Un nou plec de condicions de la DOP Alacant s’acaba de publicar per la Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Valenciana sota la resolució de 4 d’agost de 2021. És el canvi núm. 21 en la reglamentació d’aquest consell des de 1932 i que ha portat més de 3 anys de gestió per part de l’administració.

Es tracta d’una renovació completa de quasi tots els requisits, on s’han eliminat elements com la comprovació del marc de plantació o algunes restriccions que no suposaven una millora de qualitat.

Una de les novetats més destacades és la creació d’una nova figura de qualitat. S’ha denominat “Alacant Singular” i és una combinació de requisits. Servirà per a identificar aquells vins més especials i únics de la denominació on es conjuminen varietats històriques o principals, de paratges concrets, amb un menor rendiment i plantades en got.

Per al president del CRDOP Alacant Antonio M. Navarro “és una suma complexa de requisits, però volem estimular amb això la creativitat i vinculació, especialment en els joves creadors, i creiem que hi ha més importància en la suma de variables per a fer vins diferents que un únic criteri, tenint en compte la biodiversitat de sòls i climes que trobem en la zona”.

Aquest esment es compatibilitza amb la de vins de paratge o municipis que molts cellers utilitzen de manera històrica en la DOP i que s’ha afegit a l’actual sistema de control com a part de la verificació de la informació que es proporciona en l’etiquetatge, sense necessitat de crear altres figures més restrictives o limitadores. És a dir que es pot indicar la procedència concreta però sempre es verificarà.

Aquest esment conviurà amb la de “Moscatell Alacant” que servirà això sí, únicament per als vins de “moscatell d’Alexandria” i no altres variants i que s’usarà per a vins secs o de licor. També és important reconéixer que “aquesta és la varietat històrica i més expressiva i no altres clons que s’estan plantant amb altres necessitats”, indica Navarro.

L’apartat de varietats s’ha reorganitzat en tres categories: històriques, principals i secundàries. En el primer grup s’han inclòs totes aquelles legalitzades en l’autonomia que, amb poca producció, formen part de la tradició de la zona, on hi ha hagut històricament nombroses varietats. Ací tenim algunes com el forcallat, va manar, les valenci blanca i negra, tortosí, bonicaire, miguel de l’arc, trepat o tardana. També es recupera una històrica com ha sigut el Pedro Ximénez, testificada des del segle XVI en la “Horta d´Alacant”. El treball per la identificació d’altres varietats continua realitzant-se amb la legalització prèvia d’aquest material localitzat.

En el grup de “principals” s’agrupen les blanques moscatell d’Alexandria (distingida de la de “gra quin” que passarà a secundària), malvesia, merseguera i verdil. I en tintes monastrell (que suposa quasi el 75% actual de la producció), garnacha tintorera o la seua sinonímia “Alacant Bouschet” com és coneguda en altres parts del món, la tinta o “va girar” i la boval, encara que quasi gens cultivada ara mateix, però present des del primer plec.

Com a secundàries s’han agrupat la resta de varietats internacionals.

Quant a la zona de producció continua sent l’aprovada en 2010, però en aquest cas s’han precisat les parcel·les dels municipis murcians emparats des de 1957 i s’han ampliat alguns de Caudete, amb iguals condicions climàtiques i de sòl que la seua veïna Villena, les parcel·les de la qual estan en la boga i que estaven sent excloses de la producció. Alguns municipis han completat comarques com és el cas de Tàrbena, els municipis de muntanya de la Vall de Gallinera o localitats de la comarca del Alicantí, que configuraven el marc històric de la “Horta” i que, per la reculada del cultiu en el passat segle, s’havien exclòs. És el cas de Sant Joan, Mutxamel, Sant Vicent, Xixona, Busot o el Campello on hi ha la possibilitat de recuperar cultius de xicoteta escala o cellers antics.

Altres elements revisats han sigut la qualificació organolèptica, més adaptada a elements comprovables; la fisicoquímica amb adaptacions específiques per al Fondillón, per exemple. Els rendiments s’han ampliat adaptant-los a les estipulacions marcades en les últimes campanyes on es possibilitava augmentar-los un 25% de manera puntual; però s’ha anul·lat aquesta possibilitat, de manera que quedaran fixos.

S’han simplificat i adaptats a la normativa europea i nacional, les referències als vins elaborats que continuaran sent blancs, rosats, negres (amb les seues diferents maduracions), vins de licor, anyencs, nobles, espumosos, espumosos aromàtics i els vins sobremadurados com és el cas del Fondillón que ha vist ampliada la descripció de les “criaderas o soleres”.

“Ha sigut una renovació completa i complexa que ha suposat nombroses reunions amb tècnics de tota mena, molts independents i que va començar amb una bústia de suggeriments l’any 2018 pel qual ens van arribar propostes molt diverses” indica el president. “Refozar el local, fer-ho fàcil i comprensible, prevaldre la qualitat de vins i no l’interés particular i fer-lo lògic amb l’esdevenir històric i l’experiència en la zona, ha sigut nostra màxima”.