Casa Mediterráneo va rebre dimecres passat 10 de juliol a l’escriptora, poeta i periodista libanesa Joumana Haddad, qui participa en el programa de Residències creatives de la institució, participant en una tertúlia literària moderada per l’editora alacantina Marina Vicente, on va parlar sobre la seua obra, la cultura àrab i va mostrar les seues impressions sobre el panorama literari actual. En el seu recorregut professional, Haddad ha exercit com a responsable de les pàgines culturals del periòdic libanés An Nahar, a més de treballar en la Universitat Líban Americana de Beirut i fundar la revista Jasad.

El món àrab.

La llengua àrab pot estar associada a termes com a opressió tabú, repressió però ella, en canvi, ho associa a llibertat una cosa essencial per a la seua vida que exigeix i que vaig reflectir en una paraula visible que porta tatuada en el seu cos.

Ser àrab sembla que és ser hipòcrita, perquè el que volen fer ho fan en secret, sense llibertat probablement perquè moltes persones no tenen el valor en aquest cas, com pensen o senten. El primer passe a la llibertat és no reconéixer el judici que poden fer altres persones de tu.

El poema llibertat de l’autor Paul Éluard va ser, quan el va llegir, com un terratrémol i de fet això li va portar a escriure el seu primer poema que va anomenar La meua llibertat que era i continua sent el més important.

Et par le pouvoir d’un mot (I pel poder d’una paraula)

Je recommence ma vie (Torne a començar la meua vida)

Je suis né pour te connaître (He nascut per a conéixer-te)

Pour te nommer (Per a nomenar-te)

Liberté (Llibertat)

Paul Éluard

El seu periodisme i la seua literatura.

Va promoure una revista eròtica, sobre l’art del cos. Va realitzar 8 números em un període de dos anys i “es van obrir les portes de l’infern”, assenyala. Va ser una provocació intencionada que volia fer i vaig descobrir que hi havia moltes dones àrabs com jo. Aquest fet li va produir diferents amenaces i vaig decidir no pensar en això per a ser fidel a si mateixa.

En la seua etapa de periodista cultural va realitzar grans entrevistes com a Vargas Llosa (Premi de Periodisme àrab de 2006), Paul Aster o Saramago. Els va entrevistar perquè eren importants per a ella.

Tot ho publica en àrab perquè vull dir les coses en aqueixa llengua abans que en qualsevol altra o, almenys, fer-ho simultàniament. Però també indica que “quan redacte textos descobrisc una dimensió o una veu en cada llengua diferent en la qual escric”.

El seu últim llibre que està escrivint en l’actualitat a Alacant és una obra en llengua espanyola on està posant-los nom i vida a les persones que apareixen en les nostres fotografies personals, que no haurien d’estar i formen part del back round de la foto, persones inesperades que en el moment de la instantània estaven allí, sense saber-lo.

La dona.

La situació de la dona no ha millorat, encara que això és alguna cosa que observa també a Europa amb altres matisos i el que els demana a les dones és que han de desenvolupar la seua posició buscant un mite enfront de Adan que siga un equilibri entre Eva (accessible) i Lilit (confrontadora).

Haddad visitarà de nou la Casa Mediterráneo per a participar en una sessió de ‘Dones i el Mediterrani’, prevista per al 31 de juliol a les 19.30 hores. En aquesta ocasió, Haddad exposarà, a través de la seua faceta d’activista, el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió i els drets de les dones al Mediterrani en una conferència-debat moderada per Sonia Marco.