Pepa Navarro és una narradora amb majúscules. Crec que la conec com uns vint-i-dos anys -mitja vida- i sé que escriu des de sempre, em consta. Són els últims sis anys probablement dels més productius amb quasi un centenar de relats del qual només he llegit alguns, també existeix una novel·la bullint, que el temps i una certa dosi d’inspiració li han permés crear-los per a llegir-se.

Ella va nàixer a Villena, i allí continua vivint des de llavors, poques setmanes després que el primer home trepitjara la Lluna, no obstant això, ella sempre procura mantindre els peus en la Terra. No cal dir que la seua ciutat és un lloc de grans artistes i també grans persones.

Crec que té la sort de treballar en l’àmbit cultural, i en concret en les arts escèniques, qüestió que li gratifica i per la qual sent una vinculació profunda i personal, ara més que mai que està demostrat que els teatres són llocs segurs gràcies també a la gent que treballa en ells.

Pepa Navarro escriu sobretot del que veu i coneix i això dóna una clau de la mena de literatura que fa, que és escriure de les coses pròximes siguen alegres o complexes, podent ser hiperrealistes o ficticis, però normalment d’una enorme humanitat i que se secunda -segons assenyala “en l’observació d’un entorn a vegades esquiu, a vegades ocult, però sempre latent”. I això m’agrada.

En els últims anys va tindre l’oportunitat de fer un pas i ajudar al fet que dues dels seus relats, “El niño” i “Madres e hijas”, agafaren un altre significat perquè es van publicar en la col·lecció “Todo era Junio”, una col·lecció alacantina dedicada al món del relat, encara que siga a petita escala.

Els escriptors Paco Sanguino i Martín Sanz promotors del nou “Todo era Marzo y otros relatos”, una obra d’autors i autores de la província d’Alacant que han participat desinteressadament per al desenvolupament d’un llibre de relats que des del sector de la cultura recolze les necessitats socials de les persones i que té per tant l’objectiu d’atendre les necessitats sorgides en el combat social cap a la COVID-19 que afecta el conjunt del planeta.

L’objectiu d’aquest llibre de relats és dedicar el 100% dels fons de la seua venda perquè l’entitat Alicante Gastronómica Solidaria puga continuar realitzant menús per a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia. Un projecte dut a terme per voluntaris del sector de l’hostaleria de la província d’Alacant, amb el qual es pretén atendre les necessitats de menjar de persones de tots els racons de la província (Alacant, l’Alfàs del Pi, Altea, Benidorm, Elx, Finestrat, Relleu, Sella o Torrevieja) havent realitzat 200.252 menús fins hui.

Per a Pepa i per a tots-as, inesperadament arribe la pandèmia i a ella li van nàixer mitja dotzena de contes, emmarcats en aquesta època tan inusual que estem vivint i que tenen a veure, de manera directa o indirecta amb la malaltia de la Covid-19.

Aquesta coincidència va portar als seus promotors al fet que aquesta autora de Villena se li seleccionara el seu relat titulat “Volver” per a forma part de l’obra “Todo era Marzo y otros relatos” al costat d’altres tretze autors i autores de trajectòria.

El seu relat “Volver” retrata a Toni que havia passat a sisé de primària, però havia entrat en confinament fruit de l’estat d’alarma, almenys el primer, i posterior retorn a la nova normalitat.

Aqueix estat de confinament l’havia permesa tornar a florir com si la primavera haguera arribat per a ell.

Ara Toni no cria que fóra millor tornar a classe i que fins i tot preferia morir abans de passar per tot el que li havia ocorregut en els últims mesos.

Toni havia de tornar a la seua vida i per a això anava a necessitar de tota l’ajuda que poguera aconseguir.

Per als lectors i lectores de LOBLANC us confirmem que dijous que ve 25 de marzo de 2021 a les 19.30 hores a la Casa de Cultura de Villena es presentarà el llibre “Todo era Marzo y otros relatos” publicat per l’editorial Eléctrico Romance i comptarà amb la participació de Pepa Navarro i l’escriptor i periodista Mariano Sánchez Soler.