No val tot en literatura infantil o, almenys, no tot pel que fa a la literatura infantil que reflecteix la realitat dels menors amb diversitat funcional. Aquesta és la conclusió a què ha arribat en el seu estudi el doctor per la Universitat d’Alacant David Belda Martínez. Amb l’objectiu d’aportar al docent una guia i anar preparant l’alumnat a conèixer d’altres estudiants amb diversitat funcional, l’investigador de la UA ha fet l’estudi La literatura infantil como recurso educativo en la escuela inclusiva: Voces de las familias de niños y niñas con diversidad funcional. La finalitat és, com afirma l’autor, “normalitzar, conèixer i acostar”.

La literatura és un dels mitjans més adequats que tenen els xiquets i les xiquetes per a adquirir tot tipus d’informació, conèixer i aprendre, un element rellevant que enriqueix la seua experiència estètica i, al mateix temps, la seua implicació moral, imprescindibles per a poder desenvolupar un pensament crític que els ajude a formar-se com a ciutadans autònoms i solidaris. La importància que reflectisca de forma fidel la realitat de les persones amb diversitat funcional és tan gran que la seua desviació pot generar falses expectatives, difondre estereotips o falses idees sobre aquestes persones i confondre xiquets i xiquetes que desconeixen aquest tema i les característiques que presenten aquest tipus de persones. Actualment, la varietat i la qualitat temàtica de la literatura infantil la converteixen en un recurs imprescindible al servei dels docents a l’escola inclusiva. Però alguns llibres no presenten de manera objectiva i ajustada la realitat i les característiques d’aquestes persones, assegura David Belda Martínez, autor d’aquesta tesi doctoral.

La denúncia recent feta a Espanya pel Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU ha incentivat Belda en la seua investigació. L’ONU denunciava al juny passat l’exclusió que pateixen els estudiants amb diversitat funcional a les escoles espanyoles. La investigació confidencial afirmava que Espanya «segrega» i «exclou» l’alumnat amb diversitat funcional, principalment intel·lectual, en el sistema educatiu general i adverteix de les «greus violacions sistemàtiques» del dret a l’educació d’aquest col·lectiu, fet que vulnera l’article 24 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat sobre el dret a l’educació. D’altra banda, en la legislació de l’escola inclusiva es posa molt l’accent en el fet que la família ajude el docent, que opine i aporte el seu coneixement.

El treball es va centrar a estudiar, analitzar i valorar les opinions que tenen els familiars de xiquets i xiquetes amb diversitat funcional, que són «les persones que diàriament conviuen amb aquests xiquets i xiquetes» sobre la imatge que, d’aquests, transmet la literatura infantil, amb l’objectiu final de poder emprar aquesta literatura com un recurs educatiu per a treballar la integració a l’escola inclusiva. Sobre la metodologia seguida, el doctor va fer, en primer lloc, una cerca de la literatura infantil que tracta el tema de la diversitat funcional; a continuació, va fer la selecció final, atenent criteris estètic literaris. En total han sigut trenta obres les triades per a ser analitzades i valorades per familiars voluntaris de xiquets i xiquetes amb diversitat funcional. Perquè, i precisament això és la novetat, el treball està centrat en les opinions de la família. Assegura el doctor «els familiars ens poden aportar una visió més crítica i ajustada a la realitat de les característiques que tenen els xiquets i xiquetes amb diversitat funcional». Amb això ha elaborat un estudi mixt, amb entrevistes que combinaven respostes tancades i possibilitat d’aclariments sobre aquestes respostes, ja que la part qualitativa té molt de pes sobre el resultat de l’estudi, segons aclareix Belda.

En l’estudi han participat un total de cent cinquanta-cinc famílies, vuitanta-vuit d’aquestes residents a la província d’Alacant, i han analitzat la literatura seleccionada. Els familiars han fet un total de cinc-centes cinc lectures dels trenta llibres triats per a l’estudi; d’aquestes, tres lectures anaven dirigides a tots els grups, nou lectures es van seleccionar per al grup de diversitat funcional física, nou per al grup de diversitat funcional mental i nou per al grup de diversitat funcional visual. Els gèneres que abastava inclouen des de la narrativa, l’àlbum il·lustrat i fins al còmic.

Aquesta iniciativa de l’autor de la tesi segueix les directrius de la legislació de l’escola inclusiva, que posa molt l’accent que la família ajude el docent, i puga opinar i aportar el seu coneixement. «Les mares són les que més han participat en l’estudi», assegura l’autor de la tesi, qui també destaca la voluntarietat de tots els familiars participants.

El cazo de Lorenzo d’Isabelle Carrier és un dels exemples de literatura infantil els continguts del qual reflecteixen millor i més fidelment la diversitat funcional; en aquest cas, l’autisme.

Entre les conclusions Belda ressalta el fet que, dins dels trenta títols analitzats, i sempre des del punt de vista dels familiars, no tota la literatura infantil actual fa un tractament corrector sobre la diversitat funcional; hi ha llibres que no presenten de manera objectiva i ajustada la realitat i les característiques d’aquestes persones, i no són reflex de les característiques dels xiquets amb autisme o altres realitats de la diversitat funcional.

La investigació ha tingut la participació del Centre de Recursos Educatius «Espíritu Santo» d’Alacant, de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE); FAULA TEATRE, Associació Inclusiva per al Desenvolupament Artístic a Alcoi (Alacant); el Col·legi d’Educació Especial i Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca a Almansa (Albacete) de l’Associació per a l’atenció de persones amb diferent capacitat intel·lectual i les seues famílies (ASPRONA); i l’Associació de Famílies de Xiquets amb Pròtesis, d’àmbit estatal (AFANIP).

Aquesta investigació deriva del Doctorat en Investigació Educativa de la Facultat d’Educació de la UA; ha sigut dirigida per Ramón Francisco Llorens García, doctor i professor titular del Departament d’Innovació i Formació Didàctica de la Universitat d’Alacant. La defensa d’aquesta, al setembre passat, ha valgut a David Belda Martínez l’excel·lent cum laude. La tesi doctoral ha rebut de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert una Ajuda a la Investigació en la convocatòria 2017.

Diverses comunicacions científiques es deriven de la investigació. La comunicació «Literatura infantil y diversidad funcional: la valoración de las familias», presentada per David Belda el 7 de juny del 2018 a Conca, dins del III Congrés Internacional Educació Social i Alfabetitzacions. «(Eco) Sistemas de la lectura: de la alfabetización a la educación», organitzat pel Centre de Promoció de la Lectura i Literatura Infantil (CEPLI) de la Universitat de Castella-la Manxa. El XIV Congrés Internacional Educació Inclusiva. Practiques innovadores inclusives, organitzat per la Universitat d’Oviedo i afavorit pel Centre UNESCO del Principat d’Astúries, va rebre la comunicació titulada «La literatura infantil en la escuela inclusiva. La cooperación entre docentes y familias de niños con diversidad funcional», el passat 4 d’abril del 2017. Sobre aquest últim treball, va ser publicat per la Universitat d’Oviedo en l’edició d’articles científics que es van presentar en aquest Congrés, sota el nom de: “Prácticas innovadoras inclusivas, retos y oportunidades”.