El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) renova la seua exposició anual formada amb fons de la seua col·lecció entorn d’una temàtica central que guia la selecció de les peces. L’obra d’art com a narradora d’històries és el fil argumental de la mostra creada pels tècnics del MUA per a aquest 2024, amb el títol «”Mucho cuento”. Relats visuals en la col·lecció del MUA».

L’exposició, que romandrà oberta al públic a la sala Arcadi fins al 31 de juliol de 2024, es desplega a través de catorze creacions de quinze artistes que s’endinsen en mons reals i imaginaris, memòries íntimes, denúncies socials, aventures d’amor i desig, reflexions sobre els temps que vivim… peces que transcendeixen l’aspecte purament objectual per a esdevenir autèntiques narracions visuals capaces de contar històries intenses i commovedores. Les obres presents en l’exposició estan realitzades en diferents mitjans com la pintura, la fotografia, el collage o el vídeo.

El MUA ha seleccionat per a aquesta exposició peces de Marco Algovia, Pedro Álvarez, Begoña Baeza, Dis Berlin, Nacho Bolea, Joan Castejón, Cristina de Middel, Cayetano Ferrández, Cristina Fontsaré, Laila Hotait, Alicia Lamarca, Javier Lorenzo, Paloma Muñoz i Walter Martin i Santi Tena.

Els tècnics del MUA expliquen que la exposició evidencia el poder de la figuració com a font inesgotable per a narrar històries. Cada peça exposada és una porta oberta a la imaginació, una oportunitat de viatjar a través de la mirada i descobrir el món a través de la creativitat, una trobada enriquidora amb la capacitat transformadora de l’art. La pintura és un mitjà atemporal que permet als i a les artistes compartir inquietuds, somnis i neguits, vivències i principis, ideari i imaginari. La fotografia, alliberada definitivament de la seua naturalesa documental, queda al servei de la creació contemporània per a convertir-se en un dels mitjans més expressius, submergint-nos en moments congelats en el temps, copsant l’essència d’un instant i contant-nos històries de vida, amor, dolor i esperança. Els collages, amb la seua capacitat de fusionar elements diversos, ens conviden a crear connexions inesperades i a reinterpretar la realitat. En aquest format, trobem un llenguatge visual que ens mostra com diferents fragments es poden unir per a bastir una narrativa nova i emocionant. I la peça de vídeo present en l’exposició ens explica, amb una enorme subtilesa i atreviment, una història real, carregada d’emoció i denúncia social.