L’edil de Cultura, Mª Dolores Padilla i el vicepresident de la Fundació Caja Mediterráneo, Miguel Valor, han visitat la nova exposició de la Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo amb vocació de permanència que ocupa la segona planta del MACA incorporant-se així a la lectura de les col·leccions permanents del museu.

S’ha titulat Amb el temps 2 en un doble sentit. Amb el temps és amb-temporáneo. Allò que està estretament lligat al temps present. El que està succeint. Igual que nosaltres, contemporanis d’aquestes obres i compartint amb elles l’espai i el temps, compartint els pressupostos estètics que les han vist nàixer i els significats últims. Amb el temps és també allò que ha passat des de la Col·lecció Art Segle XX que vam mostrar en la primera planta del museu i que ens va donar Eusebio Sempere en 1977. Inevitablement la seua col·lecció es va quedar tancada en els primers anys 80. Des de llavors i Amb el temps el que ha vingut passant és el que anem mostrant a través de la Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo ara revisitada.

Padilla s’ha mostrat «satisfeta amb la qualitat de l’exposició que els alacantins i turistes podran visitar de manera permanent en la segona planta del museu». «Açò és possible gràcies a les bones relacions que l’Ajuntament d’Alacant manté amb la Fundació Caja Mediterráneo, fruit e les quals la seua col·lecció d’art contemporani, es troba dipositada en el MACA».

«Seguirem treballant junts per a oferir una major visibilitat d’una col·lecció d’art contemporani de tanta qualitat com aquesta».

La Col·lecció Caja Mediterráneo està composta per 213 obres de les quals hem triat 18 obres entre pintura, escultura i fotografia d’una contundència plàstica inqüestionable. Obres que ens han vingut acompanyant en les diferents exposicions temporals que de la Col·lecció s’han realitzat en diferents espais i ciutats. Sempre és una sorpresa descobrir als artistes representats en la Col·lecció Caja Mediterráneo però és encara més sorprenent descobrir què obra d’ells s’ha adquirit. Sempre es tracta d’una obra fonamental dins de la seua trajectòria artística, exemple del millor de la seua proposta estètica i per la qual es reconeix a un artista com a artista singular. Una obra per la seua contemporaneïtat, rotundament “clàssica”. I açò es posa de manifest en aquesta exposició. És una exposició contemporàniament clàssica.

El guió expositiu estableix tres xicotetes exposicions en tres espais seguint l’arquitectura de la sala:

Un primer grup d’artistes presidits per l’obra de Luis Gordillo, Les brúixoles inapetentes que estableix un fil conductor a través dels cristalls d’Ignasi Aballí 7 pintures transparents, en el procés mateix de cerca contínua i qüestionament de la pintura més pura, la que es representa a si mateixa amb noms com Juan Uslé, Carlos León i Joan Hernández Pijuan, enfrontats i reflectits en l’obra de Jaume Plensa, The Porter.

Un segon grup compost per obres d’artistes dones que manifesten la manera feminista de mirar la realitat. Territoris fantasmagòrics que acumulen una preocupació constant pel misteri, un fil discursiu on sempre s’evoca la solitud o la nostàlgia: Paisatges interiors de subtils equilibris cromàtics, veladures essencials per on s’escapa el temps com les obres de Carmen Calvo, Oir o la fotografia de Hannah Collins de la Cuina de la Laboral. O retrats tan contundents que posen de manifest el discórrer de les hores i els dies a través del propi rostre d’Esther Ferrer. La història es completa amb la imatge de la dona en inestable equilibri sobre una roda de Fórmula 1, obra de Francesc Torres i l’enorme arna que es menja els vestits de feltre de Joseph Beauys, excel·lent fotografia de Jana Sterback.

I un tercer grup que aglutina una sèrie d’obres de diferents artistes que tenen en comú el procés de creació. Un procés fragmentat, fet a trossos, moltes vegades asimètric i que deixa veure l’estructura de l’obra sempre amb una sensació incòmoda de nuesa o desprotegimiento. Pello Irazu, Miquel Mont, Manu Muniategiandikoetxea i Daniel Verbis conformen la selecció d’artistes. Una generació preocupada pels problemes d’espai, volum i representació als quals uneix un fil invisible de familiaritat.

Artistes que no ofereixen solucions sinó que qüestionen, i traslladen a l’espectador, els problemes d’una realitat que ve configurant-se de manera cada vegada més complexa i fragmentària, on les ideologies han perdut vigència i el discurs social, polític o estètic s’ha tornat incomplet, precari i, en multitud d’ocasions, caòtic. I açò ens ho recorda l’obra de Juan Ugalde, Extraviades les garses, representant una arquitectura que respon a una primera necessitat: l’habitació convertida en urgència però al mateix temps en matèria plàstica, en l’escenari d’una realitat estètica molt personal però també de denúncia social indagant en el que habitualment no mirem o no volem mirar.

 

  • Obras en exposición:

 

Luis Gordillo (Sevilla, 1934)
Las brújulas inapetentes, 2000
Acrílico sobre tela

 

Ignasi Aballí (Barcelona, 1958)
7 Pintures Transparents, 1995
Gel acrílico sobre cristal y espejo

 

Juan Uslé (Santander, 1954)
Fisuras con vértigo, 2002
Mixta sobre lienzo

Carlos León (Ceuta, 1948)
Doble nieve, 2007
Óleo sobre dibond

 

Joan Hernández Pijuán (Barcelona, 1931-2005)
Com flors amb forma de trena, 2002
Óleo sobre lienzo

 

Jaume Plensa (Barcelona, 1955)
The Porter, 2000
Vídrio fundido, acero inoxidable y luz elécrica

 

Carmen Calvo (Valencia, 1950)
Oir, 1996
Collage de elementos cerámicos sobre zinc

 

Esther Ferrer (San Sebastián, 1937)
Libro de las cabezas. Autorretrato en el tiempo (1981-1999)
Fotografía en blanco y negro montadas sobre aluminio

 

Hannah Collins (Londres, 1956)
Cocina-La Laboral, Gijón (construida entre 1949-55), 2006
Impresión fotográfica sobre lino

 

Francesc Torres (Barcelona, 1948)
Power Contested (Three Graces in Unstable Equilibrium), 1993
Rueda de Fórmula 1 y bronce fundido

 

Jana Sterbak (Praga, 1955)
Absorption, work in progress, 1995
Impresión fotográfica y texto sobre placa de metacrilato

 

Manu Muniategiandikoetxea (Bergara, Guipúzcoa, 1966)
Mesa Negra, 2007
Acrílico sobre tabla

 

Miquel Mont (Barcelona, 1963)
Garabato VII, 2004
Acrílico sobre tabla

 

Pello Irazu (Andoain, Guipuzcoa, 1963)
Pliegue 01, 2004
Hierro y madera

Juan Ugalde (Bilbao, 1958)
Extraviadas las garzas, 2003
Mixta sobre lienzo y collage

 

Miquel Mont (Barcelona, 1963)
Pore I, 2006
Acrílico sobre contraplacado

 

Daniel Gutiérrez Verbis (León, 1968)
El pintor procurando sacar al carnicero pues todo hombre lleva dentro un niño, 2006
Pintura, madera, plástico y metal

 

Manu Muniategiandikoetxea (Bergara, Guipúzcoa, 1966)
Estrella Roja, 2003
Acrílico sobre tabla