Què significa l’acte d’escriure? Pará qui escriu un escriptor una escriptora? Què pretén des del seu interior?

Què significa llegir?

“La frontera: relatos para un territorio compartido”

Aquest llibre està conformat per les múltiples visions i mirades, dels autors i autores, sobre l’ampli camp semàntic de “La Frontera”. Cinc creadors, creadores, en el primer llibre d’una col·lecció editorial, significant “TODO ERA JUNIO”, de l’editorial Eléctrico Romance.

Contemplar amb els ulls de la alteridad, comporta la trasformación de la nostra pròpia mirada. En aquest llibre, “El fronterer”, ens inunda, ens embolica, ens provoca. Fronteres; entre l’efímer i l’etern, fronteres cap a l’interior de tu mateix, en la teua forma de mirar, fronteres amb l’inefable, allò que no t’atreveixes a dir, fronteres amb l’invisible, allò que no veus, fronteres amb la sensibilitat, fronteres geogràfiques i de l’ànima, del psiquisme humà, fronteres…

Amb cadascun dels relats d’aquest llibre, t’emboliques en la pluralitat de les seues perspectives. Comporta un viatge de qual no tornaràs, indiferent. Com Rudolf Arnheim afirmava “contemplar la realitat per a transformar-la creativament”, així després d’aquest recorregut literari, pels ulls de les autores i autors, en cadascun dels moments que sospires, respires, brilles, recordes, odies, desitges, nasques i muires, després d’aquest llibre, ja no seràs el mateix, ja no seràs la mateixa. Les teues pròpies fronteres, alienes, imposades, assimilades, triades, o inconscients, s’hauran transformat.

El que vaig esdevenir et pertany. Allò per esdevenir en aquestes històries és un misteri, Correràs el risc de traspassar-ho? Acostar-me a la visió de l’aliè comporta arriscar el propi. Traspassar-te amb cada relat suposa un punt de no tornada. Gràcies als creadors i creadores, la lectura dels vostres relats ha suposat la transformació en la meua mirar.

Ester Abellán, autora, ens acaricia subtilment, les nostres capes de pell que precisen desescamarse, la teua pell guarda una història… Com és el mapa, que dibuixe el teu cos fos l’última vegada que desbocaste en acte amorós? Quins són les fronteres quan mestresses? Observant com, l’autora ens acompanya, l’esfinx està latent, aspiracions diluïdes, i filats de lleis per sobre de la humanitat.

Vull veure amb els teus ulls, autor Manuel Antonio Velandia Mora, vull veure amb els ulls del transeünt sense sostre, de l’apàtrida, de la refugiada en filat, la nàufraga del Egeo, d’exiliats i suplicantes, vull veure amb els teus ulls, perquè a través d’ells pot recuperar la vitalitat de la pupil·la brillant que em pertany, perquè sé que encara conserves “les esperances”. Esperanza perduda per mi, aquell que després del vel fronterer d’aquestes línies geogràfiques divisòries, roman.

Jon López, autor, em va preguntar Quins van ser els fets? Rols establits, dictàmens, ordres i decrets, A què obeeixes? A qui obeeixes? Per què obeeixes? Com obeeixes? Para què obeeixes? Quan obeeixes? Us diré, ací, en aquest relat, hi ha una història que va traspassar les meues fronteres de l’autoritat. El divisori que fragmenta ètica i psique, legalitat amoral, en un final, ressonant, per dies t’arrossega reflexions i, desperta el desig de traspassar.

Fronteres a la Intimitat, jo vaig acceptar la invitació que em va oferir l’autora, Lydia Na, en un lloc tan íntim del seu relat i després d’aqueix cafè mentre sentia de fons “Daphnis et Choé de Ravel”, una nova forma de mirar va aflorar en mi. T’anime ferventment a açò, a prendre un cafè amb l’autora, llegint la seua llegenda, a prendre un cafè amb qui no t’atreveixes Vols? A partir d’aqueix instant, vencent l’efímer, et mantindràs immortal en el teu desig, aquell que vas perdre en l’esdevenir del temps. Fronteres amb “el desitjat”. Lydia, ens bressola, en la seua estètica, cap a la porta… Cap a on? Cap a quan?

Existeix un lloc, del com no pots fugir, no pots mirar cap a un altre costat, no pots deixar per a matí, no pots excusar, justificar, racionalitzar. Un lloc on, la “Innocència” aquesta nua, i existint la “Innocència” li la vexa, ignora, maltracta, li la fa víctima culpable, li la fustiga, lapida, colpeja, decapita, viola, abandona, crucifica, i s’arranca tota esperança. Existeix aqueix lloc i és tan golpeante, que alcem filats de benestar, entreteniments distractores, legalitats amorales, patriotismes invidents per a no veure, per a no sentir. Fronteres amb l’Invisible. Gràcies Pepa Navarro Ribera, autora, veure amb els teus ulls, el teu relat, a tan vital i ineludible mirada.

Cada passar pàgina, d’aquestes històries, crea aqueix precipici del somni on l’abisme s’obri… Abisme, que atrau i espanta, al mateix temps, saltaràs?

Els teus ulls fronterers, si me’ls prestares, podria veure el món com tu, ho veus, i açò em faria, estimar-te, espere traspassar la distància entre tu i jo, amb aquesta declaració a l’anònim. Açò, em faria estimar-te. Estimar-te Per què?, preguntes. Estimar-te per poder veure a través dels teus ulls. Per fer-me traspassar la meua pròpia frontera i regalar-me, contemplar, la transformació que, en mi, la teua mirada suposa, traspassant la meua pròpia miopia.”

Del Pròleg: “La frontera: relatos para un territorio compartido”, Todo era junio. Editorial Eléctrico Romance.