El Misteri d’Elx és, sobretot, la festa comunitària més important de la ciutat, la Festa per antonomàsia. Així ho han sentit generacions i generacions d’il·licitans i així es manté i es nota.

El Misteri d’Elx és l’única mostra viva que ens ha quedat de les grans celebracions asuncionistas, de les festivitats dedicades a la Verge d’agost que des de l’Edat Mitjana i, sobretot, a partir del segle XV, es van estendre per les terres de l’antiga Corona d’Aragó. Una festa que en una societat agrària es desenvolupa una vegada acabada la collita de cereals i abans d’iniciar la verema tardorenca.

El Misteri, com sempre, ha sigut una trobada de músiques i escena realitzat per l’equip de la Capella i la Escolanía que compta amb la direcció musical de José Antonio Roman i la direcció escènica d’Antonio Antón.

Assistir enguany als assajos, que realment no són assajos, si no una versió ajustadísima de la representació oficial del 14 i el 15 és trobar-se amb una obra d’art que com jo solc dir té pinzellades simultànies de religió, tradició, identitat i història en una proposta viva del Teatre Medieval dels Misteris Asuncionistas. Una proposta on la música en directe des de l’òrgan major de la Basílica és essencial per a l’obra i el treball pròpiament escènic i de veu de la Capella i Escolanía la matriu de la representació emocionant.

Enguany, en l’Assaig del dia 12, la presentació de l’acte realitzada per Ángel Bonavía, Rector de la Basílica, va comptar amb una bella reflexió sobre el concepte de frontera, que en el cas del Misteri, és una frontera de cantants i públic perfectament unida i fluida. En qualsevol cas, com indicava, “és una frontera el Misteri que ens uneix”.

El públic lliurat en els moments excepcionals dels aparells aeris amb immensos aplaudiments al costat de les campanes. Els temps esperats per part dels quals estàvem allí, perseguint la litúrgia escrita en aqueix guió estricte del Misteri.

Tot apunt. I la terna segons el previst formada per María del Carmen Martínez Romero, directora de Càrites Interparroquial com Portaestandarte, Electes Gaspar Agulló Pomares, president de la Junta Major de Confraries i Germanors de Setmana Santa d’Elx i José Manuel Sabuco Mas, president de la Societat Vinguda de la Verge.

Ventall i facsimil

La sola de les sabates de la Verge de l’Asunción i les ales de l’àngel són els dos símbols que protagonitzen el nou ventall del Misteri d’Elx, que es lliurava en la representació creada pels il·licitans Luís Maestre i Javier Poveda. Així mateix, també estava disponible el Facsímil “Descripció emotiva del Misteri d’Elx”, de l’any 1951, del cronista Juan Orts Román.

Accessibilitat Visual

Per segon any consecutiu el Misteri d’ Elx era accessible per a persones amb discapacitat visual gràcies a la tecnologia. L’accessibilitat és possible gràcies a la col·laboració un any més de Fundació Vodafone Espanya, l’Ajuntament d’Elx, el Patronat del Misteri d’Elx i l’empresa tecnològica Aptent i l’empresa de desenvolupament Gorilapp.

El conveni entre les diferents entitats té com a objectiu principal acostar la Festa a tots els col·lectius, especialment a les persones amb discapacitat visual. Aquelles que ho van sol·licitar van poder gaudir del servei de audiodescripción que s’escolta través d’uns auriculars mitjançant l’aplicació mòbil STARTIT o a través d’un receptor FM. Es tracta d’un servei gratuït que es podria arreplegar en el stand present en la Basílica.

Guia del Misteri en valencià

Gràcies a la col·laboració entre el Patronat del Misteri d’Elx i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, enguany les persones assistentes al Misteri van tenir l’oportunitat de comptar amb una versió en valencià de la Guia del Misteri d’Elx. Aquesta reedició, finançada per les dues institucions dins del marc de l’Any dels Misteris Assumpcionistes d’Elx, València i Castelló, supleix la falta d’una versió en valencià de la guia després que l’edició anterior s’esgotara.

Aquesta guia incorpora un glossari final amb els conceptes relacionats amb la Festa d’ús tradicional en valencià a Elx, com per exemple animeta,recèlica, mascareta, etc., que, a més, apareixen definits amb criteris lexicogràfics.

S’han publicat 5.000 exemplars, que es repartien a tots aquells espectadors-as que la sol·licitaven. A més ens van indicar, encara que no vam tenir oportunitat de veure-ho, també es va repartir un vocabulari visual publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a recuperar la terminologia específica de la representació.