Aquesta setmana ha començat la nova campanya d’excavacions arqueològiques al Parc Arqueològic del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) gràcies al finançament de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració del Museu d’Albacete.

El projecte “Tolmo de Minateda. Actuació arqueològica 2018”, està dirigit pels catedràtics d’Arqueologia de la UA, Sonia Gutiérrez Lloret i Lorenzo Abad; Blanca Gamo, tècnica del Museus (CT-ETAB i M-Esp. MUSEOS) de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa del Museu d’Albacete; i Pablo Cánovas, arqueòleg professional contractat per a fer treballs de direcció del Parc Arqueològic del Tolmo de Minateda i per a la direcció d’obra del seu projecte museogràfic entre 2008 i 2012.

Durant els mesos de juliol i agost de 2018 nombrosos investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant (INAPH) i un grup d’alumnes del grau d’Història, del Màster d’Arqueologia i de doctorat de la UA, excaven en aquest enclavament geogràfic.

En aquesta campanya es continua actuant en un nou sector residencial d’època Emiral obert a l’oest del complex episcopal d’època visigoda corresponent a la seu Eiotana. Aquesta seu va ser creada pel regne visigot de Toledo a principis del segle VII per a administrar els territoris conquistats de la seu d’Ilici (L’Alcúdia), en aquells dies en mans bizantines. La intensa relació entre els dos nuclis visigots i emirals que van compartir bisbe i van participar en el famós Tractat d’Oriola del 713 és un dels objectius principals de l’equip que també desenvolupa el Projecte Domus-L’Alcúdia a Elx.

El jaciment arqueològic del Tolmo de Minateda està situat en la localitat d’Hellín, a Albacete, i és excavat des de l’any 1988 per un equip conjunt de la Universitat d’Alacant i el Museu Arqueològic d’Albacete. El Tolmo de Minateda és un turó habitat amb continuïtat des de la prehistòria fins a l’edat mitjana, a causa de la privilegiada posició que té i el seu manteniment posterior com a nucli viari. Des de la seua estratègica posició a la vall del rierol de Tobarra, afluent del riu Mundo, domina el camí natural que comunica la Meseta amb la costa mediterrània d’una banda, i l’alta Andalusia amb València, de l’altra.

Excavacions. Foto: Sonia Gutiérrez Lloret

Excavacions. Foto: Sonia Gutiérrez Lloret