La conclusió dels treballs de restauració del Baluard de la Mina, situat al castell de Santa Bàrbara, permetrà visitar-lo a partir de la primavera de 2021, segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Antonio Manresa. Aquesta zona està localitzada entre les garitas del mascle del castell (La Campana) i la del Albacar d´Enmig (La Mina) i es pot apreciar perfectament des del Passeig de Gómiz.

Un dels principals punts d’interés d’aqueix recorregut serà la visita a la garita -Cos de Guàrdia-, allí situada. Des de la tronera del seu interior s’aprecien unes espectaculars vistes de la Mar Mediterrània. Ara, les seues parets estan repletes de grafitis de diferents èpoques. La majoria, de les últimes dècades. També s’està pendent d’un estudi grafològic més profund per a datar aquelles que tinguen un interés històric. “Pretenem que aquest espai, per la seua singularitat, siga visitable. A més, amb la peculiaritat que per a accedir a la garita cal fer-ho a través d’una passarel·la. Això dotarà d’un nou atractiu turístic i històric a la fortalesa”, precisa Manresa.

Les tasques de restauració, que es vénen desenvolupant des del mes d’agost, també permetran contemplar la totalitat i la singularitat del fossat -zona situada entre el mascle del castell i el Albacar d´Enmig-. Actualment aquests treballs estan al 95%.

Van ser en les primeres setmanes quan es van localitzar en aquest àrea fragments de projectils de ferro del segle XVIII de canó, bombardas i morters. A més, una part d’una yesería islàmica -decoració de la porta d’accés a un habitatge-, restes de pipes de fumar del segle XVIII o el botó de la guerrera d’un soldat francés del 5é Regiment d’Infanteria de la Guerra d’Independència.

Tot serà traslladat al Magatzem de Materials Arqueològics, situat en el Centre Cultural “Les Cigarreras” per a la seua posterior museïtzació i una previsible exposició al públic.

Canoneres

Els qui visiten el castell de Santa Bàrbara a partir de la pròxima primavera també podran apreciar la sis canoneres -buits situats en la muralla on es col·locaven els canons- i les denominades plataformes artilleres -pavimente original sobre el qual se situava el canó perquè rodara i poguera disparar-. Estan datades en el primer quart del segle XVIII.

Abans que començaren les tasques arqueològiques, s’havien localitzat cinc. A aquestes, i durant aquests últims mesos i fruit de les excavacions, se li va sumar una sisena que no estava localitzada inicialment. La previsió de nous descobriments planteja a la Regidoria de Cultura una ampliació del termini de finalització dels treballs, inicialment fixat per al mes de desembre.

La cara exterior

El Baluard de la Mina s’aprecia perfectament des del Passeig de Gómiz. A la conclusió de les tasques apareixerà totalment restaurat una vegada que haja sigut sanejada i consolidada la cara exterior, la que dóna al Barri antic. Suposarà la neteja i consolidació de les pedres soltes que eviten despreniments descontrolats, la fixació de grans blocs que estiguen solts amb el consegüent perill de caigudes, i la demolició controlada de zones inestables.

Les tasques de resturación del Baluard de la Mina estan coordinades per l’arquitecte i director d’obra, Jaume Giner; el director arqueològic, José Ramón Ortega, i el cap d’obra de l’empresa adjudicatària, Arpa Patrimoni S. L., Marco Aurelio Esquembre. Compten amb l’assessorament i supervisió municipal del Departament de Patrimoni Integral de la Regidoria de Cultura, que dirigeix José Manuel Pérez Burgos, i del Cap del Departament d’Edificació i Arquitectura, Gabriel Manzanaro.