Eduardo II, Ojos de Niebla, coproduïda pel Nas de Cyrano, Contuberni i Pentación, escrita per Alfredo Cernuda, dirigida per Jaime Azpilicueta i protagonitzada per José Luis Gil (Si la cosa funciona, Cyrano de Bergerac…), és un text històric de gran bellesa i qualitat treballat, pensat i mesurat, per a transmetre en cada personatge, en cada frase de tots i cadascun d’ells, una història que reflecteix la crua realitat en les altes esferes d’aquells que ens governen.

Recrea la vida del desgraciat rei Eduardo II Plantagenet (que ja va ser portat al teatre per Christopher Marlowe) l’homosexualitat del qual li va ocasionar la pèrdua del tron i la traïció de tots els seus. Completen l’elenc Ana Ruiz (Cyrano de Bergerac, Si la cosa funciona…), que dóna vida a la Reina Isabel; Ricardo Joven (Si la cosa funciona, Don Joan a Alcalá, El coix de Inishmaan…) que interpreta a Orleton, bisbe de Hereford (Església Catòlica); Carlos Heredia (El sopar dels idiotes, La divina Filotea, Silenci vivim, Burundanga…), que es fica en la pell de Mortimer, Baró de Wigmore, i Manuel Galiana (Divines paraules, Ofici de tenebres, El veneno del teatro…), com Tolomei, l’odiat prestador jueu.

Eduardo II, Ojos de Niebla, s’estrena en el Teatre Auditori Municipal de Torrevella, el dijous 27 d’agost, a les 21.00 hores. Posteriorment iniciarà una gira per tot el territori nacional que recalarà al setembre i octubre en el Teatre Belles arts de Madrid.

Eduardo II, pel seu autor

Ulls de Boira recrea la vida del rei Eduardo II d’Anglaterra; però el que a simple vista pot semblar un drama històric, amb tota la càrrega cultural que això representa, es transforma en alguna cosa més. És una història d’amor, d’odi, de passió, de lluita pel poder, en definitiva, és la nostra història.

Ulls de Boira narra l’amor incontenible d’Eduardo II per Hugo LeDespenser, el ressentiment de la seua esposa, la reina Isabel, humiliada pels amors que el seu marit li nega; l’odi de Mortimer, Baró de Wigmore, que li espenta a conquistar a la reina en el seu afany de posseir alguna cosa més que la corona; les intrigues de l’Església per a acréixer la seua poder i coronar reis que siguen fidels als seus propòsits; l’ambició d’un banquer jueu decidit a prestar diners a amics i enemics amb la condició d’enriquir-se; la lluita de dues religions per romandre a l’ombra dels poderosos.

Potser el més important que reflecteix l’obra és la seua tremenda actualitat: l’Església continua condemnant l’amor homosexual, les religions continuen sembrant el món de fanatisme i dolor, i el poder dels diners sotmet més que mai la voluntat dels pobles. És curiós que uns fets ocorreguts en 1327, set segles més tard, tinguen tanta vigència. Qualsevol periòdic o programa de notícies, ens assalta diàriament amb els deutes dels estats, amb l’atemptat sagnant d’alguna facció terrorista, o amb la negació de drets a persones que simplement tenen gustos diferents. La gent que ha llegit Ojos de Niebla, ressalta que podria ser un drama actual solo amb canviar els noms dels personatges.