Alacant amb València o Alacant contra València?…cada vegada que trac el tema, el meu interlocutor arrufa les celles. Qüestió delicada, provoca malestar i mal sabor de boca, gest incòmode i ganyota de disgust en parlar.

Precisament per tots aquests motius necessitem ser assertius i parlar el tema, tractar-lo des del logos, des de la raó, des d’una bona lògica política que allunye el discurs de l’emoció, del visceral, del estèril “puta València”.

Actualment el mapa de relacions entre la capital del Túria i la ciutat d’Alacant queda totalment marcat pel neguit, la desconfiança, el recel i el desconeixement mutu.

València ignora a Alacant, viu d’esquena a ella, la menysté. Alacant, recelosa, odia a València.

Però no vull quedar-me en el diagnòstic i en els símptomes, coneguts per tots. Crec que com a alacantí el més constructiu és començar mirant a la nostra pròpia societat i esmentar en primer lloc allò que podríem fer des del sud per a millorar la situació.

*Alacant deuria:

-Conéixer València de debò. Els alacantins hem d’anar a València, trepitjar-la, caminar-la, escoltar-la i viure-la. Els suposats monstres no són tan malvats quan un s’acosta a ells de debò

-Deixar arrere el victimisme. És poc constructiu i no porta a cap lloc…no tot el dolent que ens passa és culpa de València

-Ser més proactiu en la proposta de solucions, posant més idees sobre la taula. Per exemple, en comptes de deixar que la Generalitat prenga la iniciativa en qüestions de la seua competència que afecten la ciutat d’Alacant, es podria arribar a un consens propi alacantí i portar la proposta a València

-Hem d’acceptar que València és la capital de la Comunitat Valenciana, una comunitat autònoma de la qual formem part, i que per tant ha de representar-nos en certes qüestions a Madrid davant el govern central

-Hem de col·laborar en la construcció d’una Comunitat Valenciana més cohesionada i vertebrada, des del nostre accent sud però amb lleialtat institucional

-Alacant ha de fer un esforç per comprendre’s a si mateix. Ha d’escriure el seu passat, construir un relat basat en la autocomprensión de la seua pròpia història. Hem de generar les nostres pròpies històries de Regne de València i del passat de la nostra comunitat humana des de la nostra perspectiva. Des de la creació de la Comunitat Valenciana en els anys 1980, la ciutat de València ha avançat molt en aquest aspecte; a Alacant s’ha fet molt poc

*Per part seua, València deuria:

-Conéixer Alacant de debò, visitar-lo, passar més enllà de Dènia i observar el sud. Viure-loo, escoltar, preguntar i dialogar. Comprendria molt millor així el per què de nostre manca d’afecte i actitud a vegades hostil

-Tindre en compte a Alacant i la visió alacantina de les coses a l’hora de generar estratègies a nivell Comunitat Valenciana. València ha d’evitar la tendència, que s’ha manifestat de forma tan ostensible fins a l’actualitat, de monopolitzar amb la seua visió particular la Comunitat Valenciana

La nostra Comunitat va més enllà de l’Horta de València, és important comprendre això.

-València ha d’acceptar un fet històric constant: al llarg del desenvolupament de la nostra història comuna ha entorpit en moltes ocasions el creixement d’Alacant i el seu entorn immediat, tractant d’evitar la creació d’un important pol de desenvolupament al sud que poguera rivalitzar amb el seu poder

-La ciutat del Túria ha d’entendre que Alacant té una dimensió sud que la lliga sobretot a Múrcia, però també a Albacete i a Almeria. Acceptar aquest fet no passa per posar-se a favor d’aquells que volen trencar la Comunitat Valenciana

-Apostar per un vertader federalisme interior i distribuir de manera més justa uns recursos que són de tots. De la mateixa manera que València reclama, liderant la Comunitat Valenciana, un tracte més just al govern de Madrid, ha de comprendre que Alacant faça el propi defensant els interessos del sud

-València ha de comptar amb la Diputació d’Alacant i no tractar de buidar-la de competències sense consens. És lògic que des d’una visió centralista de València ciutat la Diputació provincial de València siga prescindible. No obstant això considere que és evident que Alacant i Castelló són una altra cosa i necessiten les seues Diputacions per a atendre els seus municipis

Vaig acabant ja aquesta reflexió. En política hem d’aprendre a negociar i acceptar que partim de situacions de fet que “agrade o no”, són com són.

Agrade o no als alacantins Alacant està a la Comunitat Valenciana i ho estarà per molt de temps, no sembla a curt termini que vaja a haver-hi una revisió del mapa autonòmic.

Agrade o no a València, la segona àrea en importància de l’històric Regne, hui Comunitat Valenciana, se situa al sud i té gran rellevància. L’àrea d’Alacant-Elx és un punt vital de la Comunitat i la província d’Alacant en el seu conjunt té un gran potencial. Ja des de l’annexió del sud de les terres alacantines en l’edat mitjana Oriola va ser la segona ciutat del Regne, deixant clar que aquesta segona posició de la zona sud és estructural.

Com he explicat detalladament en el meu blog www.alicantinismo.com, ja des de 1305, quan el sud de l’actual província d’Alacant va quedar annexionada al Regne de València, la nostra convivència ha sigut problemàtica. L’àrea d’Alacant-Oriola, és important recordar-ho, no anava a formar en un primer moment del Regne de València, sinó d’un Regne de Múrcia que va formar part de la Corona d’Aragó durant un breu període de temps (1296-1304/5).

No obstant això, pels tractats de Torrelles (1304) i Elx (1305) el Regne de Múrcia es va partir i va quedar la ciutat d’Alacant i la seua àrea sud en el Regne de València. Des de llavors el nostre encaix en la realitat valenciana ha sigut difícil però hi ha hagut també moments de fraternitat, d’acord possible i necessari i entre tots hem construït una comunitat de cooperació i convivència.

Alacant amb València, este ha de ser el nostre futur. Treballem tots per establir noves aliances i sinergies, sent conscients de la dificultat i del caràcter lògic i estructural en què es basen les nostres dissensions però sense deixar de generar acords que ens unisquen dins d’una Comunitat Valenciana que forma part d’una Espanya plural i d’una Europa diversa.

Què t’ha semblat l’article?,segueix-me en twitter en @Alicantinismo i comenta’m el que vulgues en hola@antonioadsuar.com