La rehabilitació integral del Castell de Sant Ferran no pot esperar més. És necessari recuperar-ho per als ciutadans i ciutadanes d’Alacant i posar-ho en valor com un ben material que siga atractiu per al turisme cultural. Un dels instruments per a açò ha de ser un centre d’interpretació de temàtica històrica.

La fortalesa que domina la Muntanya Tossal d’Alacant, coneguda com Castell de Sant Ferran, és un Bé d’Interès Cultural que explica ja amb més de 200 anys d’existència. Va ser construït durant la Guerra de la Independència, fora del recinte emmurallat de la ciutat, i per la seua posició estratègica va tenir com a objectiu completar el sistema defensiu d’Alacant. Va rebre el seu nom en honor del rei pres per Napoleó i va explicar al llarg de la guerra amb una guarnició permanent. No obstant açò, mai va ser posat a prova, ja que l’exèrcit francés no va atacar la ciutat. En realitat, el general Montbrun solament va traure el cap tímidament -amb uns 4.000 homes- el 15 de gener de 1812 des del turó de Los Angeles per a retirar-se l’endemà, al no comptar amb suficient artilleria ni soldats.

De l’abandó secular… a la recuperació

Des de aleshores fins ara, el Castell de Sant Ferran ha sigut reformat en diverses ocasions, si bé en els últims 20 anys l’administració es ha preocupat més per ͞clavar-li͟ potents antenes de comunicació que per recuperar-ho per a la ciutadania. I així està. La centenària construcció i el seu verd entorn semblen el germà pobre en comparació de el Castell de Santa Bàrbara. Resulta desalentador veure la deterioració de la Torre Circular, de la Porta dels Lleons i del conjunt de l’obra, omple de brutícia i pintades. Tot açò resulta paradoxal, tant per l’alt valor patrimonial de la fortalesa, com per les impressionants vistes que, des de la seua part més alta, es contemplen de la ciutat i del Mediterrani.

No obstant açò, intervinguda l’actual legislatura municipal, l’equip de govern del tripartit va iniciar el projecte EDUSI Alacant -Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible-, cofinançat amb fons FEDER i que ha previst, entre altres realitzacions, la rehabilitació del Castillo. Afortunadament, el canvi polític en l’Ajuntament no ha paralitzat tan important iniciativa, de manera que, al començament de juliol, la web municipal ha anunciat una inversió d’1,2 milions d’euros per a la rehabilitació de aquest històric BIC. Segons llegim -rehabilitacion-*arquitectonica-del-castell-sant-*fernando-, després de l’obra arquitectònica, es crearà ͞un centre d’interpretació complet͟. Reconec no entendre a què es refereix amb ͞complet͟. Per descomptat, sona molt millor que ͞incomplet͟… però, en qualsevol cas, és una magnífica notícia i m’atreviré a fer una humil proposta.

Crec que seria molt interessant plantejar el centre d’interpretació com un espai on es puga entendre el context històric en el qual va ser construït el Castell. No em referisc només a la Guerra de la Independència, sinó a els inicis de l’Espanya Contemporània, marcada per la lluita entre liberalisme i absolutisme. Si seguim aquest raonament, 1812 té un potent significat, doncs és el any de l’aprovació de la primera Constitució de la Història d’Espanya. Malgrat que va ser abolida per Fernando VII en 1814, la Constitució gaditana va tornar a estar en vigor entre 1820 i 1823. Aquest últim any, les tropes franceses, que van entrar a Espanya per a restaurar al rei en el tron absolutista, van aconseguir la rendició de ciutat.

Una proposta didàctica sobre la Història d’Alacant

El centre d’interpretació, per tant, podria narrar la història d’Alacant durant els primers 25 anys del segle XIX. Açò sí, amb un plantejament modern, interactiu, didàctic i que genere emocions en els visitants. Per a açò, aquest espai expositiu hauria d’explicar, no solament amb un atractiu disseny i elements multimèdia, sinó també amb activitats complementàries al llarg de el any i per a tots els públics: visites teatralizadas que recreen les inquietuds, temors i esperances dels habitants, refugiats i soldats que van viure a Alacant durant la guerra i el bloqueig de 1823; unitats didàctiques per a l’alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat; o una ruta temàtica per la ciutat que acabe en el Castell. Tot açò, sense oblidar el monument “A els herois de la guerra de la Independència”, situat davant de el accés al castell des del fossat i que data de 1860. El monument, que és un lloc de la memòria de la guerra, manca de una placa que ho identifique i està molt exposat en una rotonda per la qual circulen els cotxes…

El futur, esperem que no gaire llunyà, ens mostrarà com és la intenció de l’Ajuntament per a aqueix centre d’interpretació “complet”. Espere que, per fi, els nostres responsables polítics siguen conscients que el Castell de Sant Ferran mereix ocupar un lloc important entre els espais culturals i d’oci d’Alacant. El seu emplaçament i la seua història són únics.

Castell de Sant Ferran. Foto: Rafael Zurita

Castell de Sant Ferran. Foto: Rafael Zurita