Pròximament serà presentada la versió en castellà de Re/Pensar les polítiques culturals, Creativitat per al desenvolupament, publicació de la UNESCO que recull el seguiment de la Convenció de 2005 sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals. S’analitzen en l’Informe Mundial 2018 els progressos realitzats en l’aplicació d’aquesta Convenció. Com assenyala la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, aquest valuós instrument constitueix la guia d’acció de la UNESCO en matèria d’enfortiment de les capacitats de producció, creació i difusió de béns, activitats i serveis culturals. I, com a conseqüència d’aquest, l’Organització ha manifestat el seu suport inequívoc al dret dels Estats a aplicar polítiques públiques encaminades a enfortir i dinamitzar els sectors de la indústria cultural i creativa, al mateix temps que la UNESCO adquireix el compromís d’elaborar amb ells polítiques públiques més eficaces i sostenibles en aquest camp.

L’informe –subratlla la directora general- mostra que les polítiques culturals innovadores aplicades a nivell regional i local tenen repercussions positives a major escala en la governança cultural. També posa en relleu quins són els marcs estratègics més adaptats a l’entorn digital, al mateix temps que destaca l’aparició de plataformes d’intercanvis i la vitalitat d’alguns vivers artístics als països de l’hemisferi sud, i la vulnerabilitat dels artistes que són víctimes d’amenaces.

Els principis rectors de la Convenció garanteixen el dret dels Estats a adoptar i aplicar polítiques destinades a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals i basades en processos i sistemes de governança informats, transparent i participatius; facilitar l’accés equitatiu, la transparència i l’equilibri en els fluxos de béns i serveis culturals, així com la lliure circulació dels artistes i professionals de la cultura; reconéixer la complementarietat dels aspectes econòmics i culturals del desenvolupament sostenible; i garantir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals d’expressió, informació i comunicació, com a condició indispensable per a la creació i distribució d’expressions culturals diverses. Quant als objectius, destaquem: donar suport a sistemes sostenibles de governança de la cultura; aconseguir un flux equilibrat de béns i serveis culturals i incrementar la mobilitat dels artistes i professionals de la cultura; integrar la cultura en els marcs de desenvolupament sostenible; promoure els drets humans i les llibertats fonamentals.

Comença l’informe amb l’estudi de les polítiques i mesures encaminades a promoure la diversitat de les expressions culturals, mentre que el segon capítol està dedicat als mitjans d’informació i comunicació de servei públic, com a productors, comissionats, distribuïdors, difusors i intermediaris de continguts culturals d’alta qualitat. A continuació s’examinen les implicacions d’un entorn digital que es troba en procés de ràpida transformació. En aquest context, la Convenció continua sent un tractat precursor per la importància que concedeix a l’aportació que les entitats de la societat civil poden efectuar pel que fa a l’aplicació de polítiques en àmbits tan complexos com la producció i distribució de béns i serveis culturals.

En el quart capítol s’analitza aquest aspecte i se sosté que l’objectiu de la Convenció relatiu al suport a sistemes sostenibles de governança de la cultura només es pot aconseguir amb una sòlida participació de la societat civil. En el cinqué, s’examina la situació existent en el món respecte a la mobilitat dels artistes i altres professionals de la cultura, essencial per a mantindre un univers heterogeni d’idees, valors i cosmovisions, i també per a promoure indústries culturals i creatives. En el següent capítol s’analitzen les tendències observades recentment en els fluxos de béns i serveis culturals. I en el seté, s’al·ludeix a la protecció i promoció de la diversitat d’expressions culturals mitjançant tractats i acords jurídics.

Després d’analitzar les repercussions positives de la Convenció en les polítiques, plans i programes relacionats amb el desenvolupament sostenible, s’aprofundeix i amplifica el missatge a favor de la igualtat de gènere. I finalment, s’aborda el tema de la llibertat artística, que no solament concerneix a l’existència dels artistes i a les seues pràctiques creatives, sinó també als drets de tots els productors culturals i de tots els públics.

Concloem aquestes línies, solidaritzant-nos amb la crida que Audrey Azoulay realitza a tots els Estats membres d’UNESCO perquè facen seues les conclusions d’aquest informe innovador i perquè invertisquen en el potencial que posseeixen les activitats culturals i indústries creatives per a impulsar el desenvolupament econòmic, la cohesió social i la dignitat humana.