Aquest dilluns es va posar en marxa un nou cicle ‘Más Europa al Mediterráneo” que oferirà la seua visió de la Unió Europea i el seu entorn socioeconòmic i que ha promogut Casa Mediterrani i el Diari Informació amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, Generalitat Valenciana, EUIPO i Universitat Miguel Hernánez. Es va inaugurar per l’actual ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell.

Borrell arrancava la seua intervenció amb la pregunta de quina classe d’Europa es tracta perquè hi ha coses que necessitem més i altres menys. Fruit de les últimes eleccions es va mostrar sorprés pel fet que no es pronunciara ni una sola vegada la paraula Europa ni es sbordara tampoc el pla internacional de la política en un país tan obert com és Espanya-

En la seua posició de govern, i no tant com candidat, no es veuen les mateixes coses des del punt territorial des d’on es mira: des de la Xina que ha estat recentment o des d’un camp Sirià; les coses tenen una altra perspectiva al que veiem els i les europeus-as. Va reconéixer Borrell que el món que ens toca viure ara és bastant diferent que al qual li va tocar viure després de la dictadura al nostre país.

Espanya, en l’actualitat, és un dels països més europeistes. Es va consultar en una encueta sobre si hi haguera un Brexit a Espanya i el 75% assenyale que es quedaria i un 25% que no ho sabia i aqueixos números són diferents en altres països de la Unió. En qualsevol cas, el Brexit britànic ha sigut una vacuna per a evitar situacions similars en altres països i no tant un virus que contaminara a les persones.

Europa ens va donar credibilitat institucional i en aquests moments, cal reconéixer-ho, tenim una profunda ferida de desigualtat. “Sóc un euro-optimista però no un eurobeato”. La realitat actual de la nostra Unió ofereix posicions diferents entre l’Est i l’Oest molt vinculat als problemes de la immigració i paràmetres diferents vinculat a l’eix Nord i Sud on s’obri una lluita entre creditors i deutors de l’economia domèstica.

Assenyala que els nous partits nacional-populistes tenen una idea radicalment diferent als que tenim altres socis de la Unió i a més existeix un distanciament amb països tan importants en el món com és els EUA

La realitat és que en l’actualitat Europa només representa un 5% de la població mundial, enfront del 25% que presentàvem en finalitzar la Segona Guerra Mundial i aquesta situació ens obliga a pensar en el futur.

Va afirmar que la construcció europea passa per l’acceptació del govern comú i conjunt. Hem traslladat responsabilitat atés que hem fet comuna qüestions tan importants com la moneda o la política agrícola, entre altres, que ens ha obligat a renunciar a les decisions pròpies. I, en qualsevol cas, els problemes del món no tenen solució nacional com són el: armament nuclear o el canvi climàtic.

Noves tecnologies

És important assenyalar que en el rànquing de les 15 empreses amb més pes en el sector de les tecnologies o de les 5 empreses amb major significat en la tecnologia 5G cap d’elles és Europea. I aquesta situació s’ha donat per un cert conformisme amb les quotes aconseguides nivell tecnològic que no han produït noves motivacions d’avanç en aquest sector i això, per tant, ens ha distanciat als europeus com a representants d’aquest valor del qual ja no estem en la cresta.

La posició de la Unió Europea

Els europeus no tenim més opció que progresses en el triangle essencial que suposa els pilars de la LLIBERTAT, EL PROGRÉS i la SOLIDARITAT que sostenen amb garanties la dignitat humana que forma part dels valors de la nostra societat.

Hi ha qüestions que hem aconseguit i unes altres que hem de planejar per al nostre futur. Ara algú pot desplaçar-se des de Lanzarote a Helsinky sense que ningú et pregunte res i aquest no és un estat natural del món si no el que a Europa hem volgut aconseguir. Però, d’altra banda, la desocupació si fóra realment un problema comú combatríem les contingències que ara això no ocorre enfront dels EUA que si existeix una resposta federal davant aquest fet. Existeixen circumstàncies que hem solucionat com va ser la crisi de l’euro que va crear divergències que es van solucionar però existeixen altres problemes com la immigració que són molt difícils de resoldre perquè són problemes més emocionals i per tant més intrínsecs en la gent.