L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert oferirà dilluns que ve una taula redona per a analitzar la influència de José Estruch en el teatre espanyol durant les últimes dècades. La RESAD estarà representada pel seu director Pablo Iglesias i dos professors, el dramaturg Ignacio García May i el director teatral Eduardo Basc, que estaran acompanyats per Paco Alberola, professor de la ESAD de Múrcia.

 

“La huella d’Estruch” és el títol que emmarca aquesta nova proposta que s’ha organitzat com a acte de clausura de l’exposició documental sobre el director teatral alacantí que es va inaugurar el passat mes d’octubre en la Casa Bardín. La cita tindrà lloc dilluns que ve, 19 de novembre, a partir de les 18:00 hores.

El col·loqui se centrarà en la influència d’Estruch en el teatre espanyol de les últimes dècades. Dos dels ponents, García May i Alberola, li van tractar personalment i van anar els seus deixebles. El primer va mantenir una gran amistat amb el director teatral i professor alacantí, mentre que el segon va ser alumne seu en la RESAD i va participar com a actor en el muntatge de Medora (1978).

Per la seua banda, Iglesias parlarà de la petjada i record que Estruch ha deixat en la RESAD, on el dramaturg va ser professor d’Interpretació i on l’aula de Teatre Clàssic i l’Associació d’Antics Alumnes porten el seu nom des de fa anys. Basc, que va dirigir la Companyia Nacional de Teatre Clàssic durant set anys i ha sigut també vicedirector de la RESAD, intervindrà com a moderador de la taula.

Aquest acte tanca l’exposició “Pepe Estruch. Imatge, veu i paraula” que ha oferit des del 2 d’octubre una mostra dels fons documentals donats l’any passat al IAC Juan Gil-Albert per Israel Chaves, custodie de l’arxiu personal del director teatral. La selecció d’objectes va ser duta a terme per les comissàries Juana María Balsalobre i Cristina Llorens.

D’aquesta manera, el públic ha pogut gaudir durant quasi dos mesos de fotografies, cartes, diaris, escenografies, adaptacions teatrals, programes de mà, llibres dedicats, enregistraments sonors i visuals, i fins i tot objectes com el Premi Nacional de Teatre concedit a Estruch en 1990.