Publicacions de la Universitat d’Alacant ha editat dues noves obres dins de la Sèrie Arqueologia; fruit de tesis doctorals llegides l’any 2016 per les arqueòlogues M. Dolores Sánchez de Prado, col·laboradora honorífica del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la UA i Ana M. Ronda Femenia responsable de l’Àrea de Catalogació de la Fundació Universitària l’Alcúdia d’Elx, ambdues han sigut mereixedores de la qualificació màxima, excel·lent cum laudeL’Alcúdia de Alejandro Ramos FolquésContextos arqueológicos y humanos en el yacimiento de la Dama de Elche i La vajilla de vidrio en el ámbito suroriental de la Hispania romana. Comercio y producción ente los siglos I-VII d. C., respectivament, són els volums de les seues autores.

Amb la finalitat de rescatar el recipient de vidre del tradicional oblit a què ha sigut relegat, el llibre de M. Dolores Sánchez de Prado és un treball de recapitulació i estudi basat en un material d’un interès extraordinari en arqueologia: el vidre. Aquest material tan preuat en l’antiguitat, arriba als nostres dies molt fragmentat, fins i tot –a voltes– quasi desaparegut ja que, igual que els metalls, sempre va ser un material molt preuat que es reciclava, també en èpoques passades.

Avui, el recipient de vidre és un objecte quotidià, no obstant això, no sempre va ser així. És necessari remuntar-se fins a mitjans del II mil·lenni aC per a trobar els primers vasos fets amb aquesta nova matèria que, aconseguida a través de la mescla de diversos ingredients, es va destinar des del principi a imitar altres més preuades, com demostren aquests recipients egipcis que, fets amb un vidre de color blau, s’inspiraven en luxoses peces de lapislàtzuli.

Lorenzo Abad Casal, catedràtic d’Arqueologia i codirector d’aquesta tesi considera que el vidre està destinat a ser el manual imprescindible per al coneixement d’aquestes produccions en l’àmbit peninsular. Els coneixements específics de Sánchez de Prado, que té una trajectòria personal de molts anys dedicats a l’estudi del vidre, l’ha convertit a dia d’avui en la màxima especialista hispana en aquesta matèria.

De caràcter i temàtica diferent és L’Alcúdia de Alejandro Ramos FolquésContextos arqueológicos y humanos en el yacimiento de la Dama de Elche, d’Ana María Ronda Femenia. Es tracta d’un llibre destinat al coneixement d’un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia hispana, que té com a actiu més divulgat haver-hi ocorregut un 4 d’agost del 1897, casualment, l’aparició de la Dama d’Elx. Aquell terreny que va ocupar la Colònia Julia Ilici Augusta va ser el jaciment propietat d’Alejandro Ramos Folqués, motiu dels seus estudis i excavacions durant bona part del s. XX.

El repte del treball de Ronda ha sigut arreplegar, restaurar i condicionar tota la documentació generada durant tota la seua vida per l’arqueòleg il·licità Ramos Folqués. El principal valor d’aquesta radica com l’exhaustiva informació de la relectura dels quaderns de camp, transcrits pàgina a pàgina per la investigadora, li han permès fer una relectura actualitzada dels diferents nivells d’ocupació del jaciment. Les velles dades oblidades han renascut a la llum d’una anàlisi restablida de la majoria dels materials més emblemàtics del jaciment, que es trobaven inconnexos i sense contextualització.

La investigadora explica com ha estudiat els documents originals de l’arqueòleg Ramos Folqués, i ha creat el Fondo documental Alejandro Ramos Folqués. Aquest fons està format per 40.091 documents que han sigut ordenats, classificats i posats a la disposició dels investigadors. L’ampli material inclou més de mil cartes de correspondència, fotografies, entre altre tipus de materials. Però, sens dubte, els diaris d’excavació són els documents més importants.

La catedràtica d’Arqueologia de la UA i directora de l’INAPH, Sonia Gutiérrez, afirma que, amb aquest treball científic, es pot conèixer, per fi, la vertadera història de l’Alcúdia i aprofundir en el coneixement real del jaciment, i és la base imprescindible sobre la qual sustentar les futures investigacions.

Alejandro Ramos Folqués, l’arqueòleg il·licità fundador d’aquest i patrocinador de les excavacions de l’Alcúdia durant gran part del segle XX.

Els dos llibres s’han presentat a la Seu Ciutat d’Alacant de la UA el passat 28 de maig.

Les autores

Ana María Ronda Femenia és arqueòloga responsable de l’Àrea de Catalogació de l’Alcúdia. Doctora en Arqueologia per la Universitat d’Alacant. La defensa de la seua tesi titulada La Alcudia de Alejandro Ramos Folqués: 50 años de estudios arqueológicos va tenir lloc el 5 de juliol del 2016 al Museu Monogràfic, i ha sigut el primer acte acadèmic d’aquesta mena que s’ha fet a l’Alcúdia.

La seua vida professional està lligada a l’arqueologia, sobretot en el vessant de l’estudi de la ceràmica romana. Els seus inicis van ser en els jaciments del Parc de les Nacions i els del barri de Benalua –tots dos a Alacant– en la seua etapa en el laboratori municipal del COPHIAM. Ha sigut també la responsable de l’estudi dels materials arqueològics apareguts en les diferents campanyes –des del 1988 fins a l’actualitat– en l’enclavament dels Banyets de la Reina de Calp, i ha assumit la direcció d’aquest jaciment des de l’any 2004 fins al 2009.

És autora del llibre Arqueología de Benissa (1990), coordinadora de la monografia Baños de la Reina de CalpeUn vicus romano a los pies del Peñón de Ifach i del Catàleg de l’exposició “Calp, Arqueologia i Museu” desenvolupada entre desembre del 2009 al març de 2010 al MARQ, exposició de la qual va ser comissària. Són múltiples els articles que ha fet especialitzats en ceramologia arqueològica, i destaquen en els últims anys els estudis dedicats a l’Alcúdia d’Elx.

Des de l’any 2003 la seua vida professional està bolcada en el jaciment de l’Alcúdia d’Elx. La seua especialització en els contextos materials l’ha fet exercir tasques de catalogació, inventari i classificació dels fons tant arqueològics com documentals del Museu Monogràfic de l’Alcúdia. Des de l’any 2008 és l’arqueòloga responsable de l’Àrea de Catalogació, a la qual ha contribuït d’una manera especial amb la creació del fons documental anomenat “Fondo Alejandro Ramos Folqués”.

Dolores Sánchez de Prado és doctora per la Universitat d’Alacant (2016). Membre de l’Association Internationale pour l’Histoire du Verre, ha centrat la seua investigació en l’estudi del vidre antic, i són nombroses les aportacions que ha fet sobre els repertoris i l’evolució de la vaixella en època romana i la seua continuïtat durant l’antiguitat tardana, com també sobre la implantació i el funcionament dels tallers vidriers, i ha assenyalat la recent revisió del de Valentiao l’actualització sobre aquells centres de producció identificats a la península Ibèrica.

Ha treballat igualment en temes relacionats amb la protohistòria peninsular, entre els quals destaca la monografia sobre la necròpoli celtibèrica d’Arcóbriga o la seua participació en els estudis fets sobre el món funerari del bronze final del sud-est, la necròpoli orientalitzant de Boliche, la ciutat romana d’Ercávica, o, més recentment, les col·leccions hispanes conservades al Römisch-Germanisches Zentralmuseum de Mainz. És també autora de nombrosos articles sobre cultura material, preferentment protohistòrica, romana i medieval, de la meseta, el llevant i el sud-est, i ha participat igualment en diversos congressos nacionals i internacionals.

Ha codirigit els treballs d’excavació i valorització del conjunt arqueològic de l’edat del ferro i l’època islàmica del Molón (Camporrobles, València) i diverses prospeccions a la comarca de Requena-Utiel.

És col·laboradora honorífica del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant, i docent en el màster d’Arqueologia Professional i Gestió del Patrimoni d’aquesta institució.