La importància dels jaciments arqueològics de Guardamar del Segura, en aquest cas amb el del cabezo Xicotet de l’Estany pertanyent a la cultura fenícia, quedarà constatat amb la participació del municipi en el cicle de conferències “Actualitat de la investigació arqueològica a Espanya II (2019-2020)” que tindran lloc en el museu arqueològic nacional (MAN) de Madrid, segons informa la regidora de Cultura i Patrimoni Històric, Pilar Gay.

Guardamar serà protagonista d’aquesta important trobada el pròxim dia 5 de novembre amb la conferència “La ciutadella fenícia. Excavacions en el cabezo Xicotet de l’Estany de Guardamar” que oferiran els responsables de la investigació en el lloc fenici Fernando Prados (Universitat d’Alacant), Antonio García (Museu Arqueològic Guardamar del Segura) i Helena Jiménez (Universitat de Múrcia).

L’enclavament se situa en el marge dret del riu Segura i té una antiguitat de 2.800 anys amb una cronologia que comprén des del 780 al 650 abans de Crist (a.C).

Pilar Gai considera que Guardamar està en l’elit de la investigació arqueològica de tot el país gràcies a les contínues actuacions que es duen a terme en els diferents jaciments arqueològics “únics en tota la Península Ibèrica tant per la seua continuada cronologia cultural com per la seua excel·lent conservació”. Sobre aquest tema va indicar de tres dels 4 jaciments arqueològics d’origen fenici de tota la Comunitat Valenciana se situen a Guardamar.

IMPORTÀNCIA DE L’ESTANY

Ressenyar d’altra banda que l’enclavament del cabezo Xicotet de l’Estany s’ha sumat en els últims temps al debat científic sobre la presència fenícia en la península Ibèrica. El jaciment, malgrat haver patit una destrucció parcial per l’explotació d’una pedrera, manté en peus un dels millors exemples d’arquitectura defensiva oriental d’Espanya, amb un llenç de casamatas que presenta alçats superiors als 2 metres d’altura i on han sigut localitzades, una poma d’habitatges, un magatzem i un taller de metal·lúrgia de plata complet.

A més d’això cal destacar que en el jaciment ha sigut constatat el primer sisme conegut en tota Espanya que va afectar una població. El terratrémol va tindre lloc l’any 740 abans de Crist (a. de C.) i no va ser superior als 6 graus en l’escala Richter. El sisme va destruir bona part del nucli emmurallat i una sèrie d’espais públics i estructures urbanes conegudes com casamatas, utilitzades per a emmagatzemar i tractar cereals, adossades a la muralla d’uns 4,5 metres d’altura.