Celebramos un any de la publicació del llibre “El indomable imaginario de Sixto Qu” que va escriure l’autor alacantí Juan Carlos González Abad. La seua trajectòria artística es va iniciar amb les arts escèniques, basant la seua formació en el moviment i la creació teatral. Més endavant, el seu bagatge es va enriquir amb el clown, el teatre d’objectes, la fotografia i diverses tècniques narratives: relat, microrelat i un acostament a la novel·la.

Ell assenyala que el seu llibre tracta “històries originals, de lectura agradable i amb ingredients fantàstics i sorprenents” i que dedica a la seua família.

Juan Carlos González Abad
Juan Carlos González Abad

En l’article de hui us descobrirem, amb una pinzellada, cinc relats de la seua col·lecció. Cinc històries que tenen com a constant la creativitat i la creació i que se submergeixen i enganxen al lector-a amb una dosi de fantasia literària que donen oportunitat per a emprendre un viatge nou per la imaginació continguda de cadascun de nosaltres. La seua literatura, que és molt fantàstica, ens obri un món de possibilitats possibles per a acostar-nos a cadascuna de les històries.

El llibre el va editar el seu autor cuidant cada detall per a mantindre l’harmonia polint cada escena amb empatia i creativitat i espera continuar superant-se amb la millor de les intencions en pròxims llibres de la seua collita.

Si vols descobrir la màgia d’aquesta col·lecció de relats, aquest llibre el pots comprar en AMAZONal preu de 18,00€ i en versió e-book a 8,00€.

El seu autor ens suggereix que si volem escriure una valoració del conjunt de relats, per a ell seria un regal que el poguéreu fer en:

FB https://www.facebook.com/jcargonzaleza/reviews/

AMZN https://amzn.to/3h0qe9i

Cinc relats

El indomable imaginario de Sixto Qu

Descobreix uns enigmàtics ous transparents, una mica més gran que els de gallina, amb uns embrions amb trets humans que després apareixen amb les seues corfes trencades sobre la placa de cocció.

Entra en escena un homenet, de la grandària d’un pam, que parlava i que va anar creixent fins a adoptar la grandària d’un ximpanzé- Després apareix un home jove de la mateixa grandària i finalment d’un dels ous va aparéixer la figureta d’un xiquet. Finalment, enmig de la carretera hi havia un llit d’hospital amb una anciana i la seua néta que volia portar-la a l’hospital.

Amb el seu veí Mario va pujar al terrat i va trobar una quilomètrica fila de Marios. Després va recordar que s’havia quedat atrapat en el cos del seu veí Mario i que havia rebut la visita d’uns intrusos que s’amagaven en uns ous de corfa transparent.

Tots ells, posteriorment, li revelen que són les seues muses, habitants de la seua imaginació. Són idees embrionàries i llavors el nostre protagonista tindrà una necessitat imperiosa de crear alguna cosa. Li diuen, llavors, que té un potencial que està adormit, però ara està despertant.

I va despertar.

El escritor prolífico.

Un escriptor que es troba en constant dispersió multiplicat per la seua frustració decideix mudar-se a un nou pis de lloguer, un estudi que li dóna un impuls creatiu. Allí va trobar una col·lecció de relats escrits en un rotllo de paper higiènic, quasi infinit, i va decidir publicar-los sota pseudònim.

Del conjunt de relats troba un que porta per títol el seu nom, que narrava situacions que coincidien amb la seua vida i allò ja no era divertit. Era la seua història, la seua vida. Va ser quan va descobrir la inèrcia creativa que li espentava.

El tesoro bajo la baldosa rota.

És un breu relat que recull la història d’una rajola de la casa que durant quatre generacions tothom trepitjava.

El destí va voler que en alçar un tros de la rajola que estava trencada trobara la xiqueta una bossa de cuir que conservava catorze monedes d’or d’una època antiga.

El pare d’ella intenta llavors descobrir la taxació per a desesperança de la seua estirp.

La vida astral de las orugas.

La besàvia María del Carmen era amant de les flors, la dansa i l’art. Va cultivar l’amor per les papallones i el va materialitzar en un hivernacle on va criar diverses espècies amb l’ajuda de la seua néta.

La besàvia realitzava viatges astrals d’eruga a papallona, des de la seua primera menstruació va saber que era una eruga que es transformava en papallona. La vida humana és un període de transformació dins d’una experiència major.

La sala de los espectros infinitos.

La núvia d’aquesta història es deia també Jazmine com la xiqueta protagonista del relat del tresor sota la rajola trencada. Els nuvis somiaven amb ser vampirs per això van decidir ambientar-ho tot com unes noces amb aquestes figures.

El reflex dels espills deixava veure uns espectadors espantats al costat de Woizo, el nuvi, multiplicant per tant la seua por. A cada espectre del passat no cal donar-los credibilitat perquè no siguen un llast que poguera tindre el poder de les decisions.

Tot es converteix en una història de vampirs més real del previsible, amb banquets de sang.