys setanta en l’Institut d’Estudis Alacantins, actual Gil-Albert.

A causa del seu delicat estat de conservació i donat el seu gran valor documental, les cintes originals es van dipositar l’any passat en la Filmoteca Valenciana per a digitalitzar-les. La presentació de dues d’aquests treballs, en concret els de Varela i Pérezgil, ja es va realitzar recentment en sengles actes recents d’homenatge

Cia., nascut a Ceuta en 1925, va desenvolupar la seua trajectòria artística a Alacant. Després d’un període figuratiu es va endinsar en l’abstracció amb el reflexismo, una forma d’expressió en la qual va utilitzar planxes metàl·liques sobre les quals traçava esquerdes per a provocar, davant el moviment dels espectadors, diferents efectes òptics amb el reflex de la llum. Amb les seues primeres obres d’aquesta modalitat va realitzar una exposició en 1972 en la Galeria d’Art de la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, per a la qual va redactar a més un manifest artístic. En 2002, tres dies després d’inaugurar la mostra antològica ‘30 anys de Reflexismo’, va morir inesperadament.

La seua obra es troba en museus i col·leccions privades de tot el món, mentre que el reflexismo va tenir seguidors amb la seua filla Teresa i Joaquín López. Cia. va mantenir sempre una gran implicació cultural en la seua ciutat. Crític d’art en radi, coautor del llibre XXV anys de pintura alacantina 1933-58 i autor de Vida i obra del pintor Pérez Pizarro, va ser membre de l’Institut d’Estudis Alacantins i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic d’Alacant.