Si no pinto me vuelvo loca de la Chunga. #ParkingGallery en aquells cinc anys d’activitat de la Galeria d’Art s’havia convertit en un hàbit molt emocionant. Entrar al seu espai era gairebé un ritual per a trobar sorpreses que et donaven vida o més vida. Era especial els cicles que dissenyaven els seus gestors i que permetien als que no enteníem especialment ser partícips dels últims corrents i autors-as que ens aportaven valor i calor. I un 12 de desembre de 2015 es va acabar, tristament per a nosaltres: va ser l’última vesprada.
Parking va ser per a mi, a més, molts dissabtes amb els meus fills gaudint de l’art amb majúscules i minúscules. Compartint sensacions, satisfacció i sorpresa. A mi no se m’oblidarà i crec que a ells, els meus fills, tampoc però això ja ho diran ells dins d’alguns anys, quan siguin encara més majors.
Parking va ser també les seves inauguracions però això era més oci i relacions que art, que també estava bé.
Parking va ser també conèixer a Julia Blanco, persona especial on existeixin. El seu somriure permanent, la seva proximitat i la seva afabilitat incalculable mentre gestionava la sala.
Parking va ser també el lloc que compartia amb persones especials per a mi en la qual, sense saber-lo, ensenyava les meves uns altres yoes amb tranquil·litat i també emoció. En els últims anys un lloc de les meves fotos. Sempre vaig dir que fotografiar art és el doble de fàcil que fotografiar qualsevol altra cosa.
A Alacant, per aquests anys, els estranyem, però segueixen en l’àrea de records que mai desapareixen. Ens falten. Afortunadament hauran de venir altres i estan altres que reinventaran les coses i aconseguiran cobrir aquest i altres espais. Però a mi aquesta etapa, gran, no se m’oblidarà, per com sóc.
Per a acabar només donar les gràcies a qui van ser els seus propietaris, a Jaime Pérez (Jimmy) i Chini Manero, les ànimes de Pàrquing Gallery. Va ser una bona feina integral i arriscat. Va ser genial mentre va estar. Enhorabona. Ho diu un fan, més que un client.
No vaig poder estar en el comiat, almenys en l’oficial, em costen tant, crec que no podria haver-me begut una cervesa, així tal qual, dels bidons de Castrol o Cepsa que sempre eren allí en la Parking.
Comentarios