La Seu Universitària de la Marina i la Fundació Mutua Levante va inaugurar el divendres, 31 de gener  l’exposició “Modernisme & invenció”, a la sala d’exposicions de la seu. La mostra estarà oberta al públic fins al 28 de febrer. L’acte inaugural va comptar amb l’assistència de la directora del Secretariat de Seus Universitàries de la UA, Eva Valero, el director de la seu, Josep Ochoa, a més de representants de la Fundació Mutua Levante, i de l’Ajuntament de Benissa.
La UA i la Fundació Mutua Levante van subscriure l’any passat un conveni de mecenatge cultural per a la realització de diverses activitats, entre les quals hi ha la posada en marxa d’exposicions itinerants de la Fundació Mutua Levante en les seus universitàries de la UA. La Seu Universitària de la Marina és la primera que acollirà una exposició de la Mutua Levante i amb la qual arranca aquest acord.

Modernisme & invenció

El temps que transcorre des de la construcció de la torre Eiffel en l’Exposició Universal de París de 1889 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, amb l’ús del gas mostassa i la nova tecnologia de guerra, serà l’interval acordat pels historiadors per a classificar el moment històric en el qual es va desenvolupar un art nou, que a Espanya es denominarà modernisme. Des d’aquest segle XIX, el XX va continuar el fulgurant desenvolupament de la tecnologia, de l’organització industrial i de l’ambició desmesurada, però també va ser el segle dels exterminis massius de persones i del medi ambient. A cavall entre els dos segles va florir l’art nouveau. La mostra exposa algunes peces representatives d’aquells moments, d’aquelles màquines, d’aquells instruments, d’aquell coneixement que, contemporàniament a l’art nouveau, testimonien el desenvolupament tecnològic que va canviar la manera de viure definitivament.
Alan Colqhoun afirmava que aquest art Nouveau  “va ser el primer intent sistemàtic de reemplaçar el sistema clàssic de l’arquitectura i de les arts decoratives. El nou moviment va abandonar aquella convenció del realisme que va seguir el Renaixement i va extraure la seua inspiració dels estils estranys al cànon clàssic: del Japó, de l’edat mitjana i, fins i tot, del rococó”. El dilema era “com conservar els valors històrics de l’art en les condicions imposades pel capitalisme industrial”. “Es van saltar la història recent i es van situar en un passat remot i idealitzat amb la finalitat de trobar un art que poguera estar justificat en termes històrics i que, tanmateix, fóra absolutament nou”. Va ser un estil burgès i luxós que fugia de la realitat fosca i dolorosa de la majoria de la humanitat.