El Campello, Alacant i Sant Joan recuperen el cicle Teatre de Cambra, una iniciativa per a programar, de forma mancomunada entre diferents municipis de la comarca de l’Alacantí,
textos contemporanis d’autors nacionals amb autors locals en íntimes produccions per a poc públic.
En la Roda de Premsa realitzada el 6 de març, en l’Hall del Teatre Principal d’Alacant, Francesc Sanguino, director del Teatre Principal d’Alacant, Pere Lluís Gomis, regidor de
Cultura del Campello, Clara Rodríguez, regidor de Cultura de Sant Joan i l’actriu alacantina Sara Moros van presentar la volta a l’escena de la iniciativa Teatre de Cambra.
La necessitat d’oferir al públic una programació cultural de qualitat i amb la finalitat de crear xarxes culturals entre els municipis de la comarca és l’origen del cicle Teatre de Cambra i per això, A Margarita es va representar diumenge passat en el Principal d’Alacant i es representarà el 13 de març a Alacant, el 14 a Sant Joan i el 15 al Campello.
El Regidor de Cultura, el socialista Pere Lluís Gomis, va destacar que per al municipi del Campello la Casa de Cultura és un referent cultural de molt calat, i per tant és
importantíssim per al nostre municipi oferir una oferta cultural variada i de qualitat. Però per a municipis amb auditoris xicotets és molt difícil accedir de forma invidualizada a
aquests productes culturals. Així la Programació Mancomunada amb el Principal d’Alacant i altres municipis de la província ens ofereix la possibilitat de programar al Campello obres com A Margarita. El regidor ha volgut recordar, que El Campello participa de Circarte i d’altres iniciatives similars gràcies a la Programació Mancomunada.
La protagonista de la nova proposta d’aquest teatre íntim i pròxim és l’actriu alacantina Sara Moros, va manifestar que mentre llegia A Margarita s’adonava que aqueixa dona li anava a donar l’oportunitat de transcendir la seua pròpia experiència vital, la més transformadora que ha viscut fins ara: la seua trobada amb la por a la mort, a la malaltia i a la mutilació.
Un càncer, aqueixa malaltia terrible, és el punt d’unió entre Sara i Margarita, i la necessitat d’explicar-lo i, al final, a través de la catarsi que produeix el teatre, mostrar que
tots estem fets de les mateixes pors i a tots ens mou la mateixa pulsió per viure.
Això és el que ens fa iguals: les ganes de viure.