L’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant comença el tradicional període d’estrenes de les noves produccions, amb tres propostes teatrals per a enguany que podran veure’s al Paranimf els pròxims dies 17, 24 i 31 de maig.
Obrirà la programació Proceso por la sombra de un burro, el pròxim dimarts 17 de maig, dirigida per Morgan Blasco, una proposta que posarà sobre l’escenari aquesta obra del dramaturg i escriptor suís Friedrich Durrenmat. El 24 de maig serà el torn de Romeo+Julieta, dirigida per Xiomara Wanden-Berghe, una creació col·lectiva a partir del text d’Alfonso Zurro, del Romeo i Julieta de Shakespeare; i el 31 de maig veurà la llum Troyanas, a càrrec de l’Aula de Teatre de la Universitat Permanent, dirigida per Begoña Tenés, una obra del dramaturg Premi Nacional de Literatura Dramàtica, Alberto Conejero.
Totes les estrenes tindran lloc al Paranimf a les 19 hores, amb entrada gratuïta amb Invitació.

Proceso por la sombra de un burro, Aula de Teatre de la UA

Dimarts 17 de maig – Paranimf de la UA – 19:00 hores
Morgan Blasco dirigeix aquesta obra del dramaturg i escriptor suís Friedrich Durrenmatt. En un desert de Tràcia, sota un sol de justícia, un dentista discuteix amb l’amo de l’ase sobre si l’ombra d’aquest està inclosa en el preu del lloguer. L’obra és una deliciosa farsa, sobre un tema etern, que sorgeix despreocupadament després d’una reflexió de la nostra societat, i que despulla tot el seu engranatge. Parla de la corrupció i dels interessos creats sota l’aparença del «servei als altres», però també de la instrumentalització de la justícia per aquells que la dirigeixen per rumbs favorables als seus interessos personals o de partit, i que maquinen perversament amb l’error aliè. Qui és realment l’ase de l’univers?… Aquesta comèdia expressa de manera sarcàstica com és de caricaturesca la condició humana.

Romeo + Julieta de Shakespeare. Aula de Teatre Clàssic de la UA
Dimarts 24 de maig – Paranimf de la UA – 19:00 hores
Dirigida per Xiomara Wanden-Berghe, Romeo + Julieta és una creació col·lectiva, a partir del text d’Alfonso Zurro, de Romeo i Julieta, de Shakespeare. En la Nàpols d’avui dues famílies es troben enfrontades: els Capuleto i els Montesco. A aquestes dues famílies els mou l’odi, són incapaces de respectar-se ni de conviure sense la violència. Són incapaços d’estimar l’altre i deixar estimar els seus. Segons paraules de Xiomara Wanden-Berghe: «Aquesta obra ens posa la mirada en els joves i adults d’avui, ens fa reflexionar sobre com ens relacionem, però, sobretot, com manegem la llibertat de l’altre. Som capaços d’estimar el que no coneixem? Però, sobretot, som capaços de deixar estimar? Cada dia continuem veient, en xarxes o mitjans de comunicació, enfrontaments en què persones de la nostra o altres societats prohibeixen, qüestionen o condemnen l’amor entre dues persones, ja siga per la seua identitat, per qüestions ideològiques o territorials. En aquest entorn napolità on la ciutat conviu entre la camorra (Montesco) i famílies de classe alta (Capuleto), veiem com el territori és poder i els barris estan vigilats per xiquets-soldat, per a sobreviure en un conflicte urbà constant, de baixa intensitat, que està en continu enfrontament i que no deixa de ser una autèntica guerra. Julieta i Romeo ens donen una lliçó d’amor, ens porten a aquell amor incontrolat que no pots manejar ni saps què fer amb ell sinó és estimar. Un amor del qual Shakespeare ens parla en el segle XVI i que continua succeint, especialment en l’edat adolescent. Un amor inexplicable i fort alhora que fràgil com els nostres personatges. I és que tots som fràgils a l’amor i víctimes de l’odi».

Troyanas. Aula de Teatre de la UPUA
Dimarts 31 de maig – Paranimf de la UA – 19:00 hores.
L’Aula de Teatre de la Universitat Permanent, dirigida per Begoña Tenés, presenta Troyanas, del dramaturg Alberto Conejero, Premio Nacional de Literatura Dramática 2019. Per a aquesta versió de Troyanas, l’autor ha tingut com a referència, segons conta ell mateix, a més del mateix text d’Eurípides, l’Hècuba del mateix autor i la versió homònima de Jean-Paul Sartre del 1965. També va ser decisiu el reconeixement de part del material en Las benévolas, de Jonathan Littell. El text també alberga espurnejos de dones poetes, especialment de la somali Warsan Shire i el seu poemari Love and war. A Rafael Alberti, li deu també un parell de versos. I finalment alguns dels textos són del mateix autor. Conejero empra un llenguatge directe i actual, de manera que, inevitablement, ressonarà en el públic, que trobarà punts de connexió amb l’actualitat: refugiats de guerra, la dona com a objecte per a manifestar la victòria sobre els vençuts… Estem davant d’una història atemporal de vencedors i vençuts on les supervivents de la batalla són solament dones que seran tractades com una part del botí de guerra. Aquesta és la temàtica i la idea sobre la qual es mou aquesta proposta, en la capacitat d’obviar la persona i els seus drets i convertir-la en un objecte que es pot comprar, vendre, trencar o matar sense escrúpols, però també ens parla sobre com la guerra és capaç de canviar les persones, sobre la ceguesa voluntària de les persones i els governs, sobre l’immobilisme, però sobretot parla de dones, de mares, filles, esposes, etc. del seu dolor i de la seua lluita per mantenir la dignitat.