Llibre publicat per l’Editorial Kalandraka en una parenceria d’edició. Tota una joia.
Amb aquest títol conclou la seua trilogia onírica. En aquest llibre, Sendak ens conta la història d’Aida i de la seua germana xicoteta que és segrestada per uns follets. Aida recorrerà un món màgic eixint per la finestra com un supermán coberta amb una capa i rescatarà a la seua germana i la deslliurarà del malefici al qual els follets sotmeten als bebés. En aquest llibre també està impresa la petjada de la seua infància, ja que la seua germana Natalie també tenia la responsabilitat de cuidar d’ell molt sovint. I d’altra banda, Sendak va quedar molt commocionat per un fet al qual els periòdics de l’època van donar molta rellevància, el segrest del bebé de l’aviador Lindebergh.
Llibre de múltiples lectures en el qual s’aprecien la influència dels contes de fades, dels pintors romàntics i de l’òpera de Mozart,” La flauta màgica”. “Al otro lado” és tota una simfonia visual i sonora. La música i els detalls de les il·lustracions, el colorit, els rostres dels personatges, aqueixos follets encaputxats, quasi invisibles, la intriga i el misteri que es va estenent al llarg de tota la trama, i després, la resolució del conflicte, d’una manera tan senzilla, tendra i melodiosa, i tot això barrejat amb detalls ambigus, confusos i màgics que provoquen que cada vegada que lliges aquest llibre et quedes fascinat. Llibre que encanta als xiquets i sorprén els adults, llibre que es presta molt bé a ser comptat en veu alta com els contes tradicionals. Tot un plaer per als sentits, la resta, ve per afegiment…
Una vegada Más Maurice Sendak, on en aquesta obra deixa clar la manera d’interpretar el món infantil i el que el pretén mostrar en els 
seus llibres.
«És bàsicament la història de mi i la meua germana. Ella és Aida i el seu enuig, o fins i tot ira, per haver de cuidar de mi. Insinuar això com a part d’una relació en un llibre per a xiquets resulta dur perquè hi ha un concepte equivocat del que és un llibre infantil i del que ha de contindre i el que no ha de contindre i del que ha de tractar i no ha de tractar. I en essència la idea és que siguen sans, divertits, enginyosos i optimistes i que no mostren les xicotetes misèries de la vida real. Però jo recorde com era la vida real i no sabia sobre quina altra cosa podia escriure.”
Comentarios