L’estil del Betlem Monumental, que es podrà veure en la Plaça de l’Ajuntament d’Alacant des de l’1 de desembre al 6 de gener, està basat en el Modernisme alacantí de principis del segle XX i presa com a referent als escultors Vicente i Daniel Bañuls -pare i fill-, i José Gutiérrez, deixeble d’aquest últim. Així es pot llegir en la Memòria Descriptiva que va presentar José Manuel García Esquiva “Pachi”, el guanyador del concurs.

Vicente Bañuls és l’autor dels monuments a Maisonnave (1893), Canalejas (1916) i de l’escultura “L’Aiguadera” (1918), situada en la Plaça de Gabriel Miró. Una de les obres més significatives de Daniel Bañuls és la font de la Plaça dels Estels (1930). José Gutiérrez, també famós artista de fogueres, és l’artífex del Monument al Foguerer (1982), situat en la Plaça d’España

Manuel Jiménez, regidor de Festes, ha valorat aqueixa aportació “perquè dota d’un toc de alicantinismo a aqueix Naixement que suposarà exportar la imatge de la ciutat. Aqueixa idea de José Manuel García farà que sentim el Betlem com alguna cosa més nostre perquè posarà en valor el llegat que van deixar Vicente i Daniel Bañuls i José Gutiérrez”. L’estil modernista mediterrani comporta l’estilització de les figures del Betlem, la qual cosa genera una sensació de major grandària.

Una mostra del calat d’aquesta nova iniciativa en aqueixos sectors és que representants de tots ells van acudir dilluns passat al Saló Blau de l’Ajuntament d’Alacant per a conéixer quin va ser el projecte guanyador.

Al mateix temps, l’edil ha ressenyat que “l’espectacularitat de la composició, que arribarà en altura a la quarta planta de l’Audiència Provincial, suposarà el necessari revulsiu d’atracció de visitants per als sectors turístic, hostaler, comercial i de restauració, entre altres. Si tots ells es van dirigir a l’Ajuntament per a buscar fórmules amb les quals pal·liar els efectes de la pandèmia, estem en aqueixa mateixa línia amb aquesta iniciativa que comporta un important atractiu turístic per a Alacant”.

San José

La imatge de San José, la de major altura amb les seues 17 metres, es recolza sobre un gaiato, que arriba fins als 18 metres. Està situat a l’esquerra del Xiquet Jesús. “El seu semblant sobri– s’explica en la Memòria- comparteix amb María una tendresa en els gestos”.

La Mare de Déu

Està situada, de genolls, a la dreta del Xiquet. La seua posa és de contemplació i adoració, amb el cap lleugerament inclinat cap a ell. El mantell que porta lloc sobre el cap “comporta un gest universal de modèstia”. Amb aquesta figura l’artista “busca l’expressió de la tendresa i el reconeixement cap al Xiquet Déu”. La seua altura és de 10,46 metres.

Xiquet Déu

El Xiquet Déu apareix recolzat en un pesebre en el centre de l’escena. Se li pot veure abrigallat per al fred però sempre amb senzillesa, gest alegre i afable per a rebre a tots els que s’acosten a ell. “Pachi” ha volgut representar “l’expressió jovial i pròxima dels xiquets”. Té una altura de 3,25 metres, similar a l’altura d’una canastra de bàsquet professional.

Cromatisme

A l’hora de dotar a les imatges de color, l’artista va elaborar un detallat estudi. En el cas de San José, presenta una paleta de colors terrosos similar a les vestimentes hebrees. Porta, a més, un turbant “símbol de l’esperança” i detalls en daurat “al·lusius a la solemnitat i importància”.

El vestit de María ofereix una gamma de colors treballada en blaus, símbol de la puresa. Aquests es combinen amb vestidures en blanc. També compta amb detalls daurats.

Els colors blancs predominen en el Xiquet Jesús, exemple de puresa i goig, d’acord amb el criteri de l’artista. Es complementen amb colors terra i ocres per al pesebre.

Materials

L’estructura interna es realitzarà en tub de ferro de 50mmx50mmx1,5mm. Estarà unida, mitjançant una soldadura a gas, per a evitar imperfeccions en les juntes i una major duració. Tota ella, ha explicat Pachi, «estarà unida amb caragols autobloqueantes que, una vegada atapeïts, ja no se solten. El total de quilos de ferro que s’utilitzarà s’aproxima al miler.”

Un altre dels aspectes a destacar és l’aïllament. Després de finalitzades les figures són protegides mitjançant una substància química ignífuga que les protegeix de les inclemències del temps, colps i vandalisme.

El 60% de les figures està fet amb poliestiré expandit autoextinguible, «que, per la seua facilitat per a concebre volums i el seu pes lleuger, s’utilitza habitualment en escultures». A més, puntualitza l’autor del Betlem Monumental, «en cas d’un possible incendi, s’apagaria automàticament».