En aquests dies d’estiu en què caminem una miqueta desorientats, entre les noves realitats i el no menys complex desconfinamiento, interessar-se per l’efectiva nova realitat dels professionals que orbiten entorn de la creació, aqueixes signatures pròximes de les quals vam prometre acordar-nos quan tot tornara a ser igual, o quasi, és tan saludable per a tots com saltironar en la mar o retrobar-se amb les amistats en una terrassa estiuenca.

A aquest efecte reprenem durant aquests mesos la sèrie de converses amb professionals i signatures del nostre sector moda. Són moltes les nostres signatures, les que tenim i les que sentim a prop, ja us hem comptat més d’una vegada que som, afortunadament, una de les províncies amb més pes en la producció de moda (no ho digueu molt alt però tant de bo el nostre gran públic se sentira una mica més orgullós d’això).

Ens alegra dialogar aquesta vegada amb una creadora molt pròxima, que des de l’art i el disseny ha bastit ponts cap

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

a múltiples disciplines; una creativa que sempre ha hagut de tindre molt clar, fins i tot d’una manera instintiva, això que ara recalquen com la importància de la marca personal. Ella és Amaparo Zaragoza Martínez, i el nom amb el qual signa molts dels seus treballs és Teler de Parri. En la seua àmplia trajectòria ha desenvolupat tant el seu propi producte com format part dels tallers de reconegudes marques del nostre entorn, per la qual cosa podríem dir sense por d’equivocar-nos que coneix molt bé els secrets interns del sector, tot això que no es veu en les passarel·les i que forma part intrínseca del procés de creació d’una peça d’alta costura.

Teler de Parri respon al qüestionari per a LOBLANC:

Pregunta: Què va fer que t’interessares per la costura?

Resposta: Des de xiqueta em va dir la costura. Al costat de casa hi havia un taller de brodadores a màquina i em colava quan podia per a mirar com cosien. Record que el meu nas arribava a l’altura justa del tauler de la màquina de cosir i havia de posar-me de puntetes per a contemplar aclaparada aqueixa màgia. Em meravellava! Als 5 anys els feia vestits a les meues nines i a les de les meues amigues.

P: Podries definir quina part de tota la teua creativitat té cabuda en Teler de Parri?

R: Teler de Parri comprén tots els llenguatges tèxtils en els quals em recolze per a desenvolupar la meua creativitat capritxosa. Sí, capritxosa perquè m’interessen un munt de tècniques i materials diversos. M’explique: per a mi l’art tèxtil és multidisciplinari, té molts camins i llenguatges diferents i vinculats. Es poden treballar per separat o fondre’ls. Em referisc a les diferents tècniques que conec i practique; com nuats, teixit amb alt lizo, amb agulles, crochet, costura, taanico, etc. Totes elles parteixen d’una idea, un disseny per a aconseguir el resultat final que he pensat abans.

També realitze confecció a mesura i reciclar peces em sembla molt interessant.

La joieria tèxtil és un projecte que vaig iniciar en els anys noranta, investigant les possibilitats que em podia oferir el microanudado. Amb xicotets cristalls, pedres semipreciosas i fils molt fins. El repte era aconseguir dissenys diferents i frescos dedicant-los tot el temps necessari a cada peça, en una frase: dignificar un fil. Per això li dic joieria tèxtil, és la quantitat d’hores que es necessiten, juntament amb els materials que les acompanyen, la qual cosa les converteix en joies atemporals.

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

P: Gaudeixes més creant joieria, art, impartint tallers i compartint amb uns altres els teus coneixements o col·laborant amb altres signatures?

R: Ai!, quina pregunta! És com si li preguntares als pares d’una família nombrosa quin fill-a prefereixen, jajaja! Gaudisc amb cadascuna de les coses que faig. Cada aspecte té una visió diferent, així com una implicació diferent, centrar-me en cada moment en allò que estic fent i prendre-ho com un repte d’aprenentatge fa que gaudi d’això. Per descomptat hi ha treballs més creatius i altres més rutinaris. La part creativa fa que senta electricitat per dins, com bé diu Billy Eliot en la pel·lícula Vull Ballar, però la part rutinària dels treballs també forma part de la vida, et fa parar creativament per a després tornar amb noves idees i ganes renovades. Estic molt a gust impartint classes, el feed back que es genera amb els-as participants és una cosa meravellosa. Tots aprenem.

P: Amparo, Com veus el panorama moda?

R: Ho veig difícil. El món de la moda és molt més complex del que sembla. Hauria de ser més sostenible i més local tant en la producció com en el consum. Això donaria ales als nous generadors de moda. Els nous dissenyadors, les modistes locals, talladores, venedors de teixits, merceries… Entre tots es generaria un teixit de mercat pròxim que podria donar treball sostenible i riquesa a tot el conjunt.

P: La moda és una de les manifestacions més mediàtiques de l’actualitat, trobem sovint que molts adolescents pensen en la moda com la seua futura professió. Des de la teua experiència i saber fer, Què

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

Teler de Parri. Foto: Iman Dris

recomanaries als qui estiguen pensant fer de la moda la seua vida professional?

R: Els diria que es formen molt bé, inclòs l’anglés. La moda és una fusió de les arts, formar-se en moda no sols és aprendre a patronar i tallar, és aprendre els orígens, xopar-se d’art, experimentar i gaudir de la vida. Les beques internacionals són una opció a tindre en compte, suposen la possibilitat de fer un gran salt cap a la realització d’objectius. Ara existeixen les xarxes socials per a accedir a això.

P: En la teua opinió, què penses que ens falta i què ens sobra quant a disseny, en aquesta zona on existeixen tantes signatures?

R: Ens falten suports ens sobren oligopolis. Tenim grans talents emergents en disseny i moda, però tal com està ara la situació és molt difícil sobreviure.

P: On podem trobar les teues creacions?

R: Em podeu trobar en Teler de Parri, en les xarxes socials (instagram, facebook). I en el meu taller, amb cita prèvia, en carrer Doctor Santaolalla, 7. Alacant.