La Seu Universitària Ciutat d’Alacant ha programat el seminari online Fogueres 1928-1936. Un Recorregut Visual i Descriptiu que començarà el pròxim divendres 12 de juny, impartit pel professor Armant Parodi (en la imatge). Sessions ací.

El Seminari està integrat per cinc sessions (16,19, 23, 26 i 30 de juny) en les quals es tractarà la història de les fogueres en aquest període, amb un recorregut visual i descriptiu que inclou 480 esbossos d’un total de 233 fogueres, 29 barraques, 49 fogueres infantils, 11 ninots de carrer i 2 carrers adornats, i es complementen gràficament i audiovisual amb altres fonts no oficials i premsa de l’època.

Armando Parodi

Armando Parodi

Armando Parodi detalla que «en aquest primer període de les Fogueres de Sant Joan, la font més fiable són els expedients conservats a l’Arxiu Municipal d’Alacant i els esbossos que contenen, autèntiques obres d’art, eixides de la mà i l’enginy d’artistes de la importància de Lorenzo Aguirre, Heliodoro Guillén, Gastón Castelló, Emilio Varela, Adrián Carrillo, Melchor Aracil, Paco Hernández i un llarg etcètera; dibuixos, carbonets, plomins i aquarel·les que esbossen els monuments que s’erigirien en carrers i places durant els dies centrals de Fogueres». Parodi afig que per a respectar la singularitat d’aquests «tolerarem l’ús que es feia del valencià en aquella l’època, amb els modismes i les incorreccions que tenia».

En el transcurs del seminari es presentaran també les fotografies dels monuments plantats, on resulta d’un interès especial observar el paral·lelisme entre el concepte ideat per l’autor i el resultat final de l’obra plantada, i l’explicació que se’ls va voler donar, reflex de l’entorn sociopolític alacantí.

De la mateixa manera, es donaran a conèixer curiositats com l’any en què va aparèixer la primera foguera amb publicitat, la primera negació de plantà, els primers ninots al carrer, la primera foguera amb un interior visitable, el naixement de les fogueres infantils o la primera foguera fora d’Alacant: la Foguera d’Orà.

Sessions en línia

Dimarts, 16 juny del 2020

Presentació del seminari i els seus continguts. Breu recorregut pels orígens de les festes del foc. L’any 1928 reescriurem alguns aspectes del naixement de les primeres comissions, amb dades que posen en dubte el qualificatiu de «fundadors» d’algunes que tradicionalment s’afirma que ho van ser. Comprovarem com la censura va cobrar protagonisme ja en aquest primer any de Fogueres. I en una pel·lícula d’11 minuts, veurem que els monuments foguerers van nàixer amb moviment.

 

Divendres, 19 juny del 2020

L’any 1929 observarem l’aparició de les primeres fogueretes, habitualment particulars o d’associacions petites, com també la primera foguera que tenia un interior visitable. Vorem una pel·lícula de 32 minuts, molt completa, d’aquesta edició de Fogueres. L’any 1930 veurem, entre altres coses, l’aparició de la primera foguera amb publicitat, el perquè de la primera denegació d’una plantà, l’aparició dels primers ninots de carrer, el primer carrer adornat, i una foguera que canviava d’ubicació cada dia.

 

Dimarts, 23 juny del 2020

1931 ens portarà un creixement notable de les dimensions dels monuments, el naixement de la primera barraca, i l’enginy d’incloure, a més d’elements mòbils, la llum i el so en alguns monuments. L’arribada de la II República condicionarà enormement la temàtica i el significat dels monuments foguerers. L’any 1932, a part de les al·lusions a la República, s’abundarà en les referències tant a les bondats del clima com a les deficiències urbanístiques de la ciutat, i apareixeran les primeres fogueres infantils. 1933 es caracteritza perquè es van disparar espectacularment les xifres de participació, fet que va provocar la divisió en categories. El contingut dels monuments està cada vegada més polititzat i la mà de la censura cada vegada és més present. Veurem la primera foguera de fora dels límits alacantins, la Foguera d’Orà.

 

Divendres, 26 juny del 2020

L’any 1934 està documentada la primera caiguda d’una foguera, hi ha una enorme polèmica en tots els mitjans arran de l’adjudicació dels primers premis als monuments forans de Madrid i Orà, i hi ha un gran creixement de la participació infantil de la mà de joves artistes com Miguel Castelló Villena, Raúl Álvarez Antón o Ramón Marco. 1935, any en què desapareixia la censura a Espanya, paradoxalment ens porta un notable descens en la participació i, no obstant això, hi ha un augment desproporcionat en el nombre de barraques. Alger s’uneix a les comissions forasteres.

 

Dimarts, 30 juny del 2020

1936, probablement a causa de l’esclat immediat de la Guerra Civil, és pobra en documentació gràfica. Una llàstima, perquè els monuments són d’una qualitat notablement superior, en un any d’incorporació de nous valors i consagració d’altres, alguns dels quals es veurien lamentablement truncats amb la contesa. Després del parèntesi bèl·lic, farem un recorregut pel procés de recuperació de la festa el 1939, any en què es plantaria una única foguera que seria construïda només en 15 dies, i veurem com es van desenvolupar els dies centrals d’aquesta insòlita edició de les Fogueres, de manera que es van celebrar ininterrompudament fins, tristament, aquest any 2020.