Vera Lebrón va estudiar a París, a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq. Allí va cursar un trimestre en el LEM (Laboratori per a l’Estudi del Moviment) on la plàstica, l’arquitectura i el moviment es van unir a manera de fusió, alguna cosa que crida la seua atenció hui dia. S’ha format amb Isabel Úbeda, Igor de Quadra, Norman Taylor i Leticia Ñeco en qüestions de teatre físic, moviment i dansa.

El mes de juliol passat va quedar com a finalista en el concurs musical Emerge Alacant, que busca donar una oportunitat a soletes i bandes per a obrir-se al panorama musical actual. Ací, Viika apareix en l’escenari per primera vegada.

Com comença a despertar-se en tu el voler dedicar-te al món artístic?

“Des de molt xicoteta, sempre he tingut aquesta vena artística i principalment per un moviment intern, em costava expressar-me amb paraules, llavors el que feia era sentir a través d’imatges, sons…Va ser una necessitat més d’expressió, vaig començar a escriure, ballar i a escoltar música. Després va anar a través del teatre com vaig començar a canalitzar tot això”.

Què diferència a Vera Lebrón de Viika?

“Viika és com un alter ego per a mi, seria com aqueixa persona que s’atreveix amb la música. Vera Lebrón és la que ha estat lligada amb el teatre o la dansa. La música sempre ha sigut ací, com et dic, des de xicoteta, però com que al no tindre una formació musical reglada no m’atrevia, sempre he compost per a obres de teatre, però és una decisió de dir que Viika és enterament musical”.

Com ha evolucionat el teu estil?

“He començat el meu projecte Broken Land amb la música electrònica o més aviat la música digital a través dels teclats que jo estic component i altres. Encara que no tinga els coneixements tècnics suficients de per exemple instruments que són analògics, jo empre la música digital per a extraure tots aqueixos sons. Amb el meu teclat componc simfonies, perquè malgrat ser música electrònica, pretén ser una música més simfònica dins de l’estil que faig, que no es definir-lo molt bé perquè hi ha molta sinergia d’estils. Després dins de la veu, la característica més principal seria el spoken word que utilitze però que va més enllà de narrar, també hi ha melodies que tenen protagonisme”.

Què et va fer presentar-te al concurs Emerge Alacant?

“Necessitava una espenta per a començar amb la música. Vaig estar veient convocatòries, va aparéixer i vaig pensar que seria perfecte per a centrar el meu projecte”.

Què destacaries del teu pas pel concurs?

“L’actuar en un gran escenari va ser súper bonic. No sempre tens aqueix tipus de mitjans per a exposar la teua música i bo, per a mi va ser el més interessant. Després compartir escenari amb la guanyadora i l’altra banda finalista, són gent que ja està avançada en la música”.

Què buscaves transmetre en l’escenari?

“Sempre busque una vena comunicadora, i això em passa ja siga actuant, siga cantant o siga component. Més que centrar-me en un gènere o en una línia instrumental precisa, el meu objectiu és més transmetre emocionalitat amb les lletres, els sons…Que l’espectador se submergisca en aqueix viatge emocional”.

Pensant en el futur, Quina idea tens al cap?

“El que va succeir en Emerge Alacant és una mostra d’alguna cosa que serà més gran. Van ser sis temes, però la idea és fer un espectacle major, un espectacle musical però escènic on hi ha projeccions audiovisuals que tenen una línia narrativa acompanyada per la música. En escena són dos músics en directe i després una corista. Busque que tinga això, un component més dramaturgic amb les imatges, les escenes, les cançons, les lletres…Estem buscant un lloc per a estrenar, finançament per a poder dur-lo a terme, que comence a girar i a moure’s, que no es quede només en un concert, que siga el principi d’alguna cosa, un projecte escènic en format de concert”.