Prologat per Fernando Madina (Reincidentes), el llibre de Javi Chispes és una altra aposta de Desacorde Ediciones per portar al paper a autors com Evaristo Páramos (La Polla Rècords) o Enrique Vila-real Armendáriz “El Drogas” (Barricada). Va ser presentat a l’octubre a Madrid, punt de partida d’una gira més literària que musical: Murcia, Màlaga, Almería, Granada, Elx i ara Alacant, en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant dijous que ve 20 de desembre.

A Javi Chispes ho coneixem per posar cara, lletra, guitarra i veu a moltes de les cançons de Maniàtica i Banda Jachís. Hui, asseguts a la seua casa al costat de la ximenera, parlem de temes dels quals es pot parlar i d’uns altres dels quals no. Temes que trobem en les lletres de les seues cançons i també en aquesta antologia de lletres, pensaments, poemes, que mai van veure la llum.

Pregunta: Comptes que la idea d’escriure aquest llibre de poemes sorgeix a partir d’una proposta d’En desacord Edicions durant una trobada en el Festival Ajuda a pujar Lumbreiras.

Resposta: Em van proposar fer el que volguera: novel·la, poemes, anècdotes… En entendre que és un llibre el lloc on van dirigits els meus textos, sense música, vaig fer una selecció de coses que encara que semblaven immadures, perquè estan dites d’una manera molt senzilla, m’agradava el lloc cap a on es dirigien.

P: Aleshores se’t va ocórrer recuperar escrits que tenies emmagatzemats, no tenies previsió de fer res amb aqueix material?

R: La veritat és que ho tenia per no tirar-ho. Cada cert temps arxive el que he anat escrivint o dibuixant. La meua primera idea va ser presentar la correspondència amb el meu amic Tiffo des de l’any 85 al 97. I en aqueixes vaig trobar textos en tovallons, en llibretes xicotetes, on a vegades hi havia només una frase o idees que no havia pogut tancar. Textos que per a mi no són poemes, però tampoc els veia per a desenvolupar relats o una novel·la.

P: Fa poc vas reprendre l’activitat amb Maniàtica, amb lletres teues de 1986. Ara també recuperes antics escrits. Hi ha autoconsciència de les teues idees i valors de llavors?

R: Tinc molt clar que tinc una línia de crítica social, però no es queda ací. Aquest material té temps, però tot el que escric m’agrada, la qual cosa no m’agrada ho elimine. Això no vol dir que no pense que podria ser més bonic o tindre un missatge més potent, però em limite a acceptar el que he creat, no vull anar molt més allà.

P: Manifestes certa insistència en les teues lletres sobre realitzar un procés d’escriptura on les paraules semblen hams que llances dins de tu fins que pesquen alguna cosa.

R: Pot ser que siga una forma de dir “vull escriure, necessite escriure, però no sé de quina”, llavors parle de les paraules, joc amb elles. Quan escric pot ser que no isca res i ho accepte, però altres vegades sorgeixen bones idees. També és com comptar el moment exacte en què estic escrivint i on el faig… En escriure dius com eres tu, i llevat que sigues un mentider, el que cantes és el que eres i el que penses.

P: En els teus versos et fas present en primera persona, a vegades com autoafirmació, però moltes vegades acompanyada d’un afegitó que et minva en anomenar-te neci, ignorant…

R: Això forma part de l’autocrítica. Moltes vegades dic que sóc crític amb els altres perquè sóc crític amb mi mateix. Respecte al tema del “jo” no crec que responga a un sentiment egocèntric, potser això és una manera de dir que si que pense en mi, que em vull voler més.

P: Perquè tu quan et presentes en una cançó no ho fas com a personatge, existeix una sinceritat i una exposició de la teua persona?

R: Si el llibre és meu, he de parlar també de mi. Això és banyar-se.

P: En aquest material, has corregit la mètrica o la rima dels versos en favor del text escrit en lloc de buscar la seua adequació a la música?

R: No, no he sigut tan matemàtic. Estudie diverses formes d’escriure alguna cosa. Hi ha qui diu que els poemes i les cançons són el mateix perquè porten mètrica i melodia. Ací ho he portat a la poesia, he respectat sèries de versos que estaven molt quadrats, però uns altres els he trencats. A més m’he permés no ordenar-los en grups de quatre, de tres, que és alguna cosa que sí que exigeixen les cançons.

P: Hi ha en l’antologia un personatge que contínuament es pregunta per què ocorren determinats fets, es pregunta què ha de fer. Però també llegim que la resposta d’algunes d’aqueixos dubtes apareixerà…

R: És una forma de veure la vida en positiu. Perquè si et poses negatiu, vist el vist, anem camí d’un feixisme brutal on passem del bipartidisme al “monopartidismo”. Amb les meues respostes no estic enganyant a ningú, estic fent una cançó i les cançons són ficció, així que joc a donar-li positivisme a la gent, perquè per a anar picant millor em quede a la meua casa. Cal canalitzar les emocions en positiu.

P: Tractes en els teus temes de l’alcohol, les drogues, quina postura mantens respecte a aquestes substàncies?

R: No estic en contra de les drogues, perquè estan ací i s’han utilitzat sempre i a més són necessàries per a la societat. Sóc crític amb la cultura de la droga que ens han ficat des dels anys huitanta, quan va entrar tan a degollament i va suscitar un abús inconscient; però també sóc crític de la manipulació sobre aquest tema, i del prohibicionisme.

P: Hi ha una sèrie de paraules que apareixen sovint al llarg del llibre: afecte, amor, , besos… és alguna cosa que necessites reflectir com a necessari, com a important en la vida?

R: És una temàtica de la qual jo no he abusat molt en les meues cançons amb Maniàtica o Banda Jachís, potser en Caputxeta sí, perquè era un treball en solitari i buscava un altre tipus de paraules i de missatge. Però fixa’t, és material que vaig rebutjar d’alguna manera perquè no em colava per als projectes musicals on era més oportuna la crítica social que el parlar d’amor. I ara em trobe que sense voler-ho si que escrivia sobre l’amor.

Maniática

Foto: Maniática

P: Vull que em parles d’una de les paraules que crec que és la que més utilitzes en aquesta antologia: por.

R: No ho he analitzat molt… com fa por pensar en la por…

P: Parles de por al futur, por a actituds que es manifesten des del poder, por a la indiferència…

R: No és tant una por física, seria una por social. Jo tinc les meues pors, no sé fins a quin punt puc analitzar-los, o si escau. És por al que se’ns ve damunt o al que volen fer-nos. Fa por veure com la gent cau en els paranys que ens tendeixen. Por del que està passant, amb Vox, amb les banderes, amb certs missatges que ens llança la premsa, i com es comporta la gent davant la manipulació. Fluixege que a un feixista no li faça vergonya traure el braç ara com ara, igual que fluixege amb que hi haja gent que li faça vergonya anar a una manifestació per a protestar per a recuperar els seus drets.

P: Nomenes les banderes, que és un altre tema que sols tractar.

R: Un drap de colors no ens representa, i sé que això el pot molestar molta gent. Però no m’agraden les banderes: l’espanyola, la catalana, fins i tot l’anarquista, no m’agrada que es done tant valor a aqueixos símbols, a aqueixa estètica. Jo vaig prendre una postura i no comet la contradicció de tocar al costat de banderes, sempre m’he negat i dialogant he aconseguit pujar a l’escenari sense que hi haja una. Però d’ací a cremar-les, em sembla absurd: tant fer-ho com penar amb presó si ho fas.

P: Somiar i despertar, semblen dos símbols en les teues cançons que conviden d’una banda al desig d’un món ideal, i per un altre a una presa de consciència de la realitat.

R: Jo crec que sóc il·lús, però preferisc ser un il·lús que un canalla. Preferisc ser un il·lús que seguir la norma resignat al fet que no es pot canviar res. Pense en una societat justa, amb els seus valors… anomenem-los democràtics, encara que els preferiria llibertaris. Si per exemple no existira els diners viuríem en una societat diferent.

P: I aquestes mateixes idees les utilitzes també en el terreny afectiu: somiar amb tu, despertar amb tu.

R: Quan parle de l’amor no es dirigeix exclusivament a la meua parella o a alguna amistat, puc estar referit per exemple a la llibertat: aqueix ens, aqueixa paraula tan gran… que tristament moltes vegades està buida.

P: Diria que el gran tema de Javi Chispes és la Llibertat.

R: Sí, podria ser. I no em sent un esclau, faig bastant el que vull en el meu entorn. Em sent un esclau social. Jo parle concretament de la falta de llibertats socials.

P: I en el plantejament amorós, tractes amb delicadesa les fórmules de les relacions, sense forçar, respectant la llibertat individual…

R: És una forma de lluita contra la cultura que ens han imposat. Jo et diria que ara com ara tots els oncles som masclistes, alguna cosa tenim: ens ho han inculcat de tal manera que no podem llevar-nos-ho així com així. Ho tenim ací i caiem en els paranys, per exemple de veure a la dona com un objecte de desig. No m’agrada i cal lluitar contra això.

P: Una de les cançons frustrades que m’ha cridat l’atenció ha sigut “Reflexos i miratges mentals” per la seua estructura i el seu concepte.

R: És una idea que no sé si hem aconseguit plasmar, perquè una estrofa no té res a veure amb l’altra. Va sorgir a partir d’un concurs d’aforismes sobre espills. Però abans d’enviar-ho els vaig passar per un filtre, el meu amic Navarro, i em va dir que no tenien res d’aforismes, així que no em vaig presentar al concurs però sí que els vaig rescatar per al llibre.

P: En el llibre trobem cartes d’una baralla que tu has dibuixat, on veig diferents temàtiques: l’ecologia, els diners, el poder, el feminisme… I finalment trobem al Joker on apareix una espècie de manifest.

R: Vaig decidir fer una baralla de dotze cartes acompanyades d’un text amb una temàtica. Diguem que les cartes són com un resum de tot: en principi eren díhuit temàtiques que vaig reduir a dotze. Després em vaig recordar del comodí i el vaig relacionar amb un text que no sabia on col·locar però que resultava molt bé per a donar el tancament al llibre.

P: Per a acabar vull destacar la intenció d’escriure una biografia que manifestes en la introducció al llibre.

R: En realitat la tinc encarregada. Aquest llibre havia de ser una autobiografia musical però encara no era el moment. El que si que he fet és aprofitar la dinàmica i començar a preparar el material per a aqueix treball.