Tercera Setmana celebra la seua quarta cita valenciana amb les Arts Escèniques. Els directors del Festival, Tomás Ibáñez i Paco Macià, estan més que satisfets per la repercussió que ha tingut el festival en la Comunitat i en altres fòrums externs on ha destacat, entre altres virtuts, com a model cultural compromés amb el territori.

El seu interés continua sent, com en les passades edicions, el de sorprendre un públic curiós i creatiu, amb l’excel·lència i l’actualitat de la variada programació multidisciplinària que han elegit; una àmplia selecció de propostes compromeses amb el present i amb l’evolució de les Arts Escèniques Contemporànies.

Expressa´t és el lema amb el qual identifiquen aquesta 4a edició. Expressa´t reivindica la llibertat d’expressió, la fragilitat de la qual en els temps que corren és veritablement alarmant.

Expressa´t, com a concepte, recull la voluntat i el compromís tant de l’equip de festival com el de les companyies que presenten els seus espectacles, de comunicar les idees i plantejaments artístics amb absoluta llibertat, sense acte censura i amb la convicció que, a través de les arts escèniques, es pot continuar millorant la nostra societat, sempre des de mirades crítiques i de reflexions constants.

El Teatre, la Dansa, el Circ, la Música, busquen deixar petjada i reflectir les pors i inseguretats de la societat i suggerir, en la mesura que siga possible, propostes que ajuden a evolucionar com a persones, com a col·lectius i com a país. Entenen les Arts Escèniques com un potent generador d’emocions, per tant li diem a cada persona: Expressa’t!.

Programació a Alacant

08/JUN, DISSABTE

GIRAFES

XIRRIQUITEULA TEATRE, BARCELONA

Una proposta delicada i elegant que ens suggereix una altra forma de veure la ciutat.

Dues girafes i la seua cria deambulen per la ciutat, acompanyades per uns músics que amb els seus instruments recreen una atmosfera onírica i silvestre.

Espectaculars i cridaneres avancen en silenci comunicant-se i connectant amb el públic que s’acosta i al qual sorprenen. A través de la mirada ingènua i curiosa d’aquesta família de girafes descobrim una nova manera de veure i viure la ciutat o qualsevol altre espai.

Un Espectacle d’altura i sense paraules, per a tots els públics.

Fitxa artística

Adreça: Col·lectiva

Interpretes: Marc Costa, Eduardo Varela, Daniel Carreras, Camilo Vernazza

Disseny de vestuari: Iolanda Llansó

Elaboració vestuari: El Talleret

Producció: Obsidiana, acompanyament d’artistes

12:00h

PLAZA RUPERTO CHAPÍ. ALACANT

19:00h

ESPLANADA. ALACANT

Preu: GRATUÏT

09/JUN, DISSABTE

CELEBRARÉ LA MEUA MORT

TEATRE DEL BARRI, MADRID

19.00 h

TEATRE ARNICHES

Preu: 12,00€

SINOPSI

El doctor condemnat per eutanàsia

El 28 de març de 2005 la vida del doctor Marcos Ariel Hourmann va canviar per sempre.

De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a dolors terribles, el pronòstic donava una esperança de vida de tot just unes hores.

La pacient i la seua filla van pregar al doctor que per favor acabara definitivament amb el seu sofriment. I llavors Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de Potassi en vena. La dona va morir als pocs minuts i Hourmann va fer alguna cosa que mai abans havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit en l’informe el que havia succeït.

Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família mai ho va denunciar, però sí l’hospital. Aquella decisió, un acte prohibit en pràcticament tothom, és un crim pel qual pot Marcos podia passar fins a 10 anys en la presó.

Un jurat popular havia de dictar sentència sobre el seu cas, però el judici mai va arribar a celebrar-se. La fiscalia va oferir a Marcos declarar-se culpable, acceptar una condemna menor i evitar així la presó. D’aquesta forma va esquivar la presó, però la seua vida es va convertir a partir de llavors en un infern.

Repudiat per tots els hospitals espanyols, va emigrar a Anglaterra amb la seua dona per a començar de nou. Va continuar treballant com a metge fins que la premsa britànica va descobrir la seua història i ho va batejar com “El Doctor assassine”. Sense poder treballar a Anglaterra va tornar a Espanya, on la majoria d’hospitals li continuen donant l’esquena. Actualment treballa en una xicoteta mútua com a metge a domicili.

Més de 10 anys després, Marcos assega hui la necessitat d’explicar-se i defensar-se com no ho va fer en aquell moment. Per això ara se sotmetrà a un altre tipus de judici: el del públic. Amb la seua història representarà una obra de teatre, en la qual exposarà el que va ocórrer i quins van ser els seus motius per a acabar amb la vida del seu pacient.

Què li va fer actuar així aquella nit? Què faríem nosaltres davant l’arribada irreversible de la mort?

Marcos no ho va dubtar, i per això va ser condemnat. Ara serà el públic el que emeta el seu veredicte.

Més informació: www.tercerasetmana.com