«La esperaba en la escalera con el objetivo de leerle una de mis
primeras estrofas, pero cuando la veía salir de su casa, echaba a temblar, me
palpitaba el corazón y ella tomaba el ascensor ignorándome completamente. //
Han pasado los años y aún recuerdo aquel idilio. Mi vecina se fue a vivir a
Alemania y yo tiré a la basura la última antología de poemas de amor de
Hölderlin”.

Sergio Gadea Escudero (Alacant, 1971) cursa estudis de Filologia i Humanitats en la U.A. Ha publicat en revistes com a Ex Libris (Universitat d’Alacant), Auca de las letras i en Artes i letras (pertanyent al diari Informació d’Alacant). Ha escrit els següents llibres de poemes: Poemas del corazón negro (Lunara, Elx, 2003), Cuaderno de otoño (finalista del Certamen Nacional de Puertollano. Premi de poesia Manuel Muñoz Fernández, 2005. Inèdit), Aquel instante en que la noche (Àmfora Nova, Rute, Córdoba, 2005; Premi Nacional de Poesia “Mariano Roldán”, reed. Letradepalo, Alacant 2015), Peligroso cocktail (Letradepalo, 2015). Posseeix dos llibres més que romanen inèdits, escrits en l’estiu del 2014: Tras el jade de Eros y La adicción de tus ojos. Encara que és poeta de vocació, ara s’endinsa en la prosa amb el El asesinato del catedrático Salcedo y otros relatos.

Pot semblar curiós que haja decidit creuar El Pont dels Espills amb un llibre de relats sota el braç, però El asesinato del catedrático Salcedo reuneix tots els temes fonamentals de la poètica de Sergio Gadea. Les seues lletres construeixen una autobiografia en la qual els records, els sentiments i les experiències reals fan equilibris amb la ficció, amb aqueixa visió àmplia que s’obri camí a través de referències musicals, literàries i cinematogràfiques per a dibuixar la seua pròpia vida. Un inventari en el qual endinsar-se per a poder conéixer la personalitat d’un autor que transita el món sota la il·luminació de l’art.

“Me gusta la naturaleza, pero no me agrada el aislamiento. Recuerdo la
melancolía y se me olvida cierta felicidad. Me fascina la noche elegante de
algunos jardines y odio la vulgaridad de algunos bares. Detesto las bibliotecas
que atentan contra los pájaros. Amo a Wilde cuando no miente y cuando miente
también. Me gusta la naturaleza que imita el arte; al revés, también”.

A través de vint-i-set narracions curtes, trobem l’evocació vital del poeta, del xiquet que gaudia de les primeres lectures; els
descobriments de l’etapa estudiantil… Amores, viatges, menús amb sabor intens, algun assassinat, erotisme subtil i un vernís irònic que fa que avancem per les pàgines del llibre a un ritme vertiginós.

“El corazón lo perdí llorando negras lágrimas de jazz. Mi
cuello recibió la marea alta del mar de tus labios y se ahogó en su música sin
ti. // Mis ojos han aprendido la lección de tu anatomía, estudian tu piel de
silencio en vela que se vino a dormir al lado de mi alma”.

Igual que en les seues proses, la seua poesia es mou en una realitat ficcionada que s’alimenta de la intertextualitat, de la música i del
cinema. Exemple d’això és el seu poemari Aquel instante en la noche, amb la seua intensa aroma a jazz,o Peligroso cocktail,
una col·lecció a manera d’autobiografia intel·lectual de Gadea Escudero. A més, trobem en els seus versos el sabor penetrant de l’amor i els cossos.

“Silencio, silencio tan solo quebrado / por una voz amada, y un solo de
Coleman Hawkins / muriendo de hermosura… / Una amiga que llega con una película
/ de Wilder, Visconti o Buñuel… / Horas más tarde: / una soledad plena / de
recuerdos satisfactorios / y un disco repitiéndose / hasta el final de la
noche”.

“Django ha dejado de tocar / en la noche vacía, / y pondré tres veces ‘Solitude’ / porque Ellington la compuso para ti. // Me aburren los festejos estivales, / y me retiro / esperando tu compañía. // Más allá de las chozas / está el mar del paraíso”.

Les experiències que no s’obliden, la soledat i la melancolia juguen en la seua creació. Ens transmeten, amb un estil directe i
lliure d’adreços innecessaris, la intensitat de les seues emocions per a oferir una veritat plena de somnis i elements intimistes. L’erotisme i la carnalitat es fan quotidians. El llenguatge recorre un camí que va “del blues a la poesia”:

“Con la ayuda de mi profesor grabé una maqueta con cuatro temas propios.
Mi padre la escuchó y no tardó en decirme que la música era nefasta, pero que
las letras le resultaban interesantes. En ese momento decidí que quería ser
poeta”.

Sergio Gadea Escudero ens mostra en El asesinato del catedrático Salcedo que,escriga en prosa o en vers, la seua veu poètica manté els seus signes d’identitat. Tal com apunta Joaquín Juan Penalva en el pròleg: “Sergio sempre ha romàs fidel a una determinada memòria sentimental, present en tots els seus llibres de poemes, per això no m’estranya que aquesta fidelitat es mantinga en aquests textos en prosa: a vegades poemes, a vegades relats, a vegades anècdotes, a vegades records… però sempre Sergio”. Visquem l’aventura de la narrativa breu. Llegim.