“La política té camps molt diversos, un d’ells és el de les polítiques de l’anus”, amb aquesta contundent frase inicia Manuel Antonio Velandia Mora el diàleg sobre la performance “Analidad no és banalitat” obra que aquest dissabte 22 de setembre presenta en el Bethnal Green Working Men’s Club de East London, convidat per DEEP TRASH Escoria.

Manuel és un artista transdisciplinar, emigrant i refugiat colombià (2007, Espanya) descendent d’indígenes en un procés viu de descolonització, dissident del règim colonial blanc-hetero-capitalista, que és com ho presenta l’oficina de premsa de CUNTemporary. Velandia es refereix més a si mateix com “artivista queer”.

El artivismo sorgeix a la fi dels 80´s, combina “art” i “activisme”, és una protesta creativa; l’objectiu és denunciar algun fet. És una dels vessants artístics més polítiques i controvertides. Moltes accions resulten, en ocasions, incomprensibles per a uns o genials per a uns altres, ens diu Velandia, qui recalca “com artivista el meu treball es basa en la meua experiència vital com a membre d’una minoria sexual estigmatitzada, refugiat polític-sexual, víctima d’un conflicte armat i llatinoamericà”.

La performance de Velandia va ser seleccionada al costat de la d’altres tres estrangers i altres artistes de diversos camps de l’art queer llatí treballant en el Regne Unit, o persones que treballen sobre temàtiques pertinents a aquest lloc del món.

Estrena mundial

En aquesta nova performance l’artista transdisciplinar ha estat treballant durant els últims cinc mesos. Aquest treball uneix fotografia, vídeo i poesia; se centra en l’anus com a punt visual i de reflexió teòric-política. És un fòrum de creació i intercanvi d’idees en el qual el performer redefineix els límits del socialment possible i en el qual centro l’acció en un procés artivista queer que es basa en l’experiència, en el gaudi de la corporalidad i la consciència de la vivència del cos com l’òrgan genital per excel·lència.

M’encanta la manera com CUNTemporary ha presentat la meva performance als mitjans, crec que defineix perfectament el AND de l’acció: “Aquest treball es refereix a les estratègies biopolíticas que van inventar la desviació sexual: la patologización de la sexualitat i els seus excessos tánato-polítics. El desig homosexual pot considerar-se un arma per la qual la analidad es va convertir en el tir. L’espectacle uneix fotografia, video i poesia i s’enfoca en l’anus com un punt visual i de reflexió. La creació, la pràctica (el gaudi de la analidad) i la reflexió (la consciència de l’anus com l’òrgan genital per excel·lència) redefineixen els límits del que és socialment possible”.

Jo sé que el tema genera controvèrsia i tinc els meus dubtes sobre si el públic alacantí està preparat per a aquest tipus de manifestacions artístiques. Record que el treball d’Abel Azcona en aquesta ciutat va suscitar comentaris molt agressius, però d’altra banda va haver-hi certa morbositat que va acostar al públic a la seva obra i va possibilitar la reflexió.

Hem de sortir del discurs de la lògica per endinsar-nos en el discurs de les emocions i la pràctica. El artivismo queer és un exercici contracultural i una estratègia en la cerca de corroir el poder. El marica és abjecte, queer, una afirmació del femení, negació de la masculinitat. La analidad exercici central del marica és base del polític vivencial i teòric i té un gran pes emocional.

Velandia pretén posar la analidad al centre del discurs polític i espera que es construeixi una reflexió sobre el pes que en la cultura sexual ha tingut la negació del plaure anal.

Analidad no és banalitat, no solament és el nom la performance, és també el títol d’un poema amb el qual es tanca l’obra. El seu poema ho va traduir l’actriu Katherine Muñoz a l’anglès.

Deep Trash és un esdeveniment bianual, d’una sola nit, que presenta actuacions en viu, instal·lacions, obres d’art, imatges i videos distribuïts en 2 plantes per més de 30 artistes en el Bethnal Green Working Men’s Club de East London.

Deep Trash Excoria ens porta a través d’actes com a flamenc subversiu, contraatacs indígenes, analidades radicals, resistència d’encreuament de fronteres, antinacionalismo espanyol i burlesque latinx. Permet submergir-te en una exposició paral·lela de cultures kuir, feminista i transmaricabollo de tot el món: des de la crítica ecosexual a les reconstruccions de Frida Khalo, des dels híbrids ciborgianos prehispánicos sexuals fins a les vides contemporànies, trans i no binàries, des de Colòmbia fins a Uruguai I més enllà!