Fa més de tres anys l’arxiver municipal, Gaspar Belmonte, li va proposar a la regidora de Cultura fer alguna cosa per a “posar en valor” la gran quantitat de documentació sobre els anys de la guerra que conserva Sant Joan i facilitar el seu estudi als historiadors. Clara Rodríguez es va mostrar entusiasmada amb la idea. Per l’oportunitat de donar-li visibilitat a l’Arxiu, perquè recuperar la memòria és fonamental per a preservar la democràcia i avançar com a societat i per la necessitat “de fer justícia amb les persones que narren, testimonien, compten i també amb les quals van callar en un oblit imposat”.

El que va seguir en els anys següents va ser un intens treball impulsat per Rodríguez i liderat per Belmonte. Un procés “molt participatiu” en el qual s’han implicat altres arxius, Biblioteques, col·lectius com l’Associació Cultural Lloixa, la regidoria de Participació Ciutadana i la seua tècnica Marta Cid i un nodrit nombre de veïns i veïnes que han aportat fotografies i testimoniatges. Finalment, divendres passat 3 de maig es va inaugurar l’exposició ‘Vila Rússia, Guerra Civil a Sant Joan d’Alacant. Fuentes per al seu estudi’, que romandrà els pròxims mesos a la sala d’exposicions del Centre Cultural.

Un recorregut de 1936 a 1939

Mitjançant panells i vitrines, l’exposició planteja un recorregut cronològic que confronta els documents locals amb els esdeveniments succeïts a nivell nacional i provincial. “No relatem què va passar a Sant Joan, però d’alguna manera els documents ens van posant els fets davant”, detalla Belmonte. Així, amb ‘Vila Rússia’ descobrim el paper singular que va jugar Sant Joan en els anys de la guerra, un municipi immers en l’horta -i de poc més de 3.700 habitants- que va tindre la capacitat d’acollir a prop d’un miler de persones refugiades. “Moltes finques de l’horta van ser confiscades per a convertir-les en colònies infantils o per a albergar a personal d’aviació (…) hi ha documentació que demostra que des d’Alacant se li demanava a Sant Joan que prioritzaren el cultiu de l’horta, perquè calia proveir a la ciutat”, explica el també comissari de l’exposició. Es tracta, en definitiva, de “fets molt significatius que ens parlaven d’una història molt rica”.

A més, Vila Rússia presenta panells temàtics dedicats a moments clau com el saqueig de l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, l’establiment de les colònies infantils que van acollir a xiquets i xiquetes evacuats, les obres de portada de les aigües potables, l’arribada de la Divisió Littorio o la denominada columna de la por. La mostra s’acompanya de bibliografia i sobretot de testimoniatges escrits i orals que aporten calor, context i matisos a l’aridesa de les fonts documentals.

La infantesa en temps de guerra

El projecte de recuperació de la memòria T’Estime Sant Joan de la regidoria de Participació Ciutadana, que també coordina Clara Rodríguez, organitza reunions temàtiques de forma periòdica en la qual la ciutadania està convidada a aportar records, fotografies i documents. D’aquesta forma, relata Belmonte, “hem anat localitzant testimoniatge de persones que ens podien aportar bastant a l’exposició” que “és molt bonica també perquè recull les veus dels qui eren xiquets llavors”.

A més de comptar amb aquestes aportacions per als panells i les vitrines, Vila Rússia presenta un vídeo en el qual participen Lola Rodríguez i Manolo Iborra, la infantesa del qual va transcórrer al Carrer del Mar, Rafael Huertas, que va ser un dels xiquets exiliats en el nostre municipi, el recentment mort Isidro Buades, que va viure la guerra en l’Horta d’Alacant i va anar durant molts anys cronista oficial de Sant Joan, Juan Gosálbez, que va créixer en la Plaça Maisonnave i va ser alcalde del municipi, i Rafael Orts (iaio Rafael), la infància del qual va transcórrer en la zona del Gualeró.

Una exposició que sale al carrer

La regidoria de Cultura també ha editat un mapa amb els llocs que van jugar un paper destacat en Vila Rússia, com les finques en les quals es van instal·lar xiquets i xiquetes procedents de tota Espanya, on va estar l’Hospital Militar d’Aviació o els llocs en els quals va haver-hi txeques.

L’objectiu de la mostra és donar a conéixer els esdeveniments d’aquell temps convuls i ser un reconeixement als qui el van viure, als qui van defensar els valors democràtics i de llibertat i als qui van patir la posterior repressió. Donada la fragilitat de la memòria i l’eliminació de les petjades del passat, Vila Rússia romandrà oberta a afegir dades, documents, records i testimoniatges dels qui la visiten.