Una investigació de sis institucions científiques a l’Abric del Pastor d’Alcoi, entre les quals les universitats de València (UV) i la d’Alacant (UA), ha aconseguit, a través d’un enfocament interdisciplinari, caracteritzar un moment en la vida d’un grup neandertal. Aquesta investigació ha reduït l’efecte palimpsest (superposició de múltiples episodis d’ocupació en una mateixa superfície durant un període de temps prolongat) fins a obtenir una resolució temporal molt pròxima a la vida d’aquest grup. El treball ha sigut publicat recentment en la revista «Scientific Reports», del grup Nature.
Tal com explica l’investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i primer signant de l’article, Santiago Sossa-Ríos, «haver aconseguit aquesta troballa en l’Abric del Pastor es deu a la baixa densitat del registre arqueològic i a un enfocament científic multidisciplinari».
«Hem obtingut la que probablement és la màxima resolució temporal possible per a l’estudi de grups neandertals. Aquest fet ens ha permès, a partir de les seues característiques materials, delimitar i interpretar el que l’arqueologia paleolítica centrada en l’estudi sobre neandertals fa dècades que intenta aconseguir: trobar una foto del registre material deixat per un únic esdeveniment d’ocupació d’un grup humà en un lloc i en un moment molt determinat», afegeix Alejandro Mayor del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant.
«La reconstrucció de les seues estratègies tècniques, de l’ús que van donar a les eines lítiques o al foc, el consum d’animals i la mobilitat en el territori a partir de les preses caçades, així com les roques arreplegades ens ha permès caracteritzar aquest moment al detall i saber d’on van venir, què van portar amb ells i què van fer», explica l’investigador de la UA.
En concret, aquest estudi ha permès saber quines activitats realitzava un mateix grup i, a través d’onze peces lítiques, setanta-vuit restes de fauna i una foguera, aporta llum sobre el seu comportament espacial (activitat entorn del foc) i sobre les activitats que duien a terme (talla lítica i carnisseria de parts apendiculars d’un sol cérvol).
«Si aconseguim continuar amb aquest enfocament, tindrem una reconstrucció més pròxima de les realitats humanes en el passat. Fins ara, la majoria dels estudis sobre neandertals s’aproximaven als seus materials des de la unitat estratigràfica, formada durant centenars o milers d’anys, un enfocament que genera una visió barrejada i homogènia del seu comportament», afirmen els autors de l’article.
«Si bé s’han aïllat altres unitats d’alta resolució tant a l’Abric del Pastor com en altres jaciments, la unitat aïllada i caracteritzada en aquest treball i que representa aquest grup és potser la imatge més pròxima que tenim dels neandertals i la seua vida diària», insisteix l’investigador de la UV.
A més, suggereixen que la mobilitat d’aquest grup era, com a màxim, màxim d’entre tres i cinc quilòmetres, a diferència d’altres restes de sílex del mateix jaciment que suggereixen un moviment d’altres grups d’entre vint-i-cinc i trenta quilòmetres.
Amb aquestes dades, els autors s’endinsen en un debat clau com és la formació dels conjunts arqueològics. En aquest sentit, obrin la possibilitat que els jaciments amb un nombre més elevat de restes i, per tant, més afectats per l’efecte palimpsest, estiguen formats per la repetició d’aquesta mena d’ocupacions curtes i amb poc registre material.
En la investigació participen, a més de la UV i la UA, la Universitat de La Laguna, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili. Per part de la Universitat de València, també els investigadors Mariel Bencomo i Leopoldo Pérez.
L’Abric del Pastor és un abric situat a 820 metres d’altitud, a la serra de Mariola, en una zona escarpada, en el marge dret del barranc del Cint.