“Hay un tiempo, / ramillete de besos / de solo una noche, / un tren, dos libros. / Dvorak entre sinfonías / circulares y profundas. / Péndulos, lunas amarillas. / Corazones, manecillas, / lámparas de aceite. / ¡Cuántas manos! / En la muñeca un reloj / marcando el amor. / Hay un tiempo / que quiso ser eterno; / entró por los ojos / se refugió en los cuerpos”.

Beatriz Giovanna Ramírez (Bogotà, Colòmbia, 1979). Llicenciada en Lingüística i Literatura. Va exercir durant anys com a professora de Llengua Castellana i Literatura. Diplomada en Creació Narrativa per la Universitat de Colòmbia. A Espanya es Va llicenciar en Teoria Literària i Literatura Comparada (Universitat Complutense de Madrid), Postgrau en Literatura Castellana per a la Igualtat de Gènere (UNED). Ha finalitzat el Pla d’Estudis del Màster en Investigació d’Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania (UJI). Viu a Espanya amb els seus fills des de fa una dècada. Recentment ha obtingut la nacionalitat espanyola. Ha col·laborat en més de 38 publicacions, entre les quals es destaquen antologies poètiques i narratives; revistes literàries, artístiques i acadèmiques; llibres d’autor i anuaris d’artistes. Ha sigut columnista en Media Isla i Analecta Literaria.. Actualment és editora de Long Island al Dia. Té traduccions al búlgar, català, romanés, italià, portugués, alemany i anglés. En el 2009 va crear el blog Pinzellada Rosa i en 2021 el seu web https://www.beatrizgiovannaramirez.com/. Ha col·laborat en diverses revistes literàries i periòdics digitals.

En el 2012 publica el seu primer llibre de poesia Antes de entrar en el bosque. Li va seguir Un montón de espejos rotos, Microficciones en escenas de pingback, el fotopoemario Poesia de Alta Traición, il·lustrat pels artistes Manuel A. Velandia Mora i Juan Carlos Sanz, i el seu últim poemari publicat és Desnuda junto al mar.

Enamorada des de xiqueta de la lectura i la poesia, Beatriz Giovanna és una dona que sent la seua vida unida a la literatura i a la creació literària. Cadascun dels seus llibres ofereix un univers diferent, una proposta estètica i de llenguatge independents; un projecte creatiu que des de principi a fi persegueix la bellesa i el compromís amb el lector. La seua veu reflecteix la cerca incessant de la identitat femenina, un esperit de lluita pels drets de les persones amb diversitat funcional i Lgtbi, així com la seua consciència social i feminista.

Desnuda junto al mar és un poemari eròtic, sensual i juganer, ple de suggeriments vinculats amb la pell i el desig. Seguint la seua línia transgressora en la poesia, ens convida a viure la sensualitat sense embuts. Les posicions i els esquemes es trenquen per a convidar al plaer natural i a la plenitud de la vida, al descobriment del sexe, amb tot el poder carnal. Una reafirmació que la poeta construeix a través dels versos i promou amb el llenguatge.

“Si digo orgasmo ¿tendré uno? / Hay un espejismo en tus ojos claros, / un oasis eterno en el que quiero morir. / Hay un corazón que palpita / y se escucha en los tejados. / Hay un árbol de vida que me habla / de manzanas y serpientes. / Hay un deseo que se mueve y da señales de vida. / Si digo orgasmo ¿tendré uno? / Soy la iglesia rosa que espera al monje”.

Aquest llibre el conformen vint-i-un poemes plens de llibertat expressiva, tan característica de la poètica de Beatriz. L’oportunitat de crear personatges, parlar, viure i sentir a través d’ells, defineix un entorn propi, en el qual s’opta per les sensacions i els sentiments d’una dona propietària dels seus actes i sense objeccions en parlar de la passió. Des de la retòrica de la nuesa, els versos ens mostren un món que pot apuntar a la confessionalitat però que s’acosta més a la reflexió sobre l’íntim.

“Llega mi amor todo y entero a mirarte. / Niño cantábrico lleno de soles y de alondras, / abrazo tu horizonte y entre el azul del cielo y las mareas, / abro la puerta de mi casa / para llenarla con las flores de tu amor. / La ductilidad de tus arrullos; / de esas palabras viajeras, / de tu boca llena de alas y caminos; / de tu amor tan esperado, fino y bendito. / Te encontré entre las palabras, / en la cadencia de tu ritmo, / de tu música duermevela / y en los cuentos orientales”.

Cada paraula sembla ser fruit del tacte i de la carn, i és des de la idealització del ser estimat des d’on l’autora capta l’instant i el retrata. D’aquesta manera, assistim a un joc d’espills, en l’acte propi de nomenar, que convida a la fantasia i a l’experiència vertical de l’amor.

“Queda la imagen, / alma desdoblada en el lienzo. / Boca que besa, sangre con olor, / cielo, otoño, hoja mecida, sinergia. / Mirada que mira, un pie, / una atormentada nube, / un hombre sensual, / dedos, óleo, / lugar al que siempre se regresa. / Me canso de ser mujer / desamparadas las letras. / Silencio, solo pasión”.

Els records, les experiències personals i intransferibles, evoquen situacions que formen part del subjecte poètic i es reflecteixen en tot el que l’envolta. Des d’aquesta perspectiva, l’anhel, el desig, la soledat, el dolor, formen part de la vida i l’omplin de bellesa i lirisme. Fins i tot l’abandó obri passe a l’esperança, que es reforça en l’escriptura.

“Yo he de verte cuando abra las palabras, / cuando encuentre su corazón y su sentido. / Yo he de sentirte en medio del tumulto, / en la sonrisa de aquel niño rubio / y de una abuela inmensamente sabia. / Yo he de quererte cuando respire un poema / y exhale tu nombre en la mañana”.

Beatriz Giovanna Ramírez s’acosta en Desnuda junto al mar a l’essència del femení, de la llibertat que suposa l’acte amorós i la consciència d’expressar-lo a través de la paraula. Els seus textos, plens de calidesa, dibuixen un paisatge on l’existència es filtra per la pell i arriba a una percepció profunda del sensible. Diu l’autora en el poema “Realidades y espejismos”: “Yo te conocí por una rendija abierta; / en un tren de Barcelona, / donde se colaba una ráfaga de luz; / y llegaste para ser soñado a cada instante, / y entre realidades y espejismos, / a ser testigo de mi amor”. Somiem, visquem. Llegim.

 Altra Notícia:

Beatriz Giovanna amb el seu poemari “Desnuda junto al mar” que esculpeix el desig, la memòria i els nous somnis

Beatriz Giovanna amb el seu poemari “Desnuda junto al mar” que esculpeix el desig, la memòria i els nous somnis