L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha atorgat els premis del XVIII certamen internacional “Encuentros de Arte Contemporáneo”, dotats amb un total de 12.000 euros. El primer premi de 6.000 euros ha sigut concedit a l’artista Miguel Bañuls i els dos restants, per import de 3.000 euros cadascun, han recaigut en Ana Riaño i en l’equip format per María Castellanos i Alberto Valverde.

Aquestes obres formen part de la selecció de les 24 propostes, amb diferents discursos, conceptes i plantejaments, realitzada per un comitè d’experts de la Comissió Assessora del Departament d’Art del IAC per a formar part de l’exposició que actualment s’exhibeix en el Museu de la Universitat d’Alacant.

Les propostes que poden veure’s fins al pròxim 22 de juliol en el MUA són, a més dels guanyadors, de Marta Aguirre, Roberto Aguirrezabala, Raquel Algaba, Lorena Amorós, Pablo Bellot, Kateryna Borovschi, Lee Chao-Yeng, DeAlbacete, Paloma de la Creu, Pedro Faus, Miquel García, Marla Xacarella, Carmen Jiménez, Martín López Lam, LaManoRobada, Josep Pedrós i Ginestar, Esther Pizarro, Claudia Ripoll, Ramón Sánchez Resalt, SOMOSNOSOTROS-SN i Juan Zurita.

Obres guanyadores

Miguel Bañuls. Espai robat. Escultura-instal·lació. Peça d’alumini de gran grandària on l’espectador es reflecteix, captura l’atenció i deixa, a partir de les formes senzilles de les corbes, una emoció continguda que va més enllà de l’espai que ocupa.

Ana Riaño. RRSS, Acrílic sobre paper, cinc peces. Investiga la confluència de la construcció de la identitat, com publicitarse, com fer perquè sàpien del seu treball. L’autora pretén jugar amb l’apropiació de les obres de tercers artistes, que les han penjat en RRSS.

María Castellanos & Alberto Valverde. S.T. De la sèrie Assage i Error del Posthumano. Impressió digital sobre paper de cotó. 110 x 80 cm i una altra de 80 x 110 cm. La sèrie parteix del referent ciborg per a arribar al concepte de posthumano, que sorgeix i s’amplia, a través de la cultura de les noves tecnologies, de la cirurgia plàstica i de les modificacions genètiques, en les quals poder hibridar a l’ésser humà com a imatge i com a realitat.