A Maxi Velloso, director de la película La Entrevista, la seua afició pel cinema li va vindre de molt xicotet. Va passar les vesprades dels dissabtes de la seua infància entre les pel·lícules en TV i el cinema de Sant GenaroNord, província de Santa Fe (Argentina) on el seu iaio Silvio era el acomodador.
Va estudiar publicitat, disseny gràfic i va començar com a realitzador de documentals per a diferents institucions de la ciutat de Rosario. Va ser l’any 2002 quan es ve a viure a Alacant, començant a realitzar diferents projectes de ficció, com a guionista, director de fotografia, adreça i realitzador de videoclips.
En 2015, al costat de Juan Galonce i David Esclapez, funda SeaMonkeys films a Alacant. Professionalment, en el sector, li caracteritza el seu esperit emprenedor col·laboratiu per al creixement mutu com diu ell. Un esperit que pretén envoltar-se d’altres persones amb talent. Codirigeix amb Natalia Molins, a més, un espai cultural de referència a Alacant que és Freaks Arts Bar Gallery.
Pregunta: Maxi Velloso podria ser un pluri-oficis del sector del cinema. Guionista, director, director de fotografia, realitzador de videoclips, productor executiu,… On estàs?
Respuesta: Em va presentar com a director, si és que puc, encara que és un vestit gran. He fet moltes coses perquè crec que per a dirigir cal tenir un mig control quasi de tot. Sempre em van interessar tots els oficis, encara que menys el de la producció i el que més, dirigir i escriure.
En 2015 emprens, al costat de Juan Galonce i David Esclapez, la productora SeaMonkeys. Quin escenari pretén ocupar aquest projecte empresarial en el negoci del cinema? qué altres projectes cinematogràfics heu realitzat?
Va ser creada per una senzilla raó. Havíem creat en aqueixa època una sèrie de televisió i necessitàvem un marc legal corporatiu per al negoci internacional. En l’actualitat també oferim serveis de suport a la producció d’altres projectes cinematogràfics i publicitaris SeaMonkeys és una generadora d’idees de cinema i televisió per a embenar-les o per a coproducirlas.

P: Eres el president interí de l’Associació d’Alacant Audiovisual que reuneix a gent del sector audiovisual de la província. ¿Quins són els objectius i estratègies que heu marcat?
R: Tractar de nuclear i ser un mitjà de col·laboració per al creixement mutu. Açò és l’essencial. Si ens unim anem a arribar a alguna cosa, aqueixa és la consigna. Jo insistisc molt en la internacionalització de la província d’Alacant, de fora cap a dins. Rodar ací és més barat, pots bronzejar-te en la platja i tenir neu en Aitana i a més existeix molt talent de dins cap a l’exterior. Ens trobem dissenyant el projecte de producció d’un mínim de pel·lícules d’autors-es alacantins amb l’objectiu de dinamitzar el mercat de treball.

P: Antecedents de l’associació podria ser la pel·lícula “L’amor i altres desgràcies” de febrer de 2013 que va anar un projecte per a donar a conèixer totes les possibilitats humanes, el treball de moltes voluntats per a germanar als alacantins. 
R: No ho considere una prèvia de l’associació. Sí va ser un intent de nuclear moltes voluntats. L’objectiu per tant va estar més que compliment. Per exemple, Ángel Puado o jo vam conèixer a moltes persones amb les quals treballe en l’actualitat. Per tant, amb l’esperit d’envoltar-se de talent o fins i tot de mediocritat aprens molt. Si aprens a escoltar, creixes. Hi ha vegades, desgraciadament que has de dir, si tu ho fas d’aquesta manera, doncs fes-ho però no expliques amb mi.

P: Com valores les teues relacions pròpies en el sector des de la perspectiva Espanya i Internacional? Em referisc a negoci, drets, co-produccio…
R: Hi ha moltes realitats. La meua perspectiva és donar un salt definitiu del cinema extremadament independent. Hi ha gent que vol fer cinema i ho fa, diguem, sense permís ni ajudes i aqueixa és una realitat per a mi molt lloable però que mor en un calaix atès que no existeix venda ni distribució i amb tints molt amateurs i potser no existeixen els elements essencials com un càsting, les dietes o kilometraje, i l’única fi és que estiga penjat en youtube. Després estan els que no se salten cap regla, i jo estic volent estar ací i és molt difícil. Comptant amb l’associació estem cercant noves fórmules de finançament no contemplades en la legislació vigent. Aquesta segona realitat et permet vendre-la. La tercera opció podria ser una producció de baix pressupost on necessites aconseguir el teu inversor. La quarta possibilitat seria el cinema espanyol que serien d’un milió de pressupostos per a emetre en sales i tv comercials.
P: L’Entrevista, el teu primer llarg, competirà en el Festival de Cinema d’Alacant el pròxim dia 30 de maig. La seua projecció tindrà lloc en els Cinemes Panoramis d’Alacant a les 18:00h. escrita per Juan Galonce i Rodolfo Coloma. 
R: És el meu primer llarg en solitari. Des de la nostra productora volíem un primer bon projecte i el guió tenia els ingredients. Després de rodar un fals tráiler per a involucrar a algunes productores, després d’un any, ens vam respondre a la pregunta de per què no ho fem nosaltres i decidim començar a rodar en setmana santa de 2017, coincidint amb el meu aniversari, i comencem a polir els personatges amb els actors seleccionats. Es van llevar i van agregar escenes al guió original per a convertir-ho en un thriller en una sola habitació. I sabem, clar, que el que va a passar és una entrevista, la resta no és imaginable.

P: La sinopsi oficial del film seria “la història d’un home que no té treball. Andrés Lafuente, després de diversos fracassos, s’enfronta a la seua gran oportunitat: un lloc de responsable financer d’una multinacional. Però el que vols que es trobe la gent, la moralitat, quina és?
R: La crítica de fons és descobrir que faríem qualsevol cosa per un treball. El personatge a més ho ofereix directament el missatge atès que connecta amb el públic que observa. El públic és un acompanyant en l’escena tot el temps.
P: Com t’has sentit treballant amb l’equip d’actors Miguel Such, Ángela Soler, Morgan Blasco i Sara Deray?
R: Els coneixia a tots. En “L’amor i altres desgràcies” vaig dirigir a Miguel Such. Ell té dues coses amb mi en un plató: pot fer-me riure fins a les llàgrimes i tot el contrari amb la seua actuació. D’una versatilitat abismal. Amb Ángela i Sara, probablement són les dues millors actrius d’Alacant. Amb Morgan, ho vaig dirigir en la pel·lícula “Els morts també ballen” a més d’un curt, “Clic”. De manera excepcional en L’Entrevista no ho mate.
P: La distribució internacional de la pel·lícula l’heu plantejat a EUA, Canadà i Llatinoamèrica.
R: Estem treballant amb una distribuïdora que és Mediabank. Els canvis en la distribució són substancials fruit que s’estan morint les televisions actuals i les sales de projecció. Nosaltres ens hem pujat al carro del nou model de distribució a nivell mundial, excepte, a Espanya, sempre pensat en fora de les nostres fronteres. La innovació es troba en el canal de venda que és pràcticament directe gràcies a que ara les pel·lícules es col·loquen en una espècie de servidor per als interessats professionals (cadenes de cinema, plataformes, distribuïdores, sales) que se les descarreguen per a emetre.
P: Has integrat a altres signatures comercials en el propi projecte com Tai -Transforming ArtsInstitute (adscrit a la Universitat Juan Carlos I), Excèntrics Comunicació i Gestió Cultural, Màrqueting Novae, Il-lusso i el Restaurant Gema Penalva.
R: La valoració ha sigut cent per cent positiva perquè ells han fet possible la pel·lícula. La maquinària tècnica, per exemple, va ser cedida per Tai de Madrid, Gema Penalva d’altra banda, subministre el catering o el vestuari la signatura il-*lusso. És un patrocini amb recursos quasi un product placement.
 Field Commander de Cohem.

INSTANTÁNIES:

La teua cançó favorita.
Field Commander de Cohem.
La teua ciutat de l’amor.
Aquesta no existeix però, açò sí, la meua ciutat favorita és Roma.
L’últim poemari que has llegit.
La poeta sevillana Siracusa Bravo i el seu poemari “Indigesta”.
A Alacant, a on portaries a algú especial.
A Calp a menjar marisc, no ho dubte.
Veus pel·lícules per internet o per TV.
Canal obert de TV no i sí en canvi en plataformes o DVD, atès que m’agrada veure-les en versió original.
Facebook o twitter.
Els dos són una merda, però Facebook.