La regidoria de cultura ha elaborat una guia digital, on recull la història del pi que dóna nom al municipi, des del 16 d’abril de 1836, després de la seua independència de la Baronia de Polop, convertint-se en un dels signes identitaris de la localitat. Un arbre que ja estava plantat enfront de la que llavors era l’ermita, hui convertida en l’església parroquial de San José, protagonista d’aquesta història editada per l’Ajuntament, per a conservar i divulgar el seu patrimoni cultural i immaterial.

Un relat breu i amé de 5 pàgines, amb dades i imatges originals, com la primera foto de la qual es té constància, de 1914, publicada en l’obra Geografia General del Regne de València. No se sap en quin moment exacte es va plantar el primer pi en la plaça Major de l’Alfàs, com es recull en aquest document. Segons l’historiador Figueras Pacheco va ser en 1786, però no es descarta que fóra abans.

Des del segle XVIII fins a l’actualitat s’han plantat diversos pins, perquè malgrat les cures, els arbres s’han anat assecant. La seua ubicació no és casual, i s’erigeix en un dels elements més representatius del municipi, present de manera constant en l’activitat municipal.

L’últim pi plantat acaba de complir un any. El seu predecessor no va superar els 30 anys de vida, i amb aquesta guia que a continuació pots descarregar-te, podràs saber sobre el seté de la saga.