Per primera vegada en la seua carrera, l’artista espanyol Solimán López, clar referent del “new mitjana art” internacional, fundador del Harddiskmuseum, director d’innovació a l’Escola Superior d’Art i Tecnologia de València, primer artista espanyol a vendre un NFT en la fira d’art contemporani ARC i a llançar-ho a subhasta en la prestigiosa Durán, ha entrat en el camp de la genètica a través d’una col·lecció autogenerada i extensa de NFTs.
Amb anterioritat, havia tocat uns certs aspectes relacionats amb l’ADN en OLEA, projecte en el qual, al costat del laboratori GenScript i l’Institut del Greix del CSIC, va crear un nou oli d’oliva que conté el codi d’una criptomoneda sintetitzat en el seu ADN; i en la materialització del genoma del Harddiskmuseum a través de l’associació del codi binari de l’arxiu .zip en el qual resideix amb els components de l’ADN, gràcies a la col·laboració del laboratori Twist Bioscience i la genetista Dina Zielinski.

Solimán López
Solimán López

INTRONs es tracta d’una proposta de l’artista, assessorat per Sierra Block Games, per a solucionar la presència humana i natural en espais virtuals o metaversos. Comencen amb una col·lecció gènesi de 1500 NFTs generatius dinàmics que contenen la capacitat d’emmagatzemar i representar 15 trets del genoma del seu titular.
El projecte suposa una evolució en la representació de la realitat, en la qual la biotecnologia es posa al servei de la mirada de l’artista. Tot això té com a resultat la creació d’una nova identitat digital extreta de diverses dades científiques del genoma humà obtinguts a partir de proves genètiques realitzades per l’empresa ADNTRO.

Perquè puga dur-se a terme, és necessària una prova de saliva del titular i la utilització del serum de l’ADN. Després d’això, comença la màgia: s’injecta dit serum dins del INTRON i comença a mutar la seua forma fins a adaptar-se al resultat, naixent així la identitat digital del titular, amb capacitat ser usada en el metaverso.

Aquesta col·lecció té una peculiaritat que la fa única: entre els seus NFTs hi ha alguns amb una raresa superior a la resta, és a dir, és menys freqüent la seua aparició. Això depén de la variació única que cree la URI en les metadades dels NFT i dels valors de l’ADN. El laboratori de rareses recull variacions tant de materials, des de plàstic fins a efectes metàl·lics, com de colors, fons i textures. A més, les dades del material genètic poden alterar-lo en forma, volum, ample i grandària de cadascun dels elements que componen al INTRON.

La presentació del projecte tindrà lloc en l’Institut Espronceda en el marc d’ISEA22 del 10-16 de juny.

Coetània a INTRONs, encara que amb diferent temàtica, es troba la col·lecció CELESTE. Consisteix en una instal·lació automàtica multimèdia a base de balises equipades amb càmeres de vídeo i microordinadors per diferents parts del món que capturen sense descans i en temps real el cel. El resultat és una imatge en constant mutació, arrítmica, amb formes orgàniques i geomètriques, i en forma de caleidoscopio que ens presenta la construcció d’un nou paisatge enterament digital. La balisa serà inaugurada en col·laboració amb ArtPool el 20 de maig en el MAAT, Museu d’Art, Arquitectura i Tecnologia de Lisboa, i caldrà esperar fins a l’1 d’octubre per a poder veure totes les seues obres exposades en el ZKM de Karlsruhe, Alemanya.